directe ! a La República. N. 4126. Divendres, 29 de març de 2024 07:07 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACN fletxa

publicitat


rss General
rss Política rss Internacional rss Cultura rss Comunicació rss Societat rss Economia rss Esports rss Agricultura

Notícies d'una comarca:


doble fletxa Dijous, 20 de setembre de 2018 17:19 h

La Generalitat aposta per la pesca massiva del cranc blau per frenar la seva expansió al delta de l'Ebre

Els pescadors demanen una valorització comercial per fer rendible la captura de l'invasor, que ocasiona pèrdues de fins a 200.000 euros als productors de mol·luscos

ACN Tortosa.-Afavorir la pesca massiva i la comercialització del cranc blau per controlar la seva expansió imparable a la zona del delta de l'Ebre. Aquesta és l'aposta que el director general de Pesca, Sergi Tudela, ha traslladat a tots els agents afectats pels efectes d'aquesta espècie invasora, que ja ha arribat a tots els hàbitats potencials que podia colonitzar a Catalunya. Una experiència que ja hauria funcionat en països afectats des de fa més anys, com Grècia. L'objectiu és poder donar sortida a la sobreexplotació professional d'una espècie invasora amb demanda comercial i que està generant nombrosos problemes, especialment al sector de la producció de mol·luscos, que denuncia pèrdues entre 150.000 i 200.000 euros.

