Dilluns, 10 de maig de 2010 05:00 h

Diagonal sí, Catalunya no?

Tota aquesta setmana es portarà a terme la consulta sobre el futur de l’avinguda Diagonal de Barcelona. El desplegament de mitjans per part de l’Ajuntament per incentivar la participació ciutadana ha estat de grans dimensions.

En les setmanes prèvies d’aquest procés ja s’han generat dubtes fonamentats. Per exemple, en la propaganda oficial s’ha amagat la tercera opció -no efectuar canvis en l’avinguda- que és tan lícita com les dues que proposa el consistori.

Benvingudes siguin les consultes, exemple d’implicació ciutadana en temàtiques que afecten aspectes transcendents de la seva vida. Consultes són democràcia amb majúscula. És per això que se sustenta sobre una línia fràgil la coherència de PSC que ha mantingut una actitud tèbia quan no contrària a les consultes sobre la independència de Catalunya. És legítima una consulta sobre la Diagonal i no ho és preguntar als ciutadans quin futur volen per Catalunya?

Si l’alcalde Hereu és coherent, a partir d’ara no podrà negar el pa i la sal a noves iniciatives ciutadanes, com el referèndum sobre la independència de Catalunya, sempre que comptin amb un aval ciutadà mínim, tal i com va exigir el republicà Jordi Portabella des d’un inici. De la mateixa manera, les peticions del cap de l’oposició, Xavier Trias, de transparència en tot el procés de la consulta sobre la Diagonal són del tot raonables.

El PSC ha acceptat en el Govern de la Generalitat una llei de consultes populars. Així doncs, en essència i en el fons, el camí de la coherència política els demana que d’ara en endavant mantinguin una actitud de respecte i no obstruccionista cap a les consultes populars. També les que ja han convocat més de mig milió de ciutadans que han dit quin futur volen pel seu país. Barcelona serà capital i prova del cotó en l’aprofundiment de la cultura democràtica dels socialistes catalans i la no subordinació a Madrid.