Julio Manrique estrena a La Villarroel el "conte de fades" ‘L’habitació del costat’

Ivan Benet, Carlota Olcina, Alba Florejachs, Pol López, Mireia Aixalà , Adeline Flaun i Xavi Ricart protagonitzen l’obra

ACN Barcelona.-La Villarroel estrena el proper 21 de novembre ‘L'habitació del costat’ (‘The vibrator play’), de Sarah Ruhl, en la versió traduïda per Joan Sellent i sota la direcció de Julio Manrique. Ambientada en l’època victoriana a Nova York, l’obra parla d’un metge entusiasta del progrés tecnològic que experimenta amb un insòlit aparell per curar disfuncions i neurosis sexuals, -l’embrió del vibrador- i la seva dona, cada cop més encuriosida pels experiments secrets que ell fa a l’habitació del costat. Per defensar aquest text “escrit amb la lògica dels contes de fades”, Manrique compta amb un repartiment format per Alba Florejachs, Pol López, Mireia Aixalà i Xavi Ricart, Ivan Benet, Carlota Olcina i Adeline Flaun. ‘L’habitació del costat’ és una coproducció de La Brutal i La Villarroel.

La versió catalana de Joan Sellent d'‘In the Next Room, or The Vibrator Play’ de Sarah Ruhl, considerada un talent emblemàtic per al teatre modern nord-americà, s’estrena a Barcelona (i a l’Estat) de la mà de Julio Manrique. Amb la productora La Brutal i La Villarroel el director porta a escena un text que el va sorprendre per “la manera diferent de narrar” de l’autora i el seu món particular i original, “irreductiblement personal”. A l’obra, ambientada a l’època victoriana als afores de Nova York, un metge fascinat pel progrés científic i tecnològic, el doctor Givings (Ivan Benet), experimenta amb l’ús d’un insòlit aparell elèctric que hauria de servir per curar tot tipus de disfuncions i neurosis de naturalesa sexual: un vibrador (en la seva versió més primitiva). Mentrestant, la seva jove i vital esposa, la senyora Givings (Carlota Olcina), està patint serioses dificultats per alletar i alimentar convenientment el nadó d’ambdós, cosa que la té molt preocupada. I, alhora, experimenta una creixent curiositat respecte a les extravagants teràpies que el seu marit, amb el màxim secret, practica a l’habitació del costa. “Resultaria difícil, i probablement inútil, definir aquest estrany conte de fades victorià, una espe`cie de vodevil pètic, tan còmic i tan trist al mateix temps com probablement ho sigui, al cap i a la fi, la pròpia vida”, assumeix Julio Manrique. El director ha subratllat que més enllà de l’argument, Ruhl i la seva manera particular d’entendre l’escriptura van més enllà del conflicte com a mecanisme dramàtic i s’interessa més per la idea de “transformació” personal. “En aquesta obra allò argumental és relativament important, i el que hi ha és sobretot estats dels personatges que es transformen. La possibilitat de la transformació és una idea preciosa i molt inspiradora, hi hem treballat i ens ha transformat també una mica a nosaltres, i esperem que a aquells que vinguin a veure l’obra”, explica el director. A banda, Manrique ha confessat que quan van descobrir el text va ser com “obrir una caixa de llum” que els va “esquitxar” a tots. El director ha elogiat així la “lògica narrativa” de l’escriptura de Ruhl: “Al seu teatre la narrativa passa per les lògiques que regeixen els contes de fades, és a dir, que bàsicament no hi ha cap lògica i tot passa per art de màgia; i això és meravellós”, ha confessat. Manrique també ha admès que la seva primera incursió en una obra ambientada a finals del segle XIX en un entorn burgès era en sí mateix un repte estimulant. “Era un material molt nou per mi: disfressar-nos de victorians, passejar-nos per l’escenari com qui balla un vals, les formes i la solemnitat eren una carcassa que em semblava fascinant”, ha valorat.

Enviar