Xavier Giró acusa els mitjans de vulnerar la protecció de menors i la presumpció d'innocència el 17-A

Una experta en seguretat adverteix que els drets restringits al·legant qüestions de seguretat poden ser difícils de recuperar

ACN Barcelona.-El professor Xavier Giró Martí, coordinador del Màster en comunicació de conflictes armats, pau i moviments socials de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha criticat aquest dimarts bona part dels mitjans de comunicació per la seva cobertura inicial dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils l'estiu de l'any passat. Segons ell, no van seguir gaire els codis deontològics, sobretot pel que fa a la protecció de menors, i van vulnerar la presumpció d'innocència en donar plena veracitat a la versió policial. Giró ho ha dit durant la seva compareixença a la comissió d'investigació del Parlament sobre els atemptats.

Per això, ha demanat “canviar el paradigma discursiu i mediàtic, per veure com es contribueix a resoldre aquests conflictes, més que no pas informar puntualment sense visió de conjunt”. En aquest sentit, Giró ha denunciat que hi va haver “una sobreexposició gràfica dels atemptats amb imatges molt dures” que té dos efectes: “provoquen un dolor innecessari i enfosqueixen l’enteniment”. També ha considerat insuficients les recomanacions del Col·legi de Periodistes o del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.En la mateixa línia, Giró ha criticat que en la informació sobre els atemptats “no hi ha hagut protecció de menors, ni de les víctimes ni de la seva privacitat, però tampoc hi ha hagut presumpció d’innocència. (...) Els mitjans s’ho van empassar totalment”. Per això, considera que els periodistes no poden ser empresonats per informar malament, però sí rebre conseqüències i crítiques.També ha estat crític amb la informació que els Mossos van donar a la població o amb la difusió de la foto del terrorista fugit, perquè hi ha part de la població que "no està preparada" per discernir certes informacions. Per la seva banda, Marta Soler Gallart, directora del CREA de la Universitat de Barcelona, ha explicat que “hi ha una desvinculació entre l’extremisme violent i la religiositat” i que “existeixen actuacions preventives que poden construir comunitats no violentes” que es poden dur a terme en l’àmbit educatiu. . En la seva compareixença, Soler ha exposat que “entre els factors de risc destaca un discurs coercitiu dominant que influeix en la determinació dels joves”, i ha dit que hi ha unes 40 escoles que treballen en una prova pilot per educar en la no-violència.D'altra banda, la segona part de la comissió ha estat protagonitzada per Mario Toboso, doctor en seguretat internacional i especialista en radicalització terrorista, i Sonia Andolz, experta en seguretat i professora de ciències polítiques a Esade i la UB.Andolz ha alertat del risc que la sensació de perill que transmeten els governs pugui provocar en la població una acceptació resignada de certes restriccions de drets i llibertat. En aquest sentit, ha dit que "és fàcil securitzar la societat, però després és molt difícil recuperar els drets", com ha passat, segons ella, amb la 'llei mordaça' a l'estat i pot estar passant a la resta d'Europa.També ha opinat que els agents socials de Ripoll no van fallar en la detecció de la radicalització dels joves terroristes, ja que tot i no haver-hi perfils únics, no són el perfil més habitual. En canvi, sí que ha dit que en l'àmbit policial van fallar algunes coses, com la falta de control sobre l'acumulació de bombones de butà, que ha proposat que es pugui regular d'alguna manera.Per prevenir la radicalització, també ha proposat que les administracions intentin evitar la concentració d'immigrants en certs barris, a través de les polítiques d'habitatge, o que puguin accedir a la universitat en condicions d'igualtat. No obstant això, ha criticat un cert biaix de la policia pel que fa als perfils ètnics dels delinqüents. Toboso ha dit que no hi ha un perfil concret de terrorista islamista, i tampoc hi ha més percentatge de malalts mentals que en la resta de la població. A més, ha advertit que la radicalització ideològica no és punible, però l'extremisme violent sí. Sobre la cèl·lula de Ripoll, ha dit que "potser no tots els seus membres es van radicalitzar de la mateixa manera, potser l'imam i alguns altres tenien més base ideològica i la resta van seguir els seus germans i certes dinàmiques grupals". Per això, creu que queda feina per fer a Ripoll, ja que l'imam potser va difondre el seu discurs d'odi a altres persones i entorns, i per tant seria interessant conèixer els "patrons de resiliència" que van seguir altres persones per no sentir-se "seduïdes" pels discursos de l'imam.A banda, ha estat crític amb certa retòrica i terminologia bèl·lica com 'guerra contra l'Islam', 'croada contra el terrorisme', 'terroristes kamikazes' o 'llops solitaris', ja que "això dona benzina als terroristes". En canvi, ha elogiat la política comunicativa dels Mossos aquells dies.Opinions dels diputatsEl diputat de Cs Matías Alonso ha posat en dubte l'ús de la informació que va fer la direcció dels Mossos d'Esquadra, que ha dit que en alguns moments va ser "contradictòria o no prou contrastada", i fins i tot "excessiva".Aurora Madaula, de JxCat, ha dit que en el cas de Ripoll, els terroristes formaven part de la societat catalana i per això no es pot estigmatitzar els musulmans. Sobre el paper dels mitjans de comunicació, ha demanat responsabilitat als periodistes, però també als ciutadans quan comparteixen imatges per les xarxes socials. Creu també que hi hauria d'haver un sistema de sancions per evitar "errors" dels mitjans a l'hora d'explicar certes informacions.La diputada musulmana d'ERC Najat Driouech Ben Moussa, ha dit que els atemptats van provocar conseqüències indesitjades contra molts joves musulmans, que es van sentir assenyalats. Per la seva banda, Montserrat Fornells, Carles Castillo, del PSC, ha demanat actuar per construir una societat pacífica a través de l'educació i la cultura, i Elisenda Alamany, ha dit que Catalunya i l'estat tenen un problema en la gestió de la diversitat cultural i lingüística. Natàlia Sànchez, de la CUP, ha considerat que "el relat policial oficial no acostuma a afavorir les minories i els grups discriminats", i en el cas dels atemptats, "no hi va haver espai pel contrast, la crítica o la interpretació". Sànchez també ha recordat que el 2017 van augmentar les denúncies per islamofòbia.La intervenció més polèmica ha estat la del diputat del PP Santi Rodríguez, que ha dit que no es pot vincular terrorisme amb religió, però que els propis terroristes ho fan, perquè "són ells els que maten en nom de Déu i generen el prejudici, no es pot culpar la societat de pensar que hi ha aquest vincle, perquè el creen ells". Després ha matisat que el prejudici és per la seguretat, no per l'origen de la persona.

Enviar