Encara no fa massa que Rajoy es va plantar en Palma per a amenaçar veladament amb el 155 al Govern de les Illes Balears a compte de la seva política lingüística així com de les seves reivindicacions per un millor finançament. Reivindicacions que Madrid vol convertir aquí i allà en el germen d’una revolta separatista.
Ara en Alacant, seguint el mateix guió, ha amenaçat també el Govern del País Valencià sense que els socialistes -coautors del cop del 155 i possibles festejadors dels taronja-hagin piulat.
Llegir-ne més
L’historiador Lauren Joly recorda com durant la Revolució Francesa es va voler distingir la delació de la denúncia. Els revolucionaris, van institucionalitzar la denúncia en nom del “bé públic” i per oposició a la delació, sempre anònima, calumniosa. Joly recorda al psicoanalista Jacques Hassoun quan aquest es refereix al delator, un individu que en una situació de crisi econòmica, de guerra o dictadura aprofita la delació per ajustar comptes amb algú per motius ideològics, per afany de venjança o per frustració. Llegir-ne més
S’han passat mesos dient que quan Catalunya tingués un Govern s’aixecaria el 155 i, quan per fi hi ha hagut la possibilitat de formar-lo, resulta que ni els agrada el president -al qual han linxat mediàticament sense pietat- ni tampoc la seva proposta de consellers que qualifiquen de provocació.
El cas és que Rajoy no s’ha fet de pregar massa per a mostrar les seves vertaderes intencions de mantenir per in saecula saeculorum la suspensió de l’autonomia.
Llegir-ne més
A Federico Jiménez Losantos li va resultar insuportable fins al fàstic veure com el passat 6 d’abril el president Puigdemont sortia de la presó de Slesvig-Holstein en llibertat sota fiança. Del ben segur que el que li hauria agradat és que en comptes de deixar-lo anar, els jutges alemanys hagueren sotmès el president als més inimaginables turments o bé que l’hagueren enviat a Madrid nu i carregat de cadenes com un esclau al que cal escarmentar per a sempre més. Llegir-ne més
El País Valencià va tenir durant la Transició la seva pròpia revolta tavarnita en forma d’un anticatalanisme violent d’arrel indígena que actuava a l’aixopluc de les clavegueres de l’Estat i dels mitjans de comunicació més influents. Els partits de la dreta, Aliança Popular i la UCD, van instrumentalitzar-lo a fi d’erosionar les esquerres i el nacionalisme valencià als quals s’acusava de conspirar d’amagat amb la burgesia imperialista de Barcelona per a proclamar la independència dels Països Catalans. Llegir-ne més
Fa no res a Màlaga hem vist l’Albert Rivera més genuí, el salvapàtries implacable i adust, noquejat encara per les conseqüències del pacte d’Estat entre el PP i PSOE per a evitar el col·lapse d’Espanya al qual ell mateix ha contribuït amb el seu discurs incendiari.
L’acompanyaven a l’acte d’España Ciudadana, entre d’altres, l’ínclit Mario Vargas Llosa, l’empresari Kike Sarasola, la magistrada María José Torres, l’entrenador de bàsquet Javier Imbroda i l’escriptora María Elvira Roca, defensora a ultrança d’una versió de la història d’Espanya tan naïf com ideològica segons la qual els espanyols mai no haurien trencat ni un plat.
Llegir-ne més
El pare era jornaler. Em vaig criar en el centre d’un poble eminentment agrícola on a excepció d’un barber, un forner, l’amo d’un bar de mala mort, un sabater, un practicant i un parell de botiguers sense fortuna, es podria dir que tots menjaven de la terra tot i que amb un resultat desigual.
La vida eren les collites. La de la taronja que començava a l’octubre i acabava ben bé a finals de febrer. Les de la fruita, això és, la del meló de tot l’any i el d’Alger, la del préssec, la de la pruna.
Llegir-ne més
El flamant Ministre d’Exteriors, Josep Borrell, acaba de reconèixer en una entrevista en El Periódico allò que ja sabien gossets i gatets: Madrid li ha encarregat plantar cara en el món a les ‘falsedats el procés’. Fins ara, les úniques suposades falsedats que Borrell havia aconseguit assenyalar tenien a veure únicament amb les interpretacions de caire econòmic fetes des del sobiranisme. Borrell ha negat amb insistència que els catalans obtindrien més diners amb la independència i, per tant, un major benestar social. Llegir-ne més
Fa mesos que els mitjans de comunicació espanyols s’entesten en descriure l’independentisme com un moviment violent. Des de Ciudadanos i des del PP -també des d’alguns sectors del PSC-PSOE- es reforça aquesta visió maniquea amb acusacions imprecises al mateix temps que es fan crides a favor del diàleg i en contra de la violència silenciant, però, deliberadament, les agressions comeses contra ciutadans independentistes. Per si encara no fos poc, fa temps que l’Estat ha començat a presentar-se davant de l’opinió pública internacional com una mena de víctima d’un moviment autoritari i xenòfob, al qual calia combatre amb l’ús d’una violència que va ser tan proporcionada com legítima. Llegir-ne més
El portaveu del PP al Parlament europeu, Esteban González Pons, ha exigit al president Sánchez que Espanya suspengui el tractat de Schengen de lliure circulació entre estats, una mesura que ocasionalment s’ha adoptat per estrictes qüestions de seguretat i mai com una mesura de represàlia contra una decisió judicial adoptada en l’àmbit de l’UE contra un qualsevol país. La proposta és una absoluta imbecil·litat. El cas és que l’eurodiputat alguna cosa havia de dir per a dissimular el ridícul internacional que ha fet la justícia espanyola després que el Tribunal d’Schleswig-Holsteinassegurés el que ja saben fins i tot en el Congo: en Catalunya no hi va haver cap rebel·lió l’1 d’octubre. Llegir-ne més
Ja fa 15 anys des de la darrera vegada que una ocurrència d’Albert Boadella va aconseguir arrencar un lleu somriure. Va ser a un cinema de Madrid on ens congregàvem quatre gats per veure Buen viaje, excelencia, una paròdia sobre els darrers dies de Franco que arribava tard i enmig de la indiferència d’una extrema dreta que es rejovenia i s’engreixava a la vora del règim d’Aznar. La veritat és que de no ser per la interpretació de Ramon Fontseré, aquella pel·lícula no es mereix ni quinze minuts d’atenció. Llegir-ne més
Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi ... Llegir-ne més
Joan Lladonet S’avalua bé? Qui sap avaluar? |