La barca d’Ada Colau
15
( 7 vots )
carregant Ningú no li pot treure el mèrit a Ada Colau. Seria mesquí no reconèixer que ha tingut molt d’olfacte polític per aconseguir el suport d’una Barcelona paupèrrima i esgotada que els de CiU sembla que eren incapaços de veure des dels despatxos de Sant Jaume i que, a més, ja feia molt que havia girat l’esquena a les organitzacions tradicionals de l’esquerra. Unes organitzacions, val a dir, ideològicament moribundes, amb la marca feta trossos, i amb uns quadres professionals i unes estructures que, òbviament, ni passen de l’aire ni es conformen amb sous de 2.200 euros.
El cas és que Colau ha convertit Barcelona en comú, una marca improvisada, en un partit d’èxit que en aquests moments controla un pessebre immens. D’aquí que als socialistes més exquisits, acostumats al luxe dels consells d’administració de les grans empreses públiques, o als comunistes més ortodoxos, no els hagi fet res tirar-se al coll de qui fa dos dies tractaven com una autèntica desgraciada, com una populista menyspreable. Tot plegat, Colau és ara mateix per a tots ells la seva única salvació ja que és evident que, de continuar creixent així, d’aquí a quatre anys, a la seva esquerra només quedarà marge per a la CUP i encara gràcies.
Així les coses, Barcelona en comú s’ha convertit també en una barca amb un rumb incert que en un tres i no res s’ha omplert de socialistes, verds, oportunistes de la política, supervivents de l’erari públic, titellaires i gent de bona fe. La barca de Colau o la inanició, heus aquí el dilema. I tant és així, que pel preu del passatge es paga el què faci falta. S’elogia a vells enemics, o es mira cap a una altra banda si alguna cosa no agrada. En aquest viatge, per pagar paguen fins i tot els grans grups de comunicació –si més no de moment- a base de columnes elogioses i de silencis escandalosos. L’altre dia, per exemple, la festa colauista de la Plaça Sant Jaume, sense cap mena de mesura de seguretat, haguera pogut acabar molt malament... sort de l’autogestió.. no?. I què m’han de dir del codi ètic aquell perque havia de posar fi amb els sous milionaris i que s’ha quedat en un no res?.
És una evidència que la competició per veure qui fa més la pilota és de llogar-hi cadires i només comparable a l’aparent ingenuïtat amb què Colau ha fet lloc a alguns personatges en la seva embarcació. Tant li fa perquè es creu ungida per la sort dels herois, o bé no tenia cap més remei, o l’han entabanat. Cap de les tres coses fan gens de gràcia tenint en compte el poder que de cop li ha atorgat la ciutadania i com aquest repercutirà en la vida quotidiana de milers de persones. Com sigui, sospito que ho pagarà molt car perquè possiblement molts d’aquests potser ja estaven pensant abans de pujar i tot com tirar-la de cap a la mar i agafar el timó. Ja ho veurem. La cosa pinta rara. Clar, entre els corsaris, la manca d’espai de la nau que aviat serà insuportable i els taurons que volten assedegats de sang, sense comptar amb els seus que ja té emprenyats com un mico, potser Colau només se salvarà si salta a la terra ferma de Madrid.
El que no acabo d’entendre massa bé és que coi pinten en aquesta travessia els republicans. Pensava que navegaven amb barca pròpia en el mar de la política catalana però ja veig que de moment no, que allà van, al final de tot, calladets per si de cas, fascinats amb el balanceig de les ones i sota la llum de la lluna de l’èxit aliè. Ves que no aparegui un dia entre la boira el destructor Catalunya en comú i se’ls engoleixi en la seva trajectòria.
Francesc Viadel
8642 lectures
Imprimir
Enviar
SÓC DEL VALLES ,, EN VOLEM UN SOL VALLES NO DOS
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat