Aliança entre el Costa Brava Yacht Ports i el Barcelona Clúster Nàutic per retenir iots de gran eslora tota la temporada

Una seixantena de superiots atracaran als ports de Roses, l'Estartit, Palamós i Sant Feliu de Guíxols aquest estiu

ACN Sant Feliu de Guíxols.-El Costa Brava Yacht Ports i el Barcelona Clúster Nàutic s'han unit per atraure iots de gran eslora tota la temporada a Catalunya. La iniciativa, amb el suport de Ports de la Generalitat, busca retenir els superiots (vaixells recreatius de més de 24 metres d'eslora) que tenen Barcelona i l'àrea metropolitana com a port base. Durant la temporada estival, aquestes embarcacions opten per fer estades a llocs com Turquia, França o les Illes Balears. L'objectiu de l'aliança és que ara fondegin a la Costa Brava i amarrin als ports de Roses (Alt Empordà), l'Estartit, Palamós i Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà). La previsió per aquest any és que ho facin una seixantena d'embarcacions. El president de Ports de la Generalitat, Ricard Font, ha ressaltat durant la presentació de l'acord que "no ens importa tant el nombre total sinó l'atenció i la repercussió en el territori".

La Costa Brava vol treure profit dels grans iots que tenen base a Barcelona i altres punts de l'àrea metropolitana. Per aquest motiu, el Costa Brava Yacht Ports i el Barcelona Clúster Nàutic han segellat una aliança per aconseguir que aquestes embarcacions passin part de la temporada a la Costa Brava. El president de Ports de la Generalitat, Ricard Font, ha explicat durant la presentació de l'acord que "fa massa temps" que per la costa hi passen grans eslores que "no posaven la mirada en els serveis i atractius portuaris que els podíem oferir". Els seus destins habituals, concreta, eren la Costa Blava francesa, les Illes Balears o Turquia. Actualment, el Barcelona Clúster Nàutic agrupa 350 empreses que facturen 836 milions d'euros (MEUR) i ocupen 8.300 treballadors. Precisament és en aquest aspecte on posa l'accent el president del clúster, Toni Tió. "No hem de pensar en un luxe excessiu quan pensem en aquestes embarcacions ja que creem llocs de treball de qualitat", ha ressaltat. Un impacte que ara volen que arribi també a la Costa Brava amb els ports de Roses, l'Estartit, Palamós i Sant Feliu de Guíxols com a punts d'atracament. Entre tots aquests molls, hi ha una cinquantena d'amarradors disponibles d'entre 24 i 150 metres.L'aliança busca seduir el públic amb els atractius que ofereix el litoral gironí amb més de 200 platges, els disset camps de golf o els restaurants amb estrella Michelin. L'any passat, prop d'una seixantena d'embarcacions van fondejar la Costa Brava i aquest any tenen l'esperança de millorar aquestes dades. Font detalla, però, que fer aproximacions és complicat perquè poden haver-hi moltes variables a l'hora de prendre una decisió.Ports de la Generalitat no vol centrar la importància del fenomen en la quantitat sinó "en l'atenció i la repercussió que deixen en el territori". El president de Ports de la Generalitat explica que la proposta ha de mantenir "els valors d'una costa que sigui atractiva".Aquesta segona aliança amb els iots de gran eslora se suma a l'aposta dels ports de Palamós i Roses en el tema de creuers. La previsió és que aQuesta temporada torni a ser record i millori la de l'any passat. Una indústria en augeLa indústria de grans iots, embarcacions recreatives que fan més de 24 metres d'eslora, va néixer fa una quinzena d'anys. Actualment, a tot el món hi ha unes 10.000 embarcacions d'aquestes característiques. La flota es reparteix sobretot en dos grans punts: la Mediterrània i el Carib.El Barcelona Clúster Nàutic estima que els ports de l'àrea metropolitana poden acollir fins a 350 iots, el que suposa entre un 3% i un 4% de tots els grans iots que hi ha al món. L'objectiu d'aquest ens és desbancar la Costa Blava com a gran punt base d'aquestes embarcacions.El seu president, ha assegurat que ara tenen "una oportunitat" perquè "França ha comès un error". En aquest sentit, Tió explica que la legislació gala obliga ara als propietaris a pagar la seguretat social dels treballadors al país si hi fan una estada de més de sis mesos."Aquesta indústria defuig la inseguretat jurídica i ara Catalunya serà líder", ha vaticinat Tió. El termini en el qual creu que això passarà és d'uns cinc anys. Les properes setmanes, Barcelona acollirà dos salons d'importància del sector dels grans iots, un dels quals es feia fins fa poc a la Costa Blava francesa.Visita d'obres al Port de Sant FeliuAbans de la presentació d'aquesta aliança, Ricard Font ha visitat les obres que s'estan fent al port de Sant Feliu. L'actuació, que té un cost de 390.000 euros, busca donar continuïtat al passeig Marítim a traves del moll del Fortí.Les obres s'estan executant en dues fases per evitar que afectin les activitats habituals del Port. Ara ja s'han enderrocat els paviments del moll del Fortí i s'han renovat canalitzacions per fer arribar serveis com l'aigua, l'electricitat i l'enllumenat.La connexió amb el Museu de Salvament Marítim a traves del turó del Fortí s'està fent amb escales i d'altres espais terrassats. L'actuació ha d'estar llesta al llarg del mes de juny.L'alcalde de Sant Feliu, Carles Motas, ha volgut posar en valor l'actuació que Ports de la Generalitat està fent i la voluntat de recuperar l'atractiu de la zona. "Si volem que vinguin inversors, hem de demostrar que la ciutat es mou", ha assegurat. Motas espera que la zona "es revaloritzi" després de la inversió de l'empresa pública, que se suma a la que ja va fer l'any passat per valor d'1 MEUR.

Enviar