La fotografia moderna de Berenice Abbott obre la programació expositiva de la Fundació Mapfre del 2019

Una mostra recorre tota la trajectòria de la fotògrafa nord-americana, amb les ciutats i la ciència com a grans temes

ACN Barcelona.-La Fundacó Mapfre inicia la seva programació expositiva del 2019 a Barcelona amb la mostra ‘Berenice Abbott. Retrats de la modernitat’, que proposa un recorregut per la trajectòria de la fotògrafa nord-americana de la primera meitat del segle XX. Una “professional” de la fotografia i icona de la modernitat tant temàtica com estilística. Els seus retrats dels artistes i intel·lectuals avantguardistes del moment, la seva mirada sobre la ciutat de Nova York o la vinculació amb la fotografia científica son tres grans àmbits de la seva obra fotogràfica, recollida a l’exposició amb 200 fotografies d’època escollides per Estrella de Diego de fons d’algunes de les col·leccions més importants dels Estats Units.

La idea de la modernitat embolcalla tota l’obra de Berenice Abbot (Springfield, Ohio, 1898 – Monson, Maine, 1991), en opinió de la comissària de l’exposició, la catedràtica d’Art Contemporani a la Universitat Complutense de Madrid, Estrella de Diego. Des dels seus retrats dels artistes i intel·lectuals més avantguardistes del moment, fins a les seves vistes suggerents de l’arquitectura i paisatge humà de Nova York, fins a les fotografies de tema científic, un àmbit força inusual per una dona fotògrafa a l’època. “Sobretot perquè és una dona que no només retrata i fa fotografies de la ciutat, sinó que tota la vida va viure del què feia; era una fotògrafa professional”, destaca la comissària. Estrella de Diego també subratlla la “militància” d’Abbot envers la fotografia, una altra singularitat que il·lustra amb la seva compra, promoció i venda (al MoMA) de l’arxiu personal de la seva col·lega de professió Eugène Atget, morta l’any 1927. “No és tan normal que algú tingui una relació tan generosa amb una col·lega de professió; era una fotògrafa que donava suport a fotògrafs, i això als anys 20 comença a ser així però encara no era tan normal com pot ser avui”, remarca. Abbot va aterrar a Nova York el 1918, i es va instal·lar al Greenwhich Village, centre de robada d’artsites i intel·lectuals que li va facilitar el primer contacte amb creadors com Marcel Duchamp i Man Ray. Després viatjaria a París, ciutat que també retrataria a fons i on s’establiria com a ajudant d’estudi de Ray. Des del 1926 es va establir com a fotògrafa independent, i ja de tornada a Nova York, el 1929, inicia la producció de la seva feina més gran: la documentació fotogràfica del creixement de la ciutat. No va ser fins a finals dels anys cinquanta que es va interessar per la documentació fotogràfica dels fenòmens científics, en col3laboració amb el Massachusetts Institute of Technology (MIT). El 1959 l’associació Professional Photographers of America la va situar entre les deu primeres fotògrafes del país.Abbot no només representa una figura moderna en el seu context, amb una trajectòria i visió pròpies en la fotografia, sinó que, valgui la redundància, va retratar la modernitat i els canvis que se succeïen al seu entorn. Les seves fotografies constitueixen, de fet, un retrat de la modernitat –arquitectònica, cultural i científica- de la primera meitat del segle XX. L’exposició recorre la trajectòria de la fotògrafa mitjançant gairebé 200 imatges d’època agrupades en seccions temàtiques. Complementàriament, inclou una petita mostra de l’obra d’Eugène Atget, amb onze fotografies positivades per la mateixa Abbot el 1956. La retrospectiva d’Abbot (la més gran organitzada a l’Estat fins avui) s’ha nodrit dels fons d’època d’algunes de les col·leccions més importants dels Estats Units: ‘la New York Public Library, el George Eastman Museum (Rochester, Nova York), el museu de l’MIT (Cambridge, Massachusetts) o l’International Center of Photography de Nova York, entre altres.

Enviar