Jesús de Polanco, amo i senyor del GAL mediàtic
1
carregant
Vagi per avançat el reconeixement a la tasca de Jesús de Polanco, ànima mater de l’imperi de comunicació Prisa, que va morir dissabte a Madrid. La seva dilatada trajectòria en el món editorial i de la comunicació, així com de treballar per a la consolidació de les llibertats després de la caiguda del franquisme ningú no la posa en dubte i, a més, ha estat lloada sense embuts per la classe política, periodística i empresarial durant els dies posteriors a la seva mort. Ho subscrivim.
Però el que a ningú se li escapa i sembla que a molts els hi fa vergonya recordar és que la trajectòria de Prisa ha anat íntimament i estretament lligada a la del Partit Socialista Obrer Espanyol i, en particular, amb la de Felipe González.
Va ser l’expresident espanyol qui li va obrir les portes de governs sudamericans per a fer negoci amb la seva divisió editorial d’ensenyament (Santillana) i aquest li va correspondre posant El País i posteriorment la SER, bucs insígnia del Grup, al servei dels interessos del socialistes espanyols.
Alguns han arribat a qualificar Prisa i sobretot El País i la SER com el GAL mediàtic. Una definició acurada si es refereix metafòricament al paper de punta de llança que tradicionalment aquest diari i la ràdio han exercit com a propagandistes de les tesis del PSOE. Reiterem, en sentit metafòric. Queda clar que Prisa no ha mort ningú a trets com ho van fer els escamots parapolicials dels GAL, auspiciats sota el paraigua de governs socialistes espanyols.
Que El País i la SER marquen línia -i sovint el discurs- al PSOE tal i com ho fa la COPE i El Mundo al PP, no ho dubta cap analista polític amb dos dits de front. Però sovint i més en els darrers temps, aquests dos mitjans de comunicació han volgut imposar, més que marcar, la línia a l’Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero. El cas de l’Estatut i del conflicte basc, aquest darrer en menor mesura, n’han estat el principal exponent.
Amb la reforma estatutària, El País va dedicar un mínim de dues editorials duríssimes que venien a dir que s’havia anat massa enllà, que s’havia cedit amb els catalans. Ni més ni menys que adobar el terreny per a la retallada. Ni més ni menys que avalar de facto les tesis del PP. I des de les pàgines de El País i els micròfons de la SER ha sortit dia sí, setmana també, publicada i radiada la necessitat que CiU i PSOE s’entenguin. Només un detall: Duran i Lleida va donar el tret de sortida de la seva campanya per ser ministre d’Espanya a través d’un article publicat el passat desembre a El País a pàgina sencera en una maniobra perfectament calculada i pactada. Per no parlar de la pressió que va exercir l'esmentat diari per evitar la formació d'un nou govern d'esquerres i catalanista a Catalunya després de les eleccions de l'1-N.
I en el conflicte basc ha fet sense complexos de portaveu oficial de Moncloa. Quan calia fer bo Arnaldo Otegi es va arribar a publicar d’ell ‘que era fill d’un militant socialista i del la UGT i que no tenia inconvenient en reconèixer la vàlua les polítiques progressistes de Zapatero’. Ara que toca tornar a criminalitzar l’Esquerra Abertzale es publiquen infàmies com aquest reportatge infame del passat divendres sobre Hernani que l’hauria pogut firmar perfectament a El Mundo la predicadora de la dretota Isabel Sansebastián.
O una altra perla de El País. El reportatge en què intentaven igualar a Salvador Puig Antich amb l’agent de policia que suposadament hauria mort el militant anarquista, un fet confús, mai demostrat i amb nombrosos indicadors que fan pensar que va morir pels trets dels seus propis companys policies. Un exercici d’aquell progressisme de cap de setmana que practica el rotatiu ‘perquè no puguin dir que ens passem de radicals, eh’.
Polanco va fer una gran obra. Sí. Va ser decisiu per a la consolidació de les llibertats a l’Estat espanyol. També. Però cal fer-ho i és de justícia: si s’expliquen les llums, també s’han d’explicar les ombres. En honor a la veritat, en honor a la mateixa llibertat d’expressió que tant diuen que va defensar.
Imprimir
Enviar
Almansa
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat