directe ! a La República. N. 4126. Divendres, 29 de març de 2024 09:50 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

@FrancescViadel & De manars i garrotades fletxa

Roberto Saviano i la família Pujol

Comentaris 3  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 3 vots )
carregant carregant

Comparteix




Fa uns anys vaig veure en l’aparador malendreçat d’un petita botiga de coses inútils a tocar del Duomo de Nàpols, un DVD de la pel·lícula The Godfather.  Allà estava Don Vito Corleone gairebé evanescent, emergint des d’un inquietant fons negre, amb una rosa roja color sang al trau de la jaqueta del seu vestit. El rostre del padrone transmetia cansament, tristesa, com una mena de resignació asfixiant que semblava que li venia des de molt endins.

Aquella tarda d’agost mitja dotzena d’adolescents jugaven a les escales del Duomo, la catedral blanca de sal que s’aixeca al bell mig d’una tela d’aranya de carrerons i places derruïdes i brutes, enmig d’un paisatge de civilització derrotada, de fi del món on els soldats de la camorra quotidianament respiren, estimen, moren, maten, s’esbatussen sense pietat. La camorra és una gran empresa amb uns enormes beneficis. Del tràfic de droga n’obté a l’any 16.000 milions d’euros, 5.000 de l’extorquiment, 800 del tràfic d’armes i 500 del negoci de la prostitució. Això no obstant, al cor de Nàpols a penes hi ha feina amb què guanyar-se honradament la vida. Per això, potser algun dia, alguns d’aquells nens que jugaven aquella tarda a la porta del Duomo, acabaran formant part dels escamots camorristes, convertint-se en uns executors eficients al servei dels seus clans.

És innegable l’efecte que pot tenir la imatge d’un Corleone descaradament exposat en l’aparador d’una qualsevol botiga d’aquell barri, sobretot per a un turista estúpid aclaparat pel miratge del tipisme. En canvi, per a algú com Roberto Saviano, criat enmig d’aquella insuportable misèria moral, condemnat a mort pels mafiosos, el fet no deu tenir res d’amable. El periodista segurament deu entendre que aquell Corleone només pot ser cosa del diable, un dels seus sarcasmes llançat tan bon punt l’ordre i la llei se n’han anat a la merda i res, doncs, ja no té solució. En certa manera, Nàpols és un món col·lapsat, un univers condemnat a la no existència, si més no, mentre sigui la camorra la que dóna de menjar a la gent, l’única font recognoscible d’autoritat.

Aquests dies hem sabut que la CUP vol que Saviano comparegui oportunament davant de la comissió del Parlament de Catalunya relativa al frau, l’evasió fiscal i la corrupció política impulsada arran del conegut com a cas Pujol. Aquesta comissió, presidida pel diputat David Fernández, es proposa gairebé un impossible com és el d’escatir les responsabilitats polítiques i institucionals en la corrupció en contextos de contractació i concertació publicoprivada durant les darrers dècades. No serà gens fàcil. A Catalunya la política ha estat, també, com la camorra a la vella Nàpols, un gran negoci que s’ha edificat sobre la ignorància i el clientelisme, amb una llarguíssima tradició que enfonsa les seves arrels, com a poc, en els temps de Benito Mussolini o de Franco que per al cas és el mateix o quasi. Negar-ho categòrcament, sense matisos, sota qualsevol pretext o en nom de qualsevol jurament de lleialtat partidista, seria convertir-se en un còmplice més.

Saviano ha de saber, però, que la família Pujol, les famiglia i amici de la política lucrativaa casa nostra, els seus distingits i exclusius membres, no regenten pizzeries que es cauen a trossos en carrers foscos com la gola d’un llop on la gent estén la seva roba barata a les voreres; ni envia els seus affiliatti cavalcant a lloms de vespes esgavellades a cobrar el pizzo; ni vesteix amb xandalls de mercadillo i bambes de marca robades; ni xisclen de dolor en les escenes del crim; ni es petonegen en públic; ni surten fotografiats en les seccions de successos de la premsa diària amb jerseis de coll alt i cara de no haver trencat mai un plat. Res a veure, doncs, amb aquell món. El negoci de la política lucrativa es regeix, potser, per un mateix sentit del benefici, de les aliances i de les fidelitats, amb les mateixes conseqüències devastadores sobre la gent del carrer però les regles, l’estil, són molt diferents. I com sigui, també nosaltres, i això malgrat les promeses de futur, som, com aquell de Nàpols, un univers arrabassat mentre uns quants continuïn enriquint-se amb els diners de tothom, traficant amb les influències i l’avantatge que els proporciona la seva nissaga, beneficiant-se dels silencis comprats, mentre els barris de les nostres ciutats a penes siguin l’hàbitat de manades de creditors en perill de mort que una vegada cada quatre anys van a les urnes com un ramat conformat. 

Saviano ha de saber, sobretot, que a casa nostra la política és i ha estat, segons el cap de la família Pujol, un arbre. Un arbre de brancam espès del que pengen saborós fruits, a l’ombra del qual res no cal témer. Un arbre fort i, alhora, feble que pot trencar-se si la veritat el sacsava massa, si la veritat el tocava com un llamp. Però, Saviano, ja ho deu saber això.
 

Francesc Viadel   
lectures 8126 lectures comentaris 3 comentaris

publicitat



COMENTARIS fletxa taronja

item
#3
29 d'abril de 2015, 13.08 h

Comunicado de la Resistencia Antiespañola :

a los españoles:
desde la Resistencia al invasor español,luchamos por el reconocimiento del derecho a decidir de todos los pueblos que han pensado en su INDEPENDENCIA,que quieren ser libres,que no se sienten españoles,que quieren tener un futuro independiente y sin coacciones por parte del fascismo español del psoe y pp,upyd,etc
iNSTAMOS a los que se consideran españoles,a permitir,a tolerar,con mente abierta,que por fin,los pueblos puedan dec... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#2
Rufino-Sisebuto Gutierrez Gonzalez fletxa Carbajosa de la Sagrada (Sala manca)
23 de novembre de 2014, 14.03 h



#1 Si no se te notara a la legua que eres un fantasmón fantasiooso, podríase llegar a pensar el disparate grrafal de que España es mas rica que Catalunya.

Claro está que para pensar yo eso, antes habria de haber ingerido media botella de Chivas Regal, para sintonizar con tu copita de ANÍS EL MONO.



Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#1
LAPAO (para abreviar) VIVA MARIANO RAJOY, PRESIDENTE DE TODOS LOS CATALANES AL SERLO DE TODOS LOS ESPAÑOLES. fletxa VIVA FELIPE VI, REY DE ESPAÑA Y DE TODOS LOS ESPAÑOLES (obviamente en todos los españoles estamos incluidos TODOS los catalanes;si, los nazionalistas tambien)
21 de novembre de 2014, 15.30 h

TESORO PÚBLICO El Tesoro ha ahorrado 13.000 millones en intereses durante los dos últimos años
España capta 3.036 millones en la subasta de deuda y cubre ya el 100% de sus necesidades de financiación Cubre su objetivo de financiación de todo 2014 con 41 días de antelación
La caída del gasto por los menores intereses equivale al presupuesto de Interior y Defensa

Pero más aún que por la rapidez en la que se han cubierto las previsiones, lo que realmente ha marcado estos dos último... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 9
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat



















EDITORIAL fletxa

Del Directe a La República

Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi ... Llegir-ne més

#xocdetrens fletxa






giny

giny

BLOGS enquestes

Joan Lladonet Joan Lladonet
S’avalua bé? Qui sap avaluar?

logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.