Guindos respon a Rato que es va haver de rellevar la cúpula de Bankia per "professionalitzar i sanejar" l'entitat

El ministre afirma que el banc madrileny "estava al centre dels problemes del sistema financer espanyol"

ACN Madrid.-El ministre d’Economia, Indústria i Competitivitat, Luis de Guindos, ha defensat que el relleu a la cúpula de Bankia es va fer per poder "professionalitzar i sanejar" l'entitat financera. En una intervenció aquest dimarts a la Comissió d'Investigació sobre la crisi financera d'Espanya i el programa d'assistència financera, el ministre ha respost així les critiques de l'expresident de Bankia, Rodrigo Rato, que va afirmar que el ministre va empitjorar la situació de la banca espanyola en admetre que es necessitaven 50.000 milions d'euros per sanejar-la. Guindos ha afirmat que, sota la gestió de Rato, "Bankia estava al centre dels problemes del sistema financer espanyol" i que finalment l'entitat va necessitar 22.400 milions en el seu sanejament, que finalment la CE els va elevar als 36.000 milions després de recalcular totes les ajudes rebudes.

Guindos ha assenyalat que, per poder sortir a borsa, els gestors van concentrar a Bankia els millors actius i van deixar els pitjors al BFA, "sense tenir en compte que els dubtes sobre una entitat s'estenen a la seva matriu" i que en el moment de la sortida es mantenien les ombres sobre el conjunt del sistema financer espanyol. El ministre ha recordat que "per primer cop es va haver d'intervenir per salvar un banc cotitzat" i que, per contra, "avui la nova cúpula ha aconseguit fer de Bankia l'entitat més solvent d'Espanya". Durant el torn de respostes als grups parlamentaris, Guindos també ha revelat que ell no va demanar la dimissió a Rato, sinó que va ser l'expresident de Bankia qui la va presentar voluntàriament. Tanmateix, el ministre sí que ha admès que posteriorment va exigir la dimissió a Rato quan aquest es va fer enrere i va voler seguir com a president fins a la propera junta d'accionistes de Bankia.Anàlisi de la crisi financeraDurant la seva intervenció, Guindos ha recordat que durant la creació de la bombolla immobiliària els preus dels habitatges van créixer el 70% i que dues terceres parts de la inversió a Espanya es destinaven al sector de la construcció. El ministre ha sumat aquesta situació a l'impacte de l'esclat de la crisi econòmica sobre els comptes públics, que van fer incrementar el dèficit i deute públics, i sobre el creixement econòmic i l'ocupació.En aquest context, Guindos ha repassat l'episodi dels primers rescats bancaris a Espanya i les ajudes del Fons de Garantia de Dipòsits a les entitats amb problemes. Posteriorment, el ministre ha recordat la creació del FROB, per la necessitat d'injectar recursos públics a un sector en risc com el bancari. Paral·lelament, ha recordat les reformes del sistema financer que va iniciar el govern espanyol a partir de 2011 i la intervenció directa en entitats com Bankia o CatalunyaCaixa. Guindos critica la gestió de ZapateroEn els anys previs a l'arribada del PP al govern central -i coincidint amb l'etapa de govern de José Luis Rodríguez Zapatero- no es van fer canvis "en el fons de l'assumpte", sinó que únicament es van aportar recursos públics per mantenir el sistema financer espanyol, segons Guindos. Entre 2009 i 2011, una desena de caixes van rebre ajudes públiques que, segons estimacions de 2016, han generat de moment una pèrdua de 10.000 milions d'euros.En aquest sentit, Guindos ha afirmat que el PP es va trobar una situació financera complicada en arribar al govern espanyol. "L'ombra del dubte s'havia estès sobre la banca espanyola", ha manifestat el ministre per emmarcar les nombroses advertències d'institucions internacionals sobre les necessitats de capital de la banca espanyola. A més, Guindos ha recordat que això va coincidir amb moments de dubtes també sobre el deute sobirà espanyol.El titular d'Economia ha recordat els decrets anomenats 'Guindos 1' i 'Guindos 2' que es van dissenyar per sanejar el sector bancari espanyol i fer-ho "d'arrel". El procés va acabar amb el rescat financer de la UE a Espanya i les auditories de les consultores independents van estimar que el sector tenia unes necessitats de capital de 53.000 milions d'euros. Sense aquest rescat bancari, l'economia espanyola hauria acabat totalment rescatada i fins i tot fora de l'euro, ha indicat. El ministre també ha recordat la creació de la Sareb, perquè els bancs es desfessin "ordenadament" dels seus actius immobiliaris tòxics.

Enviar