directe ! a La República. N. 4126. Dissabte, 23 de febrer de 2019 20:28 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACN fletxa

publicitat


rss General
rss Política rss Internacional rss Cultura rss Comunicació rss Societat rss Economia rss Esports rss Agricultura

Notícies d'una comarca:


doble fletxa Dimecres, 16 de gener de 2019 12:27 h

Forcadell creu que se la "criminalitza" per haver presidit l'ANC i acusa el TC d'exercir com a "actor polític"

La defensa de l'expresidenta del Parlament no podia decidir sobre l'activitat legislativa dels diputats

ACN Barcelona.-La defensa de l'expresidenta del Parlament, exercida per l'advocada Olga Arderiu, assegura en l'escrit presentat davant del Tribunal Suprem que la conducta de la seva representada "es va adequar en tot moment" al Reglament del Parlament i que la Mesa no podia decidir sobre el contingut de l'activitat legislativa. En l'escrit, la defensa remarca que Forcadell "no va organitzar, ni promoure ni convocar cap acte" i que no participava en la presa de decisions del Govern. A més, assenyala la diferència amb la resta de la Mesa, que finalment seran jutjats pel TSJC, i ho atribueix a un "intent de criminalitzar" Forcadell "exclusivament per haver estat president de l'ANC". Forcadell demana declarar en català durant el judici.