La primera avaluació sobre la població de cranc blau al delta de l'Ebre, presentada aquest dijous al matí a Tortosa, no aporta dades quantitatives concretes sobre l'abast de la invasió però sí que constata que està en plena fase de creixement "No hem arribat a l'equilibri. Seguim el mateix patró que altres espècie invasores. No existeix predació o competència", apunta la biòloga Verònica López, de l'empresa Monverte Estudis Ambientals, responsable de l'estudi. Detectat a la zona a finals del 2012, durant els últims dos anys les flotes pesqueres de la costa de l'Ebre han capturat 40 tones d'aquest crustaci invasor. Es troba especialment a la desembocadura i a les badies, però també als arrossars i fins l'assut de Xerta en xifres que creixen en termes exponencials, segons reconeix Tudela i corroboren els mateixos pescadors. De fet, per la llotja de Sant Carles de la Ràpita n'han passat set tones aquest mes de setembre, respecte les dotze pescades durant tot el passat 2017. Aquesta gran capacitat expansiva s'explica, a banda de l'escassetat de depredadors –el polp és una de les poques excepcions-, també pel fet que les femelles són capaces de generar dos milions d'ous cada temporada que donen lloc a alevins pelàgics amb una gran capacitat de disseminació –no només caminen pel fons: són capaços també de nadar-. "Ningú pot preveure si s'aturarà. No és una espècie que es pot erradicar. Segurament estarà sempre present a l'ecosistema a partir d'ara, com ha passat a Grècia i a Tunísia, i ara apareix al Mediterrani", sosté Tudela. A Catalunya, precisa, ha arribat a colonitzar tots els hàbitats costaners i desembocadures fluvials –Llobregat o Ter- que potencialment pot habitar. Així les coses, impossible d'eliminar segons els científics, el Departament d'Agricultura aposta per la via de la sobreexplotació pesquera per controla la població "dins d'uns marges acceptables". "Utilitzem les eines de què disposem: dins de la desgràcia, és una espècie comercial", afegeix el director general.No és una mesura nova, segons ha precisat. A Grècia, on el cranc blau va arribar-hi fa més de 50 anys, la pressió pesquera comercial ha arribat a reduir la població del crustaci invasor a nivells baixos, explica. "El que seria no desitjat en una espècie convencional és allò que volem aconseguir", certifica, tot advertint però, sobre la incertesa en l'evolució futura de l'espècie en expansió, que podria acabant equilibrant-se o reduint-se de forma natural. Adaptat a tolerar la salinitat, i tenint en compte que per pondre els ous es desplaça a més de tres milles de la costa, on són capturats pels pesquers d'arrossegament, Tudela creu que a la costa de l'Ebre ja existeix flota suficient com per delmar la població de cranc blau. Una tasca que, d'entrada, quedarà exclusivament reservada als pescadors i mariscadors professionals, un col·lectiu, aquest últim, al qual s'atorgaran autoritzacions de captura sempre que acreditin la vinculació professional a confraries. De fet, la Generalitat descarta també la possibilitat d'incloure el cranc blau dins del catàleg d'espècies invasores, que preveu mesures molt restrictives per evitar que la manipulació humana les dissemini o transporti a un altre lloc, fet que perjudicaria la possibilitat de la seva pesca.Mercabarna importa crancs blaus grecsPer desplegar aquesta estratègia, el responsable de pesca de la Generalitat ha anunciat la creació d'un comitè de cogestió de la pesquera del cranc blau a les Terres de l'Ebre. Aquí, a banda d'Agricultura, en formaran part els pescadors professionals, científics i entitats de la societat civil del territori. La idea, basada en el model de cogestió de la pesca, pretén efectuar una "gestió adaptativa" d'aquesta explotació aplicant la "màxima pressió" sobre el crustaci i fent el seguiment de l'evolució de la població. En paral·lel, aquest comitè a de desenvolupar un pla de gestió i un pla socio-econòmic que permeti valoritzar les captures i donar-los una sortida comercial. És el gran repte perquè la demanda internacional existeix. "Mercabarna importa cranc blau congelat de Grècia", recorda. El problema, reconeix, és sovint les fluctuacions dels preus. "Manca un bon mercat i hem de treballar molt en la valorització del producte i la seva comercialització", afegeix.Aquesta és, de fet, la gran assignatura pendent. El crustaci s'ha convertit en un gran maldecap per als pescadors. Però malgrat constatar que la població de l'espècie s'ha multiplicat extraordinàriament durant els últims mesos, la volatilitat dels preus fa que molts hagin deixat de capturar-los. Més encara, quan veuen com el cranc no només els perfora i destrossa les arts de pesca com el tresmall, fet que els obligaria a efectuar inversions suplementàries per dedicar-s'hi. Segons el secretari de la Confraria de Pescadors del Carme de Sant Carles de la Ràpita, Joan Balagué, "la forma de fer baixar el nombre de crancs seria aconseguir una major implantació de mercat que el faci atractiu per als pescadors". Actualment, a la llotja rapitenca el cranc blau surt a menys d'un euro el quilo, tot i que durant els últims temps ha estat reconegut com a una espècie força apreciada en el sector gastronòmic. Per si fos poc, està assenyalat com el responsable de situar al límit de la desaparició el cranc verd autòcton o espècies de marisc com catxels, grúmols i altres bivalves, a més d'afectar llagostins o ous de sèpia.I, conseqüentment, aquesta amenaça ha fet saltar les alarmes dels productors de mol·luscos de les badies del delta de l'Ebre, que denuncien pèrdues d'entre 150.000 i 200.000 euros per l'acció del cranc blau. "Ho vam notar l'any passat. L'únic productor de cloïsses del Delta va haver de plegar perquè el cranc blau va acabar amb la producció. Va acabar amb el marisc de terra i ara comença a menjar el que està en suspensió", apunta el president de la Federació de Productors de Marisc del Delta de l'Ebre (Fepromodel), Miguel Carles. Afecta musclos, però també ostres de mida gran, d'uns 14 centímetres de diàmetre. Segons explica gràficament Carles, devora el marisc "com nosaltres mengem pipes o pistatxos". "Hem tingut moltes pèrdues i per poder sobreviure haurem d'invertir en tancats i xarxes que el cranc no pugui tallar. Entre l'augment de temperatura de l'aigua i el cranc blau cada cop és més complicat produir ostres i musclos", tanca. La taula de cogestió del sector aqüícola ha d'analitzar la situació i abordar aquest mateix dijous l'abast de les pèrdues.



publicitat


logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.