Demanen 48 anys de presó pel caçador acusat de matar amb una escopeta dos agents rurals a Aspa

La fiscalia qualifica el doble crim d'assassinat i sol·licita també que indemnitzi els familiars de les víctimes amb més d'un milió d'euros

ACN Lleida.-La fiscalia demana 48 anys i quatre mesos de presó pel caçador acusat d'haver matat dos agents rurals, Xavier Ribes, de 43 anys, i David Iglesias, de 39, el 21 de gener del 2017 quan feien un control rutinari de caça al vedat d'Aspa (Segrià). El caçador, veí de Vacarisses (Vallès Occidental) i de llavors 28 anys, Ismael Rodríguez, els va disparar amb una escopeta i després va confessar el crim als Mossos. Actualment està en presó provisional a l'espera de judici. Rodríguez tenia caducada la llicència per fer servir l'arma homicida, que estava a nom d'un amic, i tampoc no va recollir l'autorització per caçar al vedat. El ministeri públic qualifica el doble crim d'assassinat i sol·licita que se li imposin 23 anys i 8 mesos de presó per cada assassinat (tenint en compte l'atenuant de confessió) i un any de presó més per tinença il·lícita d'armes. A més, demana que l'acusat indemnitzi els familiars de les víctimes (dones, fills i pares) amb més d'un milió d'euros en total. La fiscalia també sol·licita un any de presó pel propietari de l'arma com a cooperador necessari en la tinença il·lícita d'armes. L'acusació particular, representada per l'advocat Pau Simarro, ja va anunciar a començaments d'any que demanaria que es condemnés el caçador a 54 anys de presó.

Segons la fiscalia, l'acusat, com a caçador experimentat, sabia que els agents rurals no duien armes i que per tant "no tenien capacitat de resposta en cas de ser agredits amb una arma de foc". És per això, recull l'escrit del ministeri públic, que l'acusat, "per evitar ser identificat sense llicència d'armes, sense permís d'accés al coto i amb una arma que no era seva, es va girar cap a ell, els va apuntar i els va disparar amb la intenció d'acabar amb la seva vida".La fiscalia considera provada la intenció de matar de l'acusat i qualifica el crim d'assassinat amb traïdoria en concurs amb un delicte d'atemptat contra agents de l'autoritat perquè va actuar "per evitar ser descobert d'altres delictes". A més, recull l'escrit del ministeri públic, va efectuar dos trets a cada agent, els primers a una distància d'entre 3 i 6 metres però els segons quan ja eren a terra i a l'altura del cap. A més, l'escopeta que duia, afegeix la fiscalia, només podia disparar tres trets així que "va haver de recarregar l'arma per disparar el quart".És per tot això que el ministeri públic sol·licita que es condemni a Ismael Rodríguez a 48 anys i quatre mesos de presó. També demana que ell o l'asseguradora de responsabilitat civil que tenia contractada indemnitzi amb més d'un milió d'euros les famílies de les víctimes. Concretament, amb 194.001,74 euros la dona i 224.553,74 euros el fill de 9 anys d'un dels agents rurals i amb 193.793,7 euros la dona i 232.683,18 euros la filla de 7 anys de l'altre agent, així com amb 40.200,25 euros a cada progenitor.Pel que fa a l'altre acusat, pel qual la fiscalia sol·licita un any de presó com a cooperador necessari en el delicte de tinença il·lícita d'armes, el ministeri públic posa de manifest que la llicència per fer ús de l'arma del crim li havia caducat a l'acusat del doble assassinat el 17 de novembre de 2016 i que, per evitar deixar-la en dipòsit a la Guàrdia Civil, l'acusat va transferir la titularitat de l'escopeta i de dues armes llargues més a l'altre acusat.L'acusació particular eleva la petició de pena a 51 anys de presó L'acusació particular, representada per l'advocat Pau Simarro, ja va anunciar a començaments d'any que demanaria que es condemnés a l'assassí confés dels dos agents rurals a 51 anys de presó (25 anys per cada assassinat i 1 any més per tinença il·lícita d'armes) i que se l'imposés una multa d'entre 3.000 i 5.000 euros per un delicte contra la flora i la fauna. Simarro, a més, va iniciar la reclamació de responsabilitat civil a la Generalitat per "abandó" de les seves funcions. Assegura que existeixen denúncies documentades d'almenys una vintena d'atacs i insults de caçadors contra agents rurals en els últims deu anys a tot Catalunya i no entén que no s'haguessin pres mesures abans de la desgràcia. Segons el lletrat, aquestes i d'altres denúncies es van manifestar en reunions del comitè de seguretat i salut. L'objectiu és arribar a un acord extrajudicial perquè la Generalitat reconegui la seva part de responsabilitat i indemnitzi les famílies de les víctimes. Si no s'aconseguís, s'iniciaria una reclamació al jutjat contenciós-administratiu. Aquest tràmit es va fer després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) arxivés la querella contra onze càrrecs del Departament d'Agricultura, entre els quals el de l'exconsellera, Meritxell Serret, pel doble crim d'Aspa. Les famílies i el sindicat CCOO acusaven la cúpula d'Agricultura d'un delicte d'homicidi imprudent i un altre contra la seguretat dels treballadors.Debat sobre les mesures de seguretatLa tràgica mort dels dos agents rurals a Aspa va obrir el debat sobre la falta de mesures de seguretat dels efectius del cos. Després del doble crim es va establir que les patrulles destinades a fer controls de caça s'havien de fer en grups de tres i un dels agents havia de portar una arma llarga. El canvi de procediment per fer els controls de caça més segurs ha comportat la reducció d'aquestes actuacions un 26,6% a Catalunya. El 2016 se'n van fer 15.400 mentre que el 2017 van ser 11.300.L'Associació de Professionals d'Agents Rurals de Catalunya (Asparc) i CCOO han recopilat 255 casos d'agressions, amenaces o vexacions als agents rural en les dues últimes dècades, dels quals 45 a comarques de Lleida.

Enviar