L'exposició a substàncies químiques abans i després de néixer s'associa amb una disminució de la funció respiratòria

Un estudi codirigit per l'ISGlobal utilitza per primera vegada l'enfocament de l'exposoma, el conjunt de factors ambientals que afecten les persones

ACN Barcelona.-Un estudi codirigit per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i l'Institut Nacional de Salut i Investigació Mèdica de França (INSERM), en col·laboració amb altres equips europeus, conclou que l'exposició durant l'embaràs i després de néixer a diferents contaminants químics -parabens, ftalats i substàncies perfluoroalquilades (PFAS)- s'associa amb una disminució de la funció respiratòria infantil. Aquests resultats s'han publicat a la revista 'The Lancet Planetary Health' i representen una de les primeres aproximacions al concepte d'exposoma, el conjunt d'exposicions ambientals que afecten les persones i que complementen el genoma.

Les persones estem exposades a un ampli rang de factors ambientals, com canvis en el clima, contaminació de l'aire en entorns urbans i a l'habitatge, o substàncies químiques. La totalitat d'aquestes exposicions es denomina exposoma. Fins ara, s'havien realitzat molts estudis sobre l'impacte dels riscos ambientals en la salut respiratòria durant els primers anys de vida, però s'havien centrat en una sola exposició o en un grup d'elles.La investigadora d'ISGlobal i una de les coordinadores del treball, Martine Vrijheid, assenyala que aquest és el primer estudi que utilitza "l'enfocament de l'exposoma per identificar associacions entre l'exposició prenatal i infantil a un rang d'importants factors mediambientals i el deteriorament de la funció pulmonar" i destaca que "implica un nou paradigma en la recerca de la salut ambiental". "Hem vist que els químics són més rellevants del que ens pensem", afegeix la investigadora d'ISGlobal i també firmant de l'article Maribel Casas en declaracions a l'ACN. L'estudi d'ISGlobal, centre impulsat per La Caixa, i l'INSERM ha analitzat les dades de 1.033 mares i els seus fills i filles de sis països europeus: Espanya, França, Grècia, Anglaterra, Lituània i Noruega. En concret, l'equip ha avaluat 85 exposicions durant l'embaràs i 125 en la infància, relacionades amb l'entorn exterior i interior, productes químics, l'estil de vida i variables socioeconòmiques. Als 6 i als 12 anys, es va realitzar una espirometria als infants per mesurar-ne la funció respiratòria. Els resultats mostren que l'exposició prenatal a substàncies perfluoroalquilades (PFAS) -de dos tipus: PFOA i PNFA- s'associa amb una funció respiratòria menor en la infància. Els PFAS són utilitzats com a protectors o repel·lents de taques i líquids i tenen molts usos, inclosos els electrodomèstics i els productes de consum. A partir de la dieta, entre d'altres, s'introdueixen en l'organisme i la mare els transmet al fetus a través de la placenta.Pel que fa a l'exposició durant la infància, l'estudi associa nou exposicions amb una pitjor funció respiratòria en infants. Els que van presentar una major associació van ser cinc metabòlits (composts químics) de ftalats, DEHP i DINP, que s'utilitzen principalment com a plastificants i poden ser ingerits, inhalats o absorbits per la pell. Els investigadors també han trobat relació amb un tipus de fenol, l'etilparabè, compost utilitzat com a conservant en cosmètics, i amb el coure, que en la població general s'ingereix principalment a través d'aigua potable i aliments. També es relaciona una major concentració d'habitatges i de densitat de serveis al voltant de l'escola amb una pitjor funció respiratòria.Vrijheid subratlla que aquests resultats tenen "importants implicacions per a la salut pública" i assenyala que mesures preventives destinades a reduir l'exposició als contaminants químics identificats, com una regulació més estricta o informació al públic en l'etiquetatge en els productes de consum, podrien ajudar a evitar el deteriorament de la funció pulmonar en la infància, que, al seu torn, pot tenir beneficis per a la salut a llarg termini. L'estudi s'ha realitzat en el marc del projecte europeu HELIX, que estudia els perills ambientals a què estan exposades les mares i els fills i com afecten la salut i el desenvolupament dels infants.

Enviar