S’ha de reconèixer que hi ha pocs polítics amb l’habilitat d’Ada Colau. Des que va entrar en el joc de la política s’ha fet amb tots els trumfos sense fer-se ni una sola rascada. Fins i tot, quan ha posat la pota ha tingut la gosadia d’espolsar-se les puces a tort i a dret i de passar pàgina amb la mateixa velocitat amb que es mou per les xarxes socials.

El procés és un d’aquells camps de batalla on es pot apreciar millor l’astúcia de Colau. Llegir-ne més

Aquest any la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) dedica uns dies a conèixer la situació del català a les Illes. De la federació en formen part algunes de les entitats més actives en defensa de la llengua com són El Tempir d’Elx, Els amics de la Bressola, L’STEPV-Intersindical Valenciana, Obra Cultural Balear, Escola Valenciana o l’STEI Intersindical, entre moltes d’altres. Són entitats civil del tot necessàries en uns territoris on la política no sempre ha jugat a favor del català per vacil·lacions, pragmatisme o simple hostilitat. Llegir-ne més

Si fos avui els republicans no investirien Colau com alcaldessa. El crèdit d’ERC a la dirigent i la força política que havia promès acabar amb un model de ciutat elitista en un moment crític per a les classes populars, s’ha esgotat definitivament. La revolució dels de baix convertida gairebé des del minut zero en una mena de ‘podemisme il·lustrat’ no ha estat capaç de transformar gairebé res.
 
Així ho va afirmar ahir un Alfred Bosch tan segur i serè com rotund, al saló d’actes de la biblioteca Francesca Bonmaison, envoltat d’alguns dels republicans més assenyalats així com de representants de les forces polítiques municipals, inclòs el PSC que va enviar Carmen Andrés –la cara esquerranosa d’un socialisme local aristocratitzant i endogàmic-  i Barcelona en Comú que va estar representada per Agustí Colom, un home d’Iniciativa sense la qual l’actual govern possiblement no seria capaç ni d’organitzar una exposició en una biblioteca de barri. Llegir-ne més

De la resposta del Govern d’Espanya i els seus acòlits a la proposta de diàleg feta pel president Puigdemont, a aquestes alçades ningú no podia esperar cap altra cosa que no fos escoltar el bram d’un ase enfurismat. La Ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, un dels personatges més sinistres de la política espanyola, va comparar directament el referèndum amb un cop d’estat. Poca broma. Ho diu la senyora que mana els tancs i els avions d’un exèrcit que fins despús-ahir encara estava manat pels generals que van sollevar-se contra la República i van massacrar desenes de milers de civils indefensos. Llegir-ne més

El primer en escalfar-se la boca a compte de l’ús de la força de l’Estat contra el referèndum i de les suposades fantasies bel·licistes dels independentistes ha estat el diputat, Xavier García Albiol. El líder del residual PP català ha assegurat que a alguns independentistes –no sabem quins en concret, però- estan desitjant que l’Exèrcit –l’espanyol, s’entén- entri per l’avinguda Diagonal per a prendre el poder de les institucions catalanes. Llegir-ne més

Un miler de persones es van manifestar ahir pels carrers de València exigint un finançament just per al País Valencià. Molt poca gent tristament si considerem que la situació econòmica dels valencians ja ha arribat a uns límits dantescos. L’espoli fiscal s’ha fet insuportable i sense diners l’autogovern és una pura il·lusió de l’esperit. Es calcula que l’Estat espanyol deu uns 25 mil milions d’euros als valencians. Per si no fora poc, tot i ser un dels territoris més pobres –i empobrits també a causa de vint anys de saqueig del PP- paga com si fos dels més rics. Llegir-ne més

Fa encara només uns dies que Pep Guardiola va encendre els defensors de la pàtria amb el seu discurs al peu de les fonts de Montjuïc. Pràcticament no va dir res sobre la situació de Catalunya que no s’haguera dit abans però la premsa  espanyola no li va perdonar que fos justament ell, un esportista internacionalment reconegut, el que possés en relleu el tancament polític de l’Estat enfront de les demandes de milions de catalans. No en va, molts diaris del món se’n van fer ressò i no van passar per alt que l’esportista definís Espanya com un Estat autoritari. Llegir-ne més

No hi ha mans. Tot semblava indicar que l’arribada al consistori dels comuns anava a assuavir la conflictivitat laboral en TMB, però, no ha estat així. Ben pel contrari, els treballadors del metro estan més enfrontats que mai amb el consistori i des de 2015, les coses només han fet que empitjorar. Fins a 68 vegades s’han reunit amb l’empresa sense que s’hagin pogut posar d’acord. CGT, el principal sindicat en TMB, acusa Vidal i a Barcelona en Comú, de dur les negociacions igual que les duia CiU, el que no resulta massa encoratjador. Llegir-ne més

L’exministre Mayor Oreja ha comparat “el proyecto de Cataluña” amb l’organització terrorista ETA. No és la primera vegada que ho ha fet i, probablement, repetirà amb entusiasme perquè l’estigmatització dels catalans només per ser-ho, independentment d’allò que pensen, sempre ha donat bons rèdits al nacionalisme espanyol.

És evident que la comparació diabòlica es fa aprofitant els repugnants intents del PP d’instrumentalització política de l’assassinat de Miguel Àngel Blanco. Llegir-ne més

Sabíem que acabaria passant. Finalment, una vintena d’agents de la Guàrdia Civil de paisà han entrat al Parlament i al Palau de la Generalitat per a exigir documentació relacionada amb el diputat Germà Gordó i la investigació judicial pel finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Segurament que no trobaran gaire cosa, però això ja ho deuen saber. Allò evident és que des de l’Estat es vol que quedi ben clar que tot això de la independència de Catalunya va del què va i, de passada, s’aprofita per a ensenyar els ullals. Llegir-ne més

Els mitjans de comunicació espanyols s’han afartat com un lladre amb Batea després que el seu alcalde, Joaquim Paladella, assegurés a El Mundo que la vila volia anar-se’n de Catalunya per a formar part d’Aragó cansada del menyspreu de la Generalitat. A les televisions i els diaris de les espanyes no els ha interessat per a res escoltar l’opinió del veïnat tret de quatre vells assaltats per les càmeres a la plaça del poble, ni de l’oposició municipal, ni tampoc dels emprenyadíssims productors locals de vi. Llegir-ne més

Finalment, al president de l’Aragó Javier Lambán li ha pogut més el seu patriotisme jacobí que la seva preocupació pel destí de les 44 obres d’art del monestir de Sixena que encara es conserven al Museu Diocesà de Lleida. El cas és que davant la negativa catalana a restituir les peces sense tenir totes les garanties suficients de conservació de les mateixes i quan encara no s’han esgotat els terminis judicials, Lambán ha saltat i ha qualificat l’actuació de la Generalitat com el seu primer acte de rebel·lia“independentista respecto a España y su Estado de derecho”. Llegir-ne més

Els rasputins del nucli dur de Rajoy acaben de filtrar a la premsa conservadora catalana que després de l’1-O el Govern central oferirà als catalans més finançament i inversions en infraestructures. L’oferta a aquestes alçades del ball és com per morir-se de riure. No van cedir en res abans de l’esclat sobiranista ni tampoc no ho van fer després. Ni volien, ni podien atès que haurien posat en perill tota l’estructura parasitària de l’Estat. La condició catalana de contribuent a les arques espanyoles –com la dels valencians i els balears- no és cap mite del nacionalisme català, és una realitat contable. Llegir-ne més

La Fundación Nacional Francisco Franco (FNFF) davant les darreres peticions per tal que sigui il·legalitzada, s’ha defensat tirant mà del negacionisme més repugnant. Segons afirmen en un comunicat, el dictador Franco no va afusellar ningú ni va dictar tampoc cap condemna de mort atès que això va ser cosa de la justícia. Una justícia, pel que es veu, abstracta i inabastable, tant com a la que va apel·lar Adolf Eichmann quan va veure’s obligat a justificar el seu paper en l’assassinat de milions de jueus. Llegir-ne més

El president valencià, Ximo Puig, ha acabat per admetre que no sap quina serà la data per a la gran manifestació dels valencians exigint a Madrid un finançament més just.  Una manifestació que oficiosament es va anunciar per a aquesta tardor després d’ensopegar durant mesos amb tots els menyspreus de Madrid. Cal no perdre de vista que la situació financera dels valencians, després de dècades d’espoli fiscal i de vint anys de saqueig sistemàtic per part del PP, és dramàtica. Llegir-ne més

Dos dies després de l’atemptat de La Rambla el columnista de l’’ABC’, Ramón Pérez Maura, es lamentava que els governs de Jordi Pujol haguessin afavorit “el asentamiento” de musulmanes en Catalunya “con aquella teoría de que con ellos sería más fácil promover un Estado independiente” fins al punt de convertir-la en el lloc de l’Estat amb més persones d’aquesta religió i, per tant, en “el punto de mayor riesgo de radicalización islàmica de España”. Llegir-ne més

El Govern sospita que Madrid podria estar ordint prendre el control dels Mossos d’Esquadra.  Fet i fet, només cal fer una ullada a la majoria dels diaris espanyols que des d’ahir acusen la policia catalana de fer el ronsa deixant que els concentrats se’ls papen per un garró. Des d’ahir algunes capçaleres apunten directament als Mossos d’haver permès amb la seva suposada deixadesa la concentració de protesta davant la conselleria d’Economia. El relat, amb matisos segons el grau d’estultícia de l’editor i de l’apuntador, com si hagués estat escrit al dictat, pràcticament no varia d’un mitjà a un altre. Llegir-ne més

Els efectius de la Guàrdia Civil han sortit de les casernes d’Andalusia en direcció a ca nostra enardits per una multitud de patriotes furibunds que els han acomiadat al crit de “¡A por ellos! Oe, oe...”,  visques a Espanya i tot de consignes patriòtiques mentre enarboraven rojigualdas, algunes d’elles tatuades amb el “pollastre” del dictador Franco.

Veient aquelles imatges un té la impressió que l’exèrcit que ens envien, lluny de venir  a mantenir l’ordre –en un país més ordenat que mai- ve de safari. Llegir-ne més

La resposta de l’Estat espanyol a la revolució de radicalitat democràtica expressada pacíficament per milions de catalans durant anys, ha estat l’ús de la força bruta.  Al costat de l’aplicació immisericorde de la llei amb les maneres pròpies d’un estat autoritari,  Madrid ha desplegat un autèntic exèrcit d’ocupació en Catalunya amb l’objectiu no tan sols d’impedir el legítim referèndum  d’autodeterminació del passat 1 d’octubre sinó de mantenir terroritzada la seva població. Llegir-ne més