Per a la policia la xarxa sembla no tenir secrets. Dia sí i dia també encalcen algun pirat que s’ha desfogat insultant greument una víctima del terrorisme o proferint una amenaça a un qualsevol polític. Generalment, la pitjor part se l’enduen els del PP. Fa res s’ha jutjat un tarragoní per injuriar l’exèrcit i la Guàrdia Civil i, d’aquí a poc, asseuran a la banqueta un tipus acusat d’insultar greument la memòria del catedràtic de dret valencià Manuel Brosseta, assassinat per ETA el 1992. Llegir-ne més

La població de Porreres es va convertir entre el juliol de 1936 i fins a mitjans de 1937 en l’epicentre de la repressió feixista a l’illa de Mallorca. Només de veïns del poble en van caure 38. La xifra de víctimes fetes pels falangistes es podria elevar, però, fins a les 200. Un reportatge de 1986 d’Antoni Oliver publicat dins d’una sèrie dedicada a la Guerra Civil a Mallorca, quan encara vivien molts dels botxins, dóna compte d’aquells tràgics fets. Llegir-ne més

L’abril de 1989 els historiadors Agustí Pons i Josep Maria Solé i Sabaté van signar en El Temps una inoblidable entrevista amb Ramon Serrano Suñer, titular de diversos ministeris dels primers temps del règim franquista i conegut amb el malnom del ‘Cuñadísimo’ per estar casat amb la germana petita de la muller de Franco, Zita Polo. Val a dir que Serrano era fill de catalans, el pare de Tivissa (Ribera d’Ebre) i la mare de Gandesa (Terra Alta), i que es va criar a Castelló. Llegir-ne més

No és una broma. Fa no res que la Fundación Francisco Franco ha premiat tres pardals destacats del PP extremeny per honrar la memòria de Franco. Es tracta del diputat provincial de Badajoz i diputat de la Asamblea de Extremadura, Juan Antonio Morales, de l’alcalde de Guadiana del Caudillo, Antonio Pozo, i de l’alcaldessa de Alberche del Caudillo, Ana Rivelles. Els tres van ser homenatjats en el context d’un ball de vampirs en commemoració del naixement del dictador per haver-se cagat durant anys i panys al mig de l’acollonida Llei de la Memòria Històrica. Llegir-ne més

La cosa ja va començar malament quan el juny passat Ada Colau va decidir celebrar la seva victòria electoral fent-se un bany de masses que ben mirat hauria pogut acabar com el ball de Torrent. Només li va faltar entrar a cavall a la plaça de Sant Jaume seguida per una escorta de timbalers reials. Ni que hagués acabat d’enderrocar Fulgencio Batista o d’expulsar els bàrbars de la Ciutat Eterna.El cas és quementre ella rebia les efusives felicitacions dels seus, alguns dels regidors del seguici municipal pertanyents a l’oposició van haver de patir amb resignació els improperis dels més exaltats o forassenyats. Llegir-ne més

L’Estat espanyol ja fa temps que cerca caps de turc per a justificar un agreujament de les seves accions repressives contra el procés d’independència de Catalunya. En una altra època tot hauria estat molt més senzill i aquest mateix Estat s’hauria pogut estalviar  un grapat de formalitats. Però, en democràcia, també en aquesta democràcia de sopars d’a duro, les coses no són tan fàcils i cal vestir el sant. Fins i tot, ho hagut de fer un tipus com Erdogan per a que les potències democràtiques –les mateixes que deixen morir ofegats en la merda els refugiats sirians- no el puguin acusar de vés a saber què. Llegir-ne més

Els catalans no es dobleguen fàcilment. Al llarg de la història han demostrat en nombroses ocasions una voluntat irreductible de prevaldre políticament i culturalment. Ni el règim de terror del franquisme –val a dir que amb col·laboradors ben assenyalats a dins de casa- va aconseguir que desistiren. La rebel·lia catalana sovint s’ha manifestat en accions tant ingènues com arravatades com la que, per exemple, van protagonitzar un grup de joves just acabada la guerra civil per mantenir viu el símbol de la senyera. Llegir-ne més

