Xavier Basiana: “M’agradaria que l’Ajuntament s’adonés del potencial de la Nau Bostik i l’absorbís”

La fàbrica de la Sagrera acull el projecte ‘Bostik-Murals’, guanyador del Premi Lluís Carulla 2018 d'emprenedoria cultural

ACN Barcelona.-La Nau Bostik està d’enhorabona. Bostik-Murals, un dels projectes que acull aquest espai cultural, acaba de rebre el I Premi Lluís Carulla d’emprenedoria cultural dotat amb 60.000 euros. El muralisme omple de color les parets d’aquesta antiga fàbrica del barri de la Sagrera, ara més que mai amb la recent intervenció de l’artista argentí Elian Chali. Però és només una de les activitats que s’hi desenvolupen des de fa quatre anys, quan Xavier Basiana va aixecar la persiana d’un immens espai abandonat (com havia fet anys enrere amb la Nau Ivanow) per convertir-lo en “punt de trobada” per a la creació i difusió de la cultura. Sempre inquiet, l’arquitecte manresà ja imagina nous espais urbans “per obrir” i confia que l’Ajuntament es decideixi a convertir la Nau Bostik en un equipament municipal, això sí, “conservant el model” de gestió comunitària.

En qüestió de tres setmanes l’antiga fàbrica de cola ubicada al barri de la Sagrera ha rebut dos premis. El premi Lluís Carulla 2018, al Bostik-Murals (Difusor) com a projecte cultural emprenedor i transformador de l’any, i el premi Bonaplata atorgat per l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC), en el seu apartat especial de patrimoni pel treball de la Nau Bostik en la consolidació, restauració i reutilització d’un indret industrial en un territori de passat industrial.Els reconeixements arriben quatre anys després que Xavier Basiana -que ja havia “recuperat” anys enrere una altra fàbrica del barri per convertir-la en l’ara equipament municipal Nau Ivanow-, s’interessés per l’espai. “Un cop aquell procés va quedar consolidat, i veient que a 500 metres hi havia una altra fàbrica que portava 10 anys tancada vaig pensar que era el moment de començar una nova història”, explica Basiana (Manresa, 1953) en declaracions a l’ACN. Una història que van anomenar Nau Bostik i que des del febrer de 2014 ha anat creixent com un espai cultural de i pel barri de la Sagrera, on conviuen els projectes propis amb el lloguer d’espais i que ha aplicat un model de participació i gestió compartida. “És com una fàbrica de creació amb un model de gestió diferent”, diu Basiana fent un símil amb el paraigua amb què l’Ajuntament de Barcelona aixopluga equipaments culturals com la Fabra i Coats, La Escocesa o La Central del Circ. De fet Basiana voldria que el Consistori, fins ara poc present a la Nau Bostik, en “valorés el potencial” i l’acabés absorbint com un nou equipament públic per la ciutat. “Ho té molt fàcil, perquè la fàbrica està en una zona afectada pel pla de transformació a l’entorn de l’estació de la Sagrera”, diu el gestor cultural. En efecte, la Nau s’aixeca en una peça qualificada de zona verda i per tant l’actual propietari de la fàbrica (la promotora La llave de oro) no pot construir-hi. Però, per la mateixa raó, la zona tampoc està destinada a equipaments, tal i com es va encarregar de recordar fa un any l’aleshores regidora de Sant Andreu, Carmen Andrés (PSC).En qualsevol cas, Basiana confia que “aviat” hi hagi novetats sobre el futur de la Nau Bostik, sobretot davant la proximitat d’unes eleccions municipals que al seu parer podrien desencallar la situació. “Volem que això sigui un nou equipament per la ciutat, i així nosaltres podem dedicar-nos a obrir nous espais. El somni seria convertir les tres xemeneies de Sant Adrià en el gran equipament cultural de l’àrea metropolitana”, planteja il·lusionat. L’impulsor del projecte de la Nau Bostik valora sobretot el model de gestió comunitària de l’espai. “Això té un mèrit, perquè la ciutat la fem entre tots, no ens l’han de fer els polítics”, reivindica. A la Nau hi conviuen projectes propis i aliens, i s’hi programen activitats i esdeveniments de signe divers (exposicions, festivals, recitals, concerts i mercats temàtics). Una de les activitats que més hi ha arrelat és el muralisme. “Vam pensar que això també formava part de la cultura urbana i hi vam apostar”, explica Basiana, recordant que el “món grafiter” va ser un dels primers en apropar-se a la Nau Bostik per les possibilitats que oferien les seves parets. Elian Chali deixa empremta a la Nau Bostik De la mà de l’entitat dedicada a l’art urbà Difusor, “el projecte” ha anat creixent sota la denominació Bostik-Murals, fins al punt que avui la Nau Bostik fa gala de ser “el primer museu d’art urbà de Barcelona”. El recent Premi Lluís Carulla (dotat amb 60.000) és un estímul més per seguir desenvolupant projectes, com el de l’artista argenti Elian Chali, que ara fa tot just una setmana ha estrenat obra a la Nau. Chali ha pintat el tram superior d’una de les façanes de la Nau Bostik amb una gran intervenció fidel al seu estil “de síntesi”. L’obra, que per la seva ubicació en alçada és visible des de ben lluny, busca adaptar-se a la “dinàmica veloç” de la ciutat amb un estil colorista i sintètic, “fàcil de retenir” pels passatgers dels trens que passen a prop de la Nau, imagina l’artista. L’argentí és conegut pels murals de gran format que ha pintat arreu del món, amb formes geomètriques que s'integren en l'arquitectura. L’artista es considera un “privilegiat” de poder viatjar amb la seva feina fora del seu país. Malgrat les “moltíssimes normatives urbanístiques” que Chali diu observar a la ciutat de Barcelona, l’artista també celebra “el moviment” artístic de la ciutat i, és clar, l’oportunitat que li ha brindat la Nau Bostik d’estampar-hi un dels seus icònics murals.

Enviar