L’espoli fiscal de Josep Huguet
A principis dels anys noranta un diputat anomenat Josep Huguet, entre d’altres, teoritzava l’espoli fiscal als Països Catalans. Aquest era un plantejament qui ningú no s’havia atrevit a assumir, no entrava en els plantejaments polítics de les formacions de l’arc parlamentari català. Entre d’altres, a més de l’habitual covardia de molts a dir les coses pel seu nom, pesava una Constitució i uns estatuts aprovats recentment i de manera entusiasta per alguns i que havien comptat no només amb el beneplàcit de les principals formacions polítiques catalanes del moment sinó amb el seu impuls i compromís.
15
( 7 vots )
carregant
Avui aquest és un concepte àmpliament estès entre amplis sectors de la població. Ja gairebé ningú –fora de l’espanyolisme- no qüestiona que Catalunya pateix un dèficit inversor clamorós. I progressivament aquest plantejament ha estat assumit, amb més o menys matisos, per la majoria de l’arc parlamentari català.
Durant prop de tres dècades la Generalitat ha basat el que Pujol anomenava asfíxia financera en demanar més diners a Madrid. Els catalans hem aparegut injustament sempre com uns pidolaires per demanar el que era nostre però administrat arbitràriament des de Madrid. Els pactes constituents es paguen llargament quan es formalitzen sobre renúncies vergonyoses. Passen per damunt de legislatures d’un o altre signe o de conjuntures. La col·lossal baixada de pantalons de 1978 ens situava en un atzucac de difícil sortida. I quan des del Parlament es consensuava un Estatut el 30 de setembre de 2005 (25 anys després!) que sí atribuïa una veritable autonomia financera a la Generalitat –sense arribar al concert econòmic basc, tot sigui dit de pas- els mateixos que el 1978 es van afanyar a renunciar a gairebé tot, van tornar a capitular, com sempre a l’hora de la veritat.
Però aquesta ja és una recepta del passat. La societat catalana assumeix progressivament que sense autonomia financera no hi ha autonomia política. Arribarà més tard o més d’hora però avui aquella denúncia de l’espoli fiscal que havia teoritzat Josep Huguet ja no és només la d’un partit sinó la de tots aquells que n’estan farts d’afluixar sempre la butxaca, de mantenir a la resta de l’Estat i de rebre, a canvi, ingratitud, desqualificacions i unes inversions molt per sota de les que requereix el país.
Imprimir
Enviar
Manresa
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat