Stefano, turista italià: “Estic content d’estar aquí avui”

La Rambla reviu l’atemptat que la va colpejar fa un any amb una barreja d’emoció, tristesa i esperança

ACN Barcelona.-Una riuada de gent ha omplert la Rambla aquest divendres. Ni la por pel record dels atemptats que van colpejar “el cor de Barcelona” avui fa un any, ni les mesures de seguretat desplegades per a l’ocasió han evitat que centenars de ciutadans i visitants estrangers s’hi hagin passejat des de primera hora del matí. “Estic content d’estar avui aquí”, diu Stefano, un turista sard en assabentar-se de l’efemèride, que recorda com l’atemptat “es va sentir molt” a Itàlia. Optimista, l’alemany Stephan, acabat d’arribar a la ciutat, proclama que si es deixés dur per la por “no aniria enlloc mai més”, la qual cosa rebutja amb la seva visita a Barcelona. L’ACN ha parlat també amb el ciutadà rus Yuri, que va viure l’atemptat en directe i va quedar “a 10 metres” de la furgoneta. Avui porta flors per les víctimes. Aleshores va estar una setmana sense poder trepitjar la Rambla, abatut pels tràgics fets que havia presenciat.

“Explico a la meva família i amics que allò va ser com un ‘bowling’ humà”. Aquesta és la escabrosa imatge que li ve al cap a en Yuri, ciutadà rus resident a Barcelona, quan recorda l’atemptat a la Rambla d’avui fa exactament un any. Yuri treballa a la Rambla, i aquell dia era al lloc dels fets. Segons explica, la furgoneta amb què es va perpetrar l’atemptat va quedar aturada a tan sols “deu metres” d’on ell es trobava en aquell moment. Un any després, Yuri segueix treballant i venint cada dia al mateix lloc. A prop del mosaic de Miró, on hi ha disposada l’ofrena floral a les víctimes, Yuri es disposa a deixar-hi un ram en homenatge als morts en l’atemptat. L’afluència de visitants a la Rambla és gran, i només l’absència de tràfic rodat i una destacada presència policial a la zona de Liceu recorden que avui s’hi celebra una malaurada efemèride. De fet, alguns turistes descobreixen que avui se celebra un any des dels atemptats del 17-A. “Acabem d’arribar a la ciutat”, es justifica l’alemany Stephan, a prop del Mercat de la Boqueria. “Ens hem adonat que hi ha molta policia al carrer, no sé si és necessari” afegeix aquest turista. Stephan recorda haver vist a la televisió les imatges de l’atemptat de Barcelona d’ara fa un any: “Va ser molt trist per tots”, comenta. No obstant això, el ciutadà alemany considera que “si tinguéssim por no aniríem enlloc mai més”, i per això no s’havia ni plantejat la possibilitat de no visitar Barcelona després dels atemptats. “M’agrada visitar llocs com aquest; hi ha un risc, però no tinc por”, afirma. L’acte institucional, “sobra”Més a prop del punt exacte on es desenvolupa l’homenatge floral a les víctimes, el propietari de la floristeria Benzal, Jordi Hernández, rega les seves plantes mentre espera que s’aixequi el tall i la gent torni a circular per davant del seu negoci. Per Hernández, l’acte institucional “sobra” i, en tot cas, li hauria agradat que fos “més proper” a les víctimes. “M’agradaria abraçar-los”, proclama. “Tothom s’hauria de poder apropar a les víctimes, abraçar-los i estar a prop d’ells, expressant els seus sentiments”, suggereix aquest comerciant, que sortosament tenia la persiana baixada el dia dels atemptats. “Aquell dia estàvem de vacances, ens va trucar un company per explicar-nos-ho i pensàvem que era una broma perquè a vegades havíem comentat que un dia ens havia de tocar (ser víctimes d’un atemptat) a nosaltres”, recorda. Per sort, afegeix, no van haver de lamentar cap víctima entre els coneguts de la zona. Però tot plegat els va afectar, i van ser seguir sense obrir uns dies més enllà del previst per refer-se de l’impacte. “Però després la vida continua, això és la Rambla, el cor de la ciutat, i s’ha de continuar com abans de l’atemptat”, proclama entre resignat i Entre els ciutadans que han baixat expressament a la Rambla per “recordar” les víctimes hi ha la Ramona i la Rosa, dues amigues que porten roses i llueixen cartells de l’Assemblea Nacional Catalana on hi diu “Us tenim presents, no tenim por, suport a les famílies i les víctimes del 17-A”. “És un dia per al record, hem vingut a estar en silenci, portar una flor, i pensar en elles” (les víctimes), resumeix la Ramona. Al seu parer, Barcelona “tira endavant” i “superarà aquells fets”, per bé que el record “quedarà per sempre”. Sobre el dia d’avui, consideren que la Rambla es veu “menys plena”, la qual cosa es deu al seu entendre al fet que “hi ha una mica de rebuig cap al personatges que ve”, senyalen referint-se a la presència del Rei als actes de record i homenatge a les víctimes. “Ell no hi ha de fer res aquí, això és una cosa nostra”, expressen. Un poema per a les víctimesAliena a aquesta polèmica, Gabriel Maldonado Fernández mostra un llarg poema que ha escrit “per les vítimes” i que deixarà a la zona on es concentren les mostres de record ciutadanes, al mosaic de Miró de la Rambla. “El vaig escriure perquè tenia molta pena, sobretot pels nens innocents”, explica. Maldonado comenta que ho va fer malgrat que gairebé no sap llegir ni escriure i és víctima d’una malaltia degenerativa que li afecta la vista de forma severa.Com ella, Pere Vallano, arribat des d’El Masnou, espera que finalitzi l’homenatge institucional en aquest punt de la Rambla, en què participen familiars de les víctimes i representants institucionals i polítics. Quan la zona queda novament oberta a la gent, l’espai s’omple ràpidament de ciutadans, curiosos i moltes càmeres de televisió. Vallano espera pacientment, flor en mà, que la seva dona deixi en primer lloc un record per les víctimes. Mentrestant, explica que han vingut novament a la Rambla “per respecte a les víctimes i perquè allò va tocar el cor de Catalunya”. És el mateix que van fer ara fa un any, explica. L’endemà dels atemptats, “a les set del matí”, aquest maresmenc i la seva dona ja van fer cap a Barcelona, consternats per la notícia i les imatges de la furgoneta a la Rambla. “Això no s’oblida”, lamenta.

Enviar