Ninetto Davoli, Premi Honorífic Filmets: "El cine ja no fa somiar perquè s'ha tornat molt comercial i me l'estimo menys"

L'actor italià es mostra "escèptic" amb el futur del sector perquè "la política ha arraconat la cultura"

ACN Badalona.-L'actor italià Ninetto Davoli està desencantat amb el cinema. En una entrevista a l'ACN ha explicat que les pel·lícules actuals ja no el fan "somiar" com el cinema dels 60 i els 70, quan va viure el seu gran auge professional de la mà del director Pier Paolo Pasolini. "El cinema s'ha tornat molt comercial i no me l'estimo com abans", reconeix. Tot i això, intenta encara ara "preservar el personatge" que va construir de la mà de Pasolini i mostrar "un Ninetto somiador". El seu desencant, però, va més enllà i es mostra "escèptic" amb el futur del sector perquè "la política ha arraconat la cultura", es lamenta. Aquest dilluns és a Badalona on rebrà el Premi Honorífic del festival internacional Filmets.

Davoli va fer el seu primer paper amb només quinze anys –avui en té 70. D'ençà cap aquí, assegura, el cinema ha canviat notablement. El seu gran moment va ser als anys 60 i 70 quan es feia, diu, un cinema "senzill però amb veritats i sentiments". Ara es lamenta que allò s'hagi "perdut per culpa del consumisme"."Abans es presentava un món idealista i ara es fa un cinema molt comercial i de fantasia, però que no et fa somiar", denuncia. Davoli es reconeix "arrossegat pel sistema", però tot i això diu que intenta "preservar el personatge del Ninetto somiador". Ara, es confessa, no "estima" tant el cinema.Potser per aquest canvi en l'essència, o potser per l'evolució global de la societat, tampoc és optimista amb el futur: "Els joves estan destinats a patir", avisa. "Hi ha molt talent, però està havent una davallada espantosa". Només a Itàlia, explica, s'ha passat de produir-se una mitjana de 140 pel·lícules anuals a fer-ne "com a molt" una quarantena."Soc escèptic perquè hi ha una crisi general del sector. La cultura al món ha estat arraconada per la política. Tant de bo en el futur hi hagi més possibilitats", conclou Davoli a poques hores de rebre el Premi Honorífic del Filmets: "El premi m'afalaga. Es molt bonic rebre premis perquè vol dir que has fet coses positives".Una trajectòria marcada per PasoliniDavoli, però, no va ser mai un actor vocacional. "Era un noi qualsevol que treballava per ajudar a la seva família. Eren pagesos d'un petit poble de Calabria que va emigrar a Roma per buscar una vida millor i jo la vaig trobar la fortuna, però d'una manera absolutament casual. Era un fuster que restaurava mobles i aquesta feina em va caure del cel", explica.El seu descobridor va ser Pier Paolo Pasolini, qui el va convertir en el seu actor fetitxe. "Va ser una ocasió meravellosa que m'ha canviat la vida". Davoli i Pasolini es van conèixer per casualitat i va ser el director qui va insistir un Davoli reticent a ser davant les càmeres: "No tenia cara d'actor i pensava que ningú aniria al cine a veure una cara com la meva", recorda.La vinculació estre tots dos ha estat tan forta que l'organització del Filmets aprofita l'estada de Davoli a Badalona per fer-lo participar en un cicle de cinema històric sobre curtmetratges de Pasolini, a qui recorda com un personatge "controvertit i incòmode" per al poder de la Itàlia de post-guerra."Va ser més odiat que estimat perquè feia front als problemes de la vida i de la política a Itàlia amb una ideologia macadament d'esquerres", explica Davoli. Pasolini, afegeix, va tenir una vida "plena de problemes", amb denuncies i censura de pel·lícules incloses. Avui la seva mort és encara un misteri i hi ha qui pensa que la seva mort va ser fruit d'un crim polític: "Prefereixo pensar que va tenir un mal dia", conclou l'actor.

Enviar