Turull i Rull demanen al TC que els deixi en llibertat i insti l'Estat a publicat al DOGC els seus nomenaments

Demanen empara a l'alt tribunal perquè consideren que s'han vulnerat drets fonamentals com el d'accedir a càrrecs públics

ACN Madrid.-La defensa de Jordi Turull i Josep Rull ha presentat davant del Tribunal Constitucional un recurs d'empara per demanar que els deixi en llibertat i també que insti el govern espanyol a publicar al DOGC el seu nomenament com a consellers del Govern. Fins al moment, sota el paraigua del 155, l'Estat no ha publicat aquests nomenaments, un pas necessari per a la presa de possessió dels consellers. El lletrat Jordi Pina considera que mantenir-los en presó preventiva i evitar que siguin consellers suposa diverses vulneracions de drets fonamentals com la llibertat, la participació en assumptes públics i l'accés a càrrecs públics, entre d'altres. Tots dos estan empresonats a Estremera des del passat 23 de març per ordre del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. El passat 17 de maig, la sala d'apel·lacions d'aquest mateix tribunal ja va denegar-los la llibertat. Aquesta setmana, a més, el jutge Llarena també resolt que no poden assistir a la presa de possessió, prevista inicialment per dimecres i que ha quedat ajornada sine

La defensa al·lega que recorre al TC un cop s'han esgotat prèviament tots els recursos judicials per demanar la llibertat de Rull i Turull i per això ja avança que no es pot considerar "prematura". També assegura que en els recursos anteriors al Suprem sempre s'ha invocat la mateixa vulneració de drets fonamentals i, en el cas de Turull, s'ha posat de manifest que se'l va empresonar enmig d'un procés d'elecció i que va ser una mesura per "evitar que fos president tot i tenir els seus drets polítics intactes".També denuncia que no hi ha "garanties processals" per a l'aplicació de la presó provisional. Per això, demana empara al TC i demana la "posada en llibertat immediata" de tots dos. En l'escrit justifica, a més, "l'especial transcendència constitucional" del cas. Segons el lletrat, es compleix un dels supòsits per considerar-ho així, i és el fet que no existeixi jurisprudència anterior sobre un aspecte, fet que obliga el tribunal a posicionar-se. Al recurs, Pina també assegura que el risc de fugida "no ha variat ni el més mínim" des de desembre de 2017 i també apunta que és "profundament injust" que aquells que han atès tots els requeriments judicials "paguin" per aquells que no ho han fet i són a l'estranger. Sobre el risc de reiteració delictiva, l'advocat apunta que "crida poderosament l'atenció" que al desembre de 2017 –quan Llarena els va deixar en llibertat sota fiança- el jutge manifestés que concorre a les eleccions era "un fet que reduïa el risc de reiteració i fugida perquè suposava acatar la legalitat espanyola" però que, al març, aquest mateix argument s'hagi usat com a "factor de risc al març", quan van tornar a entrar a la presó. Mesures cautelars per fer-los consellersEn l'escrit, es sol·liciten mesures cautelars al TC per poder garantir els seus drets polítics. La seva defensa exposa que la presó provisional "està impedient" als demandant accedir al seu càrrec de conseller pel qual van designats el dia 19 pel president del Govern, Quim Torra. És en aquest punt on es fa referència a la negativa del govern espanyol de publicar els nomenaments dels consellers al DOGC. "Es tracta d'una situació absolutament inaudita", alerta el recurs, que afegeix que no es tenen l'obligació legal de publicar les resolucions del president i que no ho estan fent per "consideracions estrictament polítiques". A més, afegeix que Turull i Rull gaudeixen de la presumpció d'innocència i tenen els drets polítics "intactes". En conseqüència, sol·liciten al tribunal que "amb la màxima urgència possible" requereixi al govern espanyol per tal que publiqui al DOGC el nomenaments dels consellers i "remogui qualsevol obstacle que restringeixi o limiti el seu dret a accedir als càrrecs de consellers". Pina demana, a més, al TC que resolgui "exactament amb la mateixa celeritat" la petició de mesures cautelars com en el cas del govern espanyol que va acudir al TC per evitar la investidura a distància de Carles Puigdemont com a candidat.

Enviar