En dos escrits de defensa que sumen unes 240 pàgines, l'advocada sosté que no se l'hauria d'acusat de rebel·lió i sedició, ja que la seva actuació "no es diferencia en absolut de la de la resta de membres de la Mesa". L'advocada remarca que haver presidit l'ANC no és constitutiu dels delictes que se li imputen i que "totes" les mobilitzacions convocades per l'ANC mentre Forcadell la va presidir van ser "exclusivament pacífiques".L'escrit de Forcadell inicia el seu relat en el debat sobre l'Estatut i en la "judicialització de la política i la politització de la justícia" que al seu entendre va suposar, amb modificacions dins del Tribunal Constitucional (TC), en el moment de debatre el recurs presentat pel PP, que van afectar la "independència i imparcialitat" del tribunal. La defensa considera que la resolució del TC del 2010 "va ser el producte d'un activisme judicial en el que el criteri polític es va sobreposar al criteri judicial fent una ideològica interpretació" del contingut de la Constitució "basat en un centralisme durament unitari per imposar un determinat model d'Estat". La defensa de Forcadell veu en la sentència del 2010 "l'antecedent inicial de l'ús dels òrgans judicial i del TC per imposar un model polític d'estat determinat" i "negar mitjançant resolucions judicials qualsevol opció d'introduir canvis". El TC, "actor polític" En l'escrit, també s'argumenta que, en les eleccions al Parlament del 2012, "el 80% dels representants" defensaven el dret a decidir, però que el govern espanyol no va acceptar "iniciar un diàleg en termes polítics", sinó que va optar per "judicialitzar qualsevol tipus de postura política" contrària als postulats del PP. També denuncia que es va habilitar el TC com un "actor polític en el conflicte català", modificant la seva doctrina "per adaptar-la a les iniciatives iniciades pel Parlament" i "sota un principi d'oportunitat política". De fet, denuncia que el govern espanyol va decidir "substituir la negociació política" per la "judicialització" i "repressió" de les iniciatives polítiques del Parlament i el Govern. La defensa recorda resolucions aprovades pels parlaments català i basc, algunes d'elles als anys 80, a favor del dret a l'autodeterminació, i per això sosté que el Constitucional ha modificat la seva doctrina. Tot citant diverses decisions del TC, com ara amb el 9-N, Arderiu conclou que el tribunal "es coordinava per actuar de manera sincronitzada amb el govern estatal del PP", fet que demostra la seva "falta d'independència". Arderiu també recorda un discurs del president del CGPJ, Carlos Lesmes, del setembre del 2017, per afirmar que els tribunals han "avantposat" la unitat d'Espanya a "altres principis i valors superiors que formen i vertebren la pròpia democràcia", i que això ha justificat "la vulneració dels drets fonamentals" de Forcadell. "Vulneració de la inviolabilitat parlamentària" La defensa considera que els "requeriments insòlits" del TC als membres de la Mesa van comportar "una prohibició en relació a la capacitat de debat parlamentari dels diputats", "conculcant el dret fonamental dels representants polítics vinculats a l'exercici del dret a la llibertat d'expressió i la llibertat ideològica". "El TC decidia sobre què es podia i què no es podia debatre", afegeix, "en una actuació absolutament impròpia de l'Estat". A més, també considera que es vulnerava "la garantia de la inviolabilitat parlamentària". Arderiu afegeix que són els grups parlamentaris i el Govern els qui tenen la titularitat de la "iniciativa legislativa", de manera que ni la Mesa ni la presidenta "poden ni presentar ni decidir sobre el contingut de l'activitat legislativa", essent la Junta de Portaveus qui defineix l'ordre del dia i el contingut dels debats parlamentaris. A més, destaca que les funcions de la Mesa "s'exerceixen sempre de manera reglada, sense que es pugui actuar sota criteris d'oportunitat". "Les facultats dels membres de la Mesa s'han exercit sempre per possibilitar que es faci el debat parlamentari propi de la tramitació d'iniciatives legislatives", afegeix. Així, conclou que Forcadell "sempre va optar" per complir "amb la seva obligació de preservar els drets a la llibertat d'expressió i representació política dels diputats, així com al seu deure de facilitar el debat polític en l'àmbit parlamentari". També assenyala que Forcadell no va tenir mai "vot decisori" per l'admissió a tràmit de les propostes. La defensa cita doctrina del TC que ha determinat que "la potestat qualificadora de les meses ha de cenyir-se a una mera comprovació dels requisits formals dels escrits i documents que s'han d'admetre a tràmit", i assenyala que la Mesa no pot fer de "filtre" ni "impedir el debat legislatiu", perquè s'estaria "limitant el dret de participació política". "No va organitzar ni promoure ni convocar cap acte" Com a presidenta del Parlament, la defensa remarca que "mai va participar" en la presa de decisions del Govern, tampoc la de convocar el referèndum de l'1-O, ni en la seva "direcció, promoció, preparació i\/o execució". L'advocada defensa que Forcadell "no va organitzar ni promoure ni convocar cap acte" i que tampoc va fer cap crida a "mobilitzacions violentes ni no violentes" un cop va deixar l'ANC per presidir el Parlament. Arderiu carrega contra l'acusació per "tergiversar els fets" en els seus escrits, "introduint de manera reiterada aspectes manifestament falsos". Així, nega que Forcadell participés "de cap manera en provocar que hi hagués violència, donat que, a més, no n'hi va haver". De fet, assegura que Forcadell "abandonaria les seves idees" abans que permetre cap acte violent. Per aquests motius, nega que hi hagi el delicte de rebel·lió, ja que "no es descriu cap alçament violent i públic". Puigdemont, Rovira i càrrecs del Parlament com a testimonisEn l'apartat de sol·licitud de proves i testimonis de l'extens escrit, la defensa de Forcadell demana, entre altres, l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, els expresidents del Parlament Ernest Benach i Núria de Gispert, els exmembres de la mesa Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Joan Josep Nuet, que seran jutjats al TSJC, diversos lletrats de la cambra catalana, la secretària general d'ERC Marta Rovira. També sol·licita la traducció del català al castellà de mig centenar de documents, així com de nombroses proves i diligències policials i