Quan pocs mesos abans de les Olimpíades del 92 vaig caure al bell mig de Barcelona com un meteorit el primer que vaig adonar-me’n és que trobar un lloc on viure a la ciutat no era gens fàcil sobretot sent un estudiant sense un clau a la butxaca. De fet, el primer curs de carrera va ser impossible trobar un pis i em vaig veure obligat a fugir a Cerdanyola on compartia amb altres sis companys un àtic de dimensions discretes i amb totes les incomoditats. La població del Vallès, tot i que ideal per raons de proximitat per a estudiants de l’Autonòma com nosaltres, tenia poc per a oferir. Llegir-ne més

Tant a la jutgessa d’Osca com al Govern d’Aragó, sembla que els importi un rave que el trasllat de les pintures murals de la Sala Capitular del Monestir de Sixena des del MNAC al cenobi aragonès, pugui acabar en un sinistre total. Des del Museu s’han cansat de donar raons tècniques de pes avalades per experts com Gianluigi Colalucci, restaurador de la Capella Sixtina i un bon coneixedor dels murals medievals. L’especialista, com tots els altres que s’han consultat, no té cap dubte: moure les pintures del seu emplaçament actual pot danyar-les de manera irreversible. Llegir-ne més

Intentar desacreditar la conferència del Govern a Brussel·les a compte de la desgraciada mort d’una nena diumenge passat a Blanes, és un clàssic del filldeputisme, una varietat ibèrica de la demagògia molt utilitzada per la dreta espanyola com a poc des dels temps de la dictadura de Primo de Rivera. El filldeputisme és amarg com la fel i no s’atura en nimietats quan del que es tracta és d’abatre a l’adversari i llança-li tots els gossos del populisme al damunt, nodrits amb la ignorància i els prejudicis. Llegir-ne més

Des de Madrid es va vendre això del diàleg amb Catalunya com un autèntic bàlsam del gegant Fierabràs, el mateix que es va fer servir per a embalsamar el cos de Jesucrist i que, segons la llegenda, guareix les ferides de tot aquell que el pren.
 
La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, al front de l'operatiu, es va passejar per Barcelona per a aconseguir unes quantes fotos i tot seguit es va esvair deixant d'encarregat de la martingala a un obedient i cofoi, Enric Millo. Llegir-ne més

Explica  Daniel Arasse en el seu assaig La guillotina i la figuració del terror, que l’espectacle de la guillotina començava pel recorregut que feia el condemnat pels carrers de la ciutat des de la presó fins el lloc on anava a ser executat. El poble, amb la seva assistència massiva, garantia la grandesa d’aquell acte en què, per damunt de tot, s’exaltava el valor de la justícia i de la llei.

El cas és que el passat 6 de febrer, Cayetana Alvárez de Toledo y Peralta-Ramos, marquesa de Casa Fuerte, nineta dels ulls de la dreta més rància, va fer de sans-culotte però a l’inrevés en convertir-se en aristocràtica espectadora del primer pas del que sembla una processó de guillotinament, en aquest cas polític, d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. Llegir-ne més

Les suposades converses entre Madrid i el Govern a les quals es referia l’altre dia Enric Millo a TV3 posant cara d’esfinx, no són segons el sompo de Rajoy ni discretes ni secretes.

