El PP demana ara a Juncker que lideri un canvi en el sistema de l’euroordre per evitar casos com el de Puigdemont
González Pons vol que s’hi introdueixi el delicte de “rebel·lió, accions contra la integritat territorial i contra el marc constitucional d’un Estat membre”
ACN Madrid.-El portaveu del PP al Parlament Europeu, Esteban González Pons, ha enviat aquest dilluns una carta al president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, on li demana que presenti una “proposta legislativa per millorar i clarificar el funcionament” de l’euroordre per evitar casos com el de Puigdemont, en què –segons González Pons- “un tribunal regional” ha posat en qüestió “una exhaustiva investigació judicial” feta al Tribunal Suprem “amb el màxim nivell de professionalitat i basada únicament en evidències legalment demostrables”. En concret, li demana “una revisió” de la llista dels 32 delictes que poden donar lloc a un lliurament sense control de doble tipificació perquè s’hi pugui incorporar “una nova categoria de delicte, el de rebel·lió, accions contra la integritat territorial i contra el marc constitucional d’un Estat membre”.
A la seva carta, González Pons insisteix en l’amenaça a una retirada de l’Estat del tractat de Schengen tot recordant que en aquests “temps estranys” un Estat membre “pot suspendre l’acord de Schengen i reintroduir els controls fronterers per impedir que entrin immigrants al nostre territori”. El portaveu del PP assegura que actua en la seva condició de diputat “donat que l’actual govern espanyol ha demostrat tenir poc interès en aquesta qüestió” i perquè considera que el seu deure és “informar-lo del profund malestar que aquesta decisió [del tribunal alemany] ha causat al seu país”. En aquest sentit, i malgrat que assegura que sent “el més absolut respecte per la independència del poder judicial” i per “la separació de poders”, mostra un “profund desacord” amb la decisió i sobre “la manera” amb que funciona ara l’euroordre.Segons González Pons, la petició de lliurament “s’hauria de reconèixer sense més tràmits i únicament sobre la base de criteris judicials”. En aquest sentit, es pregunta si “aquest és el missatge que volem enviar als nostres ciutadans”.