judicials, notícies periodístiques, i documents d'organismes oficials catalans, perquè els magistrats els comprenguin millor tot i que la llei no ho exigeix.Per últim, també impugna diverses proves sol·licitades per les acusacions, sobretot documentals, així com atestats de la Guàrdia Civil signats pel tinent coronel Daniel Baena, cap de la policia judicial a Barcelona, pels seus tuits contra el procés sobiranista. També demana retirar com a prova pericial un informe d'investigadors de la Guàrdia Civil, diversos vídeos aportats.Finalment, i com a peticions de funcionament del judici, l'advocada Arderiu demana que la seva clienta s'assegui al seu costat durant el judici, i que pugui declarar en català i que per això s'estableixi un sistema de traducció simultània. També vol reservar cinc places dins la sala per a familiars, així com per a cinc observadors internacionals que ella designi.Com han fet altres escrits de defensa, també es demana la llibertat provisional de l'expresidenta de la cambra catalana per afavorir el seu dret de defensa i que el judici es faci a Barcelona. Qüestions prèviesLa defensa de Forcadell ha aprofitat per avançar també l'escrit de qüestions prèvies que abordarà en els primers dies del judici. En ell detalla una sèrie de vulneracions de drets fonamentals que, al seu parer, s'han produït en aquesta causa contra l'expresidenta del Parlament. En primer lloc argumenta que s'ha vulnerat el principi de legalitat penal i a un procediment amb totes les garanties, perquè s'ha produït una "interpretació absolutament imprevisible" dels tipus penals que s'utilitzen per acusar Forcadell. Després de recordar que l'organització i celebració d'un referèndum no és delicte, es queixa que "equilibrar la celebració de manifestacions i d'una votació amb una revolta militar no només és impropi d'un estat democràtic, sinó que suposa una interpretació 'contra legem' del delicte de rebel·lió".En aquesta línia, nega que hi hagués cap "alçament violent" i acusa el tribunal d'apropiar-se "la potestat de confeccionar la llei penal en lloc d'aplicar la llei establerta en el seu dia pel poder legislatiu". També subratlla que altres tribunals s'han pronunciat de forma molt diferent sobre fets semblants, i cita el TSJC amb el 9-N. També assenyala que la querella inicial es va presentar 30 dies després del referèndum, el que denota "una estratègia processal amb connotacions polítiques sobre un delicte inexistent". La defensa afegeix que els mateixos polítics han mostrat la seva voluntat de canviar el Codi Penal per incloure en el delicte de rebel·lió supòsits com el de Catalunya, el que demostra que en aquest cas no es pot aplicar, i fa referència al Tribunal de Schleswig-Holstein, que va rebutjar l'extradició de Carles Puigdemont pel delicte de rebel·lió. Un altre dels eixos de l'escrit de qualificacions és la vulneració dels drets a la llibertat ideològica, la llibertat d'expressió, el dret de representació política i el principi d'inviolabilitat parlamentària. Sobre aquest últim punt, esgrimeix que aquest principi és aplicable per a les opinions dels diputats, per als seus vots i també per a les seves funcions parlamentàries, en aquest cas com a presidenta i membre de la mesa del Parlament. Forcadell, diu, està protegida per la inviolabilitat parlamentària, a l'hora de tramitar iniciatives i sotmetre-les a votació del ple. Pel que fa a la vulneració de la presumpció d'innocència, denuncia les diferents declaracions de membres del govern espanyol i representants de diversos partits polítics donant per fets els delictes i parlant de "colpistes", així com la roda de premsa del fiscal general de l'Estat anunciant la querella. Un altre argument de la defensa és la fragmentació de la causa, amb procediments paral·lels perquè les defenses "no puguin participar en absolut de la instrucció i hagin d'acceptar després la incorporació de multitud de diligències practicades". A això li ha sumat les "gravíssimes irregularitats", afegeix, que s'estan constatant en les actuacions del jutjat número 13. En aquest sentit, demana que s'incorporin tots els procediments a la causa o si no que es retirin els que sí que s'han inclòs. La fragmentació de la causa també és aplicable, diu, al fet que hi hagi persones que estan a disposició de tribunals europeus. Aquí critica l'actitud del Tribunal Suprem per retirar odres de detenció per motius d'oportunitat, el que vulnera el principi d'igualtat davant la llei, ja que Forcadell està empresonada mentre el mateix tribunal va renunciar a la detenció i entrega dels exmembres del Govern que estan a l'exili.Encara sobre aquest principi, es queixa que s'hagi dividit la causa respecte a la resta de membres de la mesa del Parlament acusats, i remarca que la conducta de Forcadell "és exactament la mateixa que la de la resta i amb exactament les mateixes característiques", ja que és un òrgan col·legiat que adopta les seves decisions mitjançant la votació. Al seu parer, s'ha produït un tracte discriminatori per motius polítics, ja que "s'està diferenciant Forcadell, no per la seva conducta o per determinats fets, sinó per raó de la seva persona i les seves suposades conviccions polítiques".Vulneració del dret a un jutge imparcialEn cinquè terme, l'escrit també esgrimeix la vulneració del dret a un jutge imparcial, i recorda que alguns magistrats de la causa ja es van pronunciar sobre la competència del Suprem i van admetre a tràmit la primera querella. Ja han donat "per suposades" moltes de les valoracions efectuades pel Ministeri Fiscal, el que demostra una "objectiva aparença de pèrdua d'imparcialitat", assenyala. També van participar en la causa contra Francesc Homs per un delicte de desobediència greu pel 9-N.En el cas concret de Manuel Marchena, president de la sala que jutjarà l'1-O, fa referència als missatges del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, on explicava el repartiment dels membres del CGPJ i lloava Marchena com a president, assegurant que controlarien la Sala Penal del Suprem "pel darrere". La defensa de Forcadell també inclou en aquest apartat la instrucció de Pablo Llarena, que "se situa com a víctima dels fets que són objecte del procediment" i que inclou "valoracions i posicionaments polítics" en les seves resolucions. És per això que demana que s'anul·li tota la instrucció.



publicitat


logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.