Fi del rescat a Grècia: "Caldran 10 anys més per dir que el país ha deixat la crisi econòmica enrere"

La directora del 'think tank' econòmic Bruegel, Maria Demertzis, celebra que Atenes deixi de "dependre" de la UE però adverteix que la recuperació no serà "fàcil"

ACN Brussel·les.-La imatge del primer ministre grec Alexis Tsipras posant-se una corbata el mes de juny passat simbolitzava la fi d'una llarga i fosca etapa per als prop de deu milions d'habitants de Grècia, que des de l'inici del rescat financer han viscut al ritme del dictat de Brussel·les. Vestint la corbata, Tsipras complia la seva promesa de tornar-se-la a posar només quan s'aconseguís l'alleujament del deute i donava per acabada aquesta etapa. Formalment, però, Atenes surt del programa d'assistència financera en què va entrar fa vuit anys aquest 20 d'agost, la data acordada al juny per l'Eurogrup. En una entrevista amb l'ACN, Maria Demertzis (1968, Grècia), directora adjunta del Bruegel -prestigiós think tank econòmic de Brussel·les- considera "bones notícies" la fi del programa però pronostica que "caldran 10 anys més per poder dir que el país ha deixat la crisi econòmica enrere". Els darrers anys, recorda, han estat "molt difícils tant econòmicament com socialment" a Grècia i no se surt d'aquests problemes "tan fàcilment".

Els socis europeus han desemborsat 241.600 milions d'euros en ajuda financera des del primer tram d'assistència el 2010 mentre que el Fons Monetari Internacional va desemborsar 32.100 milions d'euros addicionals en els dos primers programes (2010-2014). El total la xifra s'eleva als 273.700 milions en vuit anys, durant els quals els creditors han intervingut amb fins a tres rescats.La directora adjunta del Bruegel explica que amb la sortida del programa de rescat, Grècia podrà tornar a demanar diners prestats als mercats i no haurà de "deprendre" de diners de les institucions o estats de la UE. "Podrà finançar-se als mercats a preus determinats pels mercats i això significa que pot decidir quant vol agafar prestat i a quin preu", matisa. Per a ella són "certament bones notícies", ja que fins ara les institucions aplegades en l'anomenada Troica - la Comissió Europea (CE), el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI)- imposaven condicions. Aquestes condicions, com ara reduir la despesa pública, reconeix Demertzis, han estat "molt difícils de vendre" al poble grec. "A partir d'ara qualsevol endeutament no tindrà condicions", resumeix.Amb tot, l'experta argumenta que si bé és una "sortida real" des del punt de vista de deixar d'agafar diners prestats dels estats de la UE, econòmicament la sortida és "diferent". En aquest sentit, assegura que caldran almenys deu anys més perquè Grècia passi pàgina. "En qualsevol cas, és un pas en la bona direcció, és un pas en què Grècia assumeix responsabilitat econòmica per les decisions que pren".Sobre la possibilitat que es repeteixi una crisi com la grega, l'experta admet que no hi ha garanties i avisa que el més "urgent" és que les institucions estiguin "blindades" davant de nous riscos. L'estat de dret, la reducció de la corrupció o una gestió efectiva de l'administració pública són algunes de les fites cap a on Atenes, diu, ha de caminar.El paper de la TroicaPer altra banda, Maria Demertzis opina que 'Troica' és un terme "injust", ja que si bé és "cert" que les tres institucions van imposar condicions "molt difícils" per a la població grega, l'FMI "sempre ha jugat aquest rol" i és qui la majoria de vegades "dicta les condicions". Explica que els també coneguts com a 'homes de negre' no són "nous" i quan l'FMI deixa diners a un país mai no és "gaire popular perquè precisament imposa condicions molt dures". Tot i això, i reconeixent que el "descontentament i l'aversió de la gent" a la Troica és "proporcional", justifica també que el seu paper és "necessari". "Si no, el país tindria més dificultats per sortir-se'n", vaticina.L'impacte de la crisiPer a Demertzis, el pitjor impacte de la crisi ha recaigut sobre els pensionistes, que han vist moltes de les seves pensions retallades a la meitat, un ajust "enorme que les llars gregues han hagut de resistir". En paral·lel, destaca, a causa de la desocupació, en especial entre els joves, moltes famílies depenen completament de les pensions.També en l'àmbit social la investigadora creu que "passarà un temps", per exemple, fins que la gent jove pugui tornar a trobar feina i les llars puguin ajustar les pensions, que seran més reduïdes. "Per tant, cal tenir estalvis privats per poder compensar el fet que les pensions no seran tan grans en el futur, i això requereix temps", confessa. Probablement, diu, caldrà "una generació" abans que es pugui trobar un sistema que sigui "equitatiu com un podria desitjar".Segons dades de la Comissió Europea, l'atur a Grècia ha passat d'un 12,7% el 2010 a un 20,1% el març del 2018, assolint el punt més alt el juliol del 2013, quan va arribar gairebé al 28%. En el cas de l'atur juvenil, Grècia continua encapçalant la xifra més elevada entre els 28 estats de la UE, amb un 43,7% el novembre del 2017, seguida d'Espanya.Els 'culpables' de la crisiDes del 2008 es coneix Grècia com un estat "rendista". La despesa dels Jocs Olímpics d'Atenes el 2004, l'impacte de la crisi econòmica mundial o l'excés de despesa pública i el falsejament dels comptes públics durant anys van empènyer el país a l'abisme, obligant-lo a aplicar dures mesures d'austeritat per seguir a la UE.Demertzis, però, prefereix no assenyalar culpables sinó repartir la culpa. Segons ella, hi ha una "història de mals comportaments" que ja es remunta als anys 80 i afecta diferents governs de partits i ideologies. Des del seu punt de vista, la població ha entès que han estat prop de 30 anys de "no necessàriament bones pràctiques" els que han conduït Atenes on és ara. "Culpar una sola persona no seria ni just ni acurat. I ho dic perquè l'ajustament econòmic i social que ha patit Grècia ha sigut enorme", explica.Precisament en aquest sentit, defensa que tot i que les llars gregues han vist reduïda la seva riquesa en un 30% de mitjana, si la gent no ha sortit més als carrers a protestar és "perquè s'han adonat que una part de culpa rau en el passat", en la història dels últims 30 anys. "Això significa que ara ho hem de fer bé i llavors, farem el que calgui i a seguir endavant", conclou.

Enviar