Abans que Rajoy a Millo el va desautoritzar un Xavier García Albiol enravenat, al qui se li nota molt la seva animadversió per Millo.  García Albiol, va afegir, però, un matís important com és que les administracions, la central i l’encara autonòmica, sempre tenen coses de què parlar. Llegir-ne més

En cap lloc com al País Valencià, i molt especialment al cap i casal, es va sentir tan forta la remor de sabres del 23F de 1981. Jo estava a punt de fer els catorze anys i duia la vida de qualsevol adolescent de poble amb unes incipients inquietuds polítiques i culturals. Tot plegat, feia quatre dies que havia descobert tot un món al voltant de la meva menyspreada, gairebé proscrita llengua. Em sentia absolutament fascinat pel moviment de reconscienciació nacional que en aquell moment es vivia al país i, alhora, intentava esbrinar per què les coses eren com eren, per què la societat en la qual havia crescut estava tan lluny d’aquella Europa somiada, tan tenallada per la por, per què era tan desigual. Llegir-ne més

Estava cantat. El Tribunal Suprem ha sentenciat que les ‘mòmies’ de Franco i José Antonio Primo de Rivera es queden on estan, com si foren faraons. L’exjutge Baltasar Garzón i els advocats Manuel Ollé i Eduardo Ranz, havien demanat al tribunal que desestimés la decisió del govern del PP de treure d’allà tan egrègies restes a fi de poder convertir El Valle de los Caídos en un espai de memòria, al capdavall que aquest deixi de ser d’una vegada per totes un mausoleu del feixisme. Llegir-ne més

L’expresident Artur Mas pot negar tantes vegades com vulgui que el seu partit no té res a veure amb el 3% i els hàbils enginyers fiscals del Palau de la Música però el ben cert és que serà molt difícil que l’opinió pública se’l cregui i més encara després d’escoltar les àries que Montull i Millet li han cantat al jutge. Tot d’un plegat, per a molts, la declaració del primer equival a una acta de defunció política de Mas. La segona, per a ser exactes. Llegir-ne més

L’altre dia el president Puigdemont va advertir que si Catalunya no assolia la independència, Espanya es venjaria i que les primeres víctimes de la vendetta en serien el model educatiu i lingüístic. Lluny d’exagerar, el president, simplement es va limitar a subratllar un temor que existeix en la societat catalana i que han alimentat les polítiques i el discurs dels partits obertament espanyolistes. Només cal recordar com el PP aquí –però també al País Valencià o les Balears- ha fustigat a consciència l’escola en català o que Ciutadans és un partit nascut a l’aixopluc del moviment antiimmersió. Llegir-ne més

La primera vegada que, allà pels anys vuitanta, un bon amic meu va dur un anglès a menjar a casa, al seu pare, de poc no li agafa un cobriment de cor. El xicot havia aterrat pel poble fugint de vés a saber quins problemes i amb la sola idea de guanyar-se uns duros mentre durés la collita de la taronja. No era l’únic cas. Per aquella època molts nois d’aquí i d’allà, marroquins, portuguesos, espanyols d’arreu, feien el mateix camí. Val a dir que la majoria no se’n sortien. Llegir-ne més

La vicepresidenta de la Generalitat valenciana Mónica Oltra l’altre dia se li va tirar al coll de Rajoy quan aquest va prometre per a Catalunya inversions per uns 4.200 milions d’euros. L’Estat, va dir a les Corts valencianes, només atén a aquells que fan més soroll. Després, als micròfons de Ràdio Nacional d’España, va reblar el clau: “No és possible que al que munti el ciri més gran li tapin la boca amb inversions, i en canvi, als governs que estem des de la responsabilitat, el rigor i els números defensant els territoris i les persones que hi viuen, se’ns ignori directament”. Llegir-ne més

L’incident Bonvehí ha posat en relleu les tensions internes dins de la coalició de Junts pel Sí i d’un Govern ara mateix assetjat per l’Estat espanyol i que treballa amb la pressió d’haver de convocar ben aviat un referèndum per decidir el futur de Catalunya. El cas és que el dirigent conservador ha dit que durà a la Fiscalia la gravació i posterior filtració de la conversa en què assegurava que si el procés fracassava caldria situar al front del PDeCAT un candidat ‘autonomista’. Llegir-ne més