Manresa posa rostre a les víctimes dels bombardeigs franquistes en una exposició

'I la mort va caure del cel' busca homenatjar a les 35 persones que no van sobreviure als atacs que va patir la ciutat

ACN Manresa.-En Josep tenia només tres anys quan Manresa va ser bombardejada per les tropes franquistes. La Maria i la Marina 12 i 11. L'Andreu, 28. Ells, juntament amb 31 persones més van perdre la vida en els dos atemptats que va patir la capital del Bages el 21 de desembre del 1938 i el 19 de gener del 1939. 80 anys després, l'Associació Memòria i Història de Manresa i l'Ajuntament de Manresa volen recordar-los amb l'exposició 'I la mort va caure del cel', que aquest divendres al vespre obre portes al refugi antiaeri del Grup Escolar Renaixença.

Pep Corral, un dels comissaris de la mostra, explica a l’ACN que li han volgut donar un enfocament molt sensorial a una exposició que no vol deixar a ningú indiferent. L'espai, fred i humit, "ja ens transporta a aquells moments tants durs que va haver de viure la gent que va córrer cap aquí per salvar la vida".Cada espai del refugi trasllada a un punt diferent d'aquella tràgica història. Arrenca, explica Corral, amb com la capital del Bages es va preparar per a aquell cru moment després que altres ciutats ja fossin bombardejades. "Ja es preveia que passaria", remarca.En una altra sala s'explica com els bombardeigs "no buscaven altra cosa que servir de banc de proves per l'aviació feixista per a després el que va ser la segona guerra mundial".La tercera sala, la més dura, recorda aquelles 35 víctimes mortals "comptabilitzades, però que no descartem que fossin més", diu Corral, que insisteix en el fet que la mostra ha perseguit ser "molt curosa i prudent pel que si una cosa no l'hem tingut clara, no l'hem inclòs". A l'espai únicament 35 cadires i, damunt d'elles, el rostre d'aquelles 35 persones que no van sobreviure.L'exposició també inclou un espai dedicat exclusivament a aquells dos atacs i un altre en el que s'hi projecta un documental en el qual víctimes dels bombardeigs i familiars seus narren aquells fets tràgics.Una locució, elaborada pel manresà Jordi Estrada i locutada per membres de Els Carlins, i que es va escoltant en cadascuna de les sales acaben de submergir als visitants en aquells esdeveniments.Testimonis i declaracions inèditesLa mostra recupera gran part dels documents que ja es van poder veure, ara fa cinc anys, amb motiu del 75è aniversari dels bombardeigs, i n'incorporen de nou. Destaca, per exemple, el dietari de la Maria Farré, on després del primer dels atacs explica que "hi ha hagut 28 o 29 víctimes, fan esgarrifar... les hem anat a veure al cementiri". També es poden veure imatges noves, com la basílica de la Seu reconvertida en refugi; i inclou molts petits detalls, com ara la cartera que duia una altra de les víctimes i en la que encara es perceben els efectes de la metralla.Fins al 3 de marçL'exposició que s'inaugura aquest vespre es podrà veure fins al 3 de març. A banda de Corral, el comissariat de l'exposició està format per Joaquim Aloy, Pep Castilla, Conxita Parcerisas i Teresa Torra, membres de l'Associació Memòria i Història de Manresa. La documentació històrica ha anat a càrrec de Pere Gasol i Joaquim Aloy. El disseny i la producció són de L'arada creativitat social.Durant l'acte inaugural també es descobrirà una placa oferta per la Comissió de Drets Humans del Col·legi d'Advocats de Manresa i el Consell de l'Advocacia Catalana que serà un homenatge permanent a les víctimes dels bombardeigs de l'aviació franquista sobre la població civil.

Enviar