directe ! a La República. N. 4126. Divendres, 29 de març de 2024 01:53 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

@FrancescViadel & De manars i garrotades fletxa

Pedro Sánchez i el català

Comentaris 3  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 9 vots )
carregant carregant

Comparteix




L’altre dia, a Toledo, mentre dos milions llargs de catalans sortien al carrer a votar pel seu futur, Pedro Sánchez, cerimoniós i en català, envoltat dels seus, enviava un missatge: “Us estimem. Volem una Catalunya a la vanguardia d’Espanya”. No era la primera vegada que el dirigent del PSOE manifestava públicament el seu amor fred i de circumstàncies envers els catalans. Fent-ho ara en la llengua del país potser es pensava, però, que tocava fibres insospitades. Tot plegat, els seus assessors, amb el posat d’un frare astut disposat a batejar indígenes ignorants, degueren pensar que costava molt poc dir un “t’estimo” en meitat de la Manxa... Que els catalans farien baves pel seu gest a meitat de camí entre l’amor cast i la commiseració i es deixarien estar de collonades sobiranistes. Però, vet aquí, que la gent no es mama el dit, que està tipa, i que una frase en català potser, per més intenció i estratègia que s’hi posi,  només és això, una frase, a penes uns mots suspesos en l’aire com lleugeres i invisibles partícules de pols.

El PSOE mai no ha pensat en català. Tampoc no l’ha parlat. Ni ara ni durant la Transició quan sociolingüistes de l’alçada de Rafael Lluís Ninyoles insistien a l’esquerra espanyola amb arguments que poc o res tenien a veure amb la ideologia o amb el nacionalisme, assenyalaven l’oportunitat de crear un nou Estat veritablement plurilingüe. Es tractava de combinar harmònicament la idea de democràcia amb la diversitat interna d’Espanya. En el fons, això del plurilingüisme, era una qüestió d’economia i, també, de democratisme pur, més desproveïda d’emocions del que ens puguem imaginar.

La diversitat, però, a penes la van poder percebre els socialistes, els uns i els altres, en els termes paternalistes i odiosament provincians del franquisme. Així les coses, la Constitució, reservà finalment al castellà la condició de llengua obligatòria i relegà a la resta de llengües a la condició de dret, d’un dret eteri que amb prou feines es pot defensar en un jutjat quan es trepitjat per un qualsevol monolingüista fanàtic i ignorant, vestit de paisà o d’uniforme.

Res no ha canviat des d’aleshores. El març de 2006, el Congrés espanyol rebutjà amb els vots del PP i del PSOE una proposició de llei presentada per ERC per a la protecció de les llengües espanyoles distintes del castellà.  Al socialista Ramón Jáuregui li tocà fer el paper de Don Pelai. El basc defensà que aquella llei que tant exòtica degué semblar-li no cabia en la Constitució. Tot seguit, al dictat de Cervantes, assegurà que no fora bo imposar el multilingüisme als espanyols, obligar als sevillans o als madrilenys, com ara Sánchez, a entendre’l o a usar-lo.

Darrerament, hem vist com la llei espanyola permet l’extinció per inanició en el sistema educatiu espanyol del gallec, del basc, del català en tota la seva àrea. Una llei amb ínfules de falsa modernitat, maquinada pel PP –consentida pel PSOE- i defensada per un ministre com Wert més obsessionat en espanyolitzar els nens catalans que en evitar la solsida d’un sistema cada dia més degradat, de difícil accés per als fills de les classes populars.  Mentre, a Catalunya, els jutges decideixen sobre els percentatges de castellà que s’han d’emprar en les aules de les escoles, talment com uns inquisidors inspirats pel colonialisme. El català no és, doncs, una simple frase, els mots necessaris per a composar una senzilla declaració d’amor, el material d’un sortilegi. A Pedro Sánchez li importa el català –no diguem el basc o el gallec- el mateix que a mi m’encurioseix la vida dels insectes en l’àrtic i se li veu d’un hora lluny. I és així, perquè per a un qualsevol dirigent de l’Espanya sempiterna, amb edulcorant o sense, la diferència lingüística i cultural sempre serà a la última, passat el ball regional i el plat típic, un maldecap, una incomoditat, una insignificant i molesta pedra en la sabata de la uniformitat. 
 
Francesc Viadel


lectures 8525 lectures comentaris 3 comentaris

publicitat



COMENTARIS fletxa taronja

item
#3
29 d'abril de 2015, 13.06 h

Comunicado de la Resistencia Antiespañola :

a los españoles:
desde la Resistencia al invasor español,luchamos por el reconocimiento del derecho a decidir de todos los pueblos que han pensado en su INDEPENDENCIA,que quieren ser libres,que no se sienten españoles,que quieren tener un futuro independiente y sin coacciones por parte del fascismo español del psoe y pp,upyd,etc
iNSTAMOS a los que se consideran españoles,a permitir,a tolerar,con mente abierta,que por fin,los pueblos puedan dec... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#2
17 de novembre de 2014, 11.09 h

PEDRO SÁNCHEZ , quina casualitat te el apellido igual que ....ALICIA SÁNCHEZ CAMACHO ... .. Dios los cria y ellos se juntan je je . Resulta no beuen quin mal fam a Catalunya NI P.S.O.E._P.S.C. NI EL P.P. .... i ara cuan Catalunya vol Marxar farta de Maltractes i humillaciones . Que Prohibeixen parlar en Català a les nostres escoles com feia Franco volem eliminar secuestra la nostra llengua catalana Ara que volem Trencar aquesta Fatal relacio CATALUNYA -ESPANYA ... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#1
15 de novembre de 2014, 10.59 h

Todo es lo mismo, la mirada del colonizador versus el colonizado, o del invasor frente al invadido. Pero esto un día cambia de golpe, cuando el colonizado y/o invadido se percata de que económicamente es potente, culturalmente fornido y en cambio políticamente enano. Se reconoce, mira más hacia adelante que hacia atrás y se proyecta como Pueblo que puede caminar sin ser constantemente tutelado por otro Pueblo, que además suele negarle todas sus propiedades específicas. Catalunya ha vuel... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 15   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat



















EDITORIAL fletxa

Del Directe a La República

Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi ... Llegir-ne més

#xocdetrens fletxa






giny

giny

BLOGS enquestes

Joan Lladonet Joan Lladonet
S’avalua bé? Qui sap avaluar?

logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.