Dimecres, 3.3.2010. 05:00 h

Raül Romeva eurodiputat d'Iniciativa

'Quan veus les dificultats de l'Espanya federal, penses si val la pena apostar-ho tot a aquesta carta'

---

L'eurodiputat d'Iniciativa Raül Romeva va participar fa quinze dies en la Jornada sobre el Fet Nacional a ICV, que entre d'altres aspectes va servir perquè el partit reconegués explícitament que una part dels seus militants eren independentistes. En aquesta entrevista amb directe!cat, Romeva hi comparteix les reflexions que hi va fer, defensant que no li sembla útil 'que per anar a Brussel·les hagem de passar per Madrid', sinó que Catalunya ha de ser la seva pròpia ambaixadora a Brussel·les. 'Fins ara ho hem centrat tot en la idea d'un Estat espanyol federal i tinc la sensació que la realitat amb què ens hem de federar és en clau europea. (...) Posats a suar, suem en la bona direcció', afirma.

Comparant l'apunt al seu blog en què defensava 'la connexió amb Europa per via directa' amb la intervenció de Joan Herrera a la jornada, semblava que Herrera es dedicava a rebatre punt per punt els seus raonaments. Va tenir aquesta sensació?
Joan Herrera va fer el que havia de fer durant la jornada. Va expressar-hi l’opinió majoritària del partit, és a dir, la defensa del federalisme plurinacional. El federalisme segueix sent una opció per a Iniciativa. Ara bé, jo hi vaig plantejar la necessitat de fer una evolució: fins ara ho hem centrat tot en la idea d'un Estat espanyol federal i tinc la sensació que la realitat amb què ens hem de federar és en clau europea. Ens diuen que és més complicat? Segurament sí, però el que em plantejo és si és més o menys necessari. Reduir l'aposta federal a l'Estat espanyol és insuficient. Hem de buscar noves fórmules.

Però ha quedat clar que l'horitzó d'ICV és el del federalisme espanyol, ara rebatejat com a 'federalisme plurinacional'.
Això que hem defensat fins ara, de bona fe, és una opció practicable, possibilitsta. Com que ens interessa avançar, avancem. Quan te n’adones de totes les dificultats que té avançar cap a l'Espanya federal, reflexiones sobre si val la pena apostar-ho tot a aquesta carta. Posats a suar, suem en la bona direcció.

Un i altre plantejament són incompatibles?
En el fons, no. Tot i que no em sembla útil que per anar a Brussel·les hagem de passar per Madrid, en el fons el que volem uns i altres és reivindicar la nostra presència a Brussel·les. Alguns diran via Estat propi, alguns via Estat federal... El que sí que hem de tenir molt clar és l'objectiu final: tenir presència directa a Europa. A més a més, aquí es dóna una aproximació molt interessant dels que volen una Catalunya amb un Estat propi i els que volen una Europa realment federal, una altra via per donar noves opcions a la presència catalana a Brussel·les.

Com van reaccionar al seu apunt els membres de la Comissió Executiva Nacional d'Iniciativa?
Reflexions com aquesta ja les havia traslladat a l'executiva en diverses ocasions. També m'havia pronunciat a favor de les consultes independentistes, o com a mínim de deixar clar que Iniciativa havia de donar el vist-i-plau als processos sorgits de la societat civil. El dret a consultar s’ha de respectar sempre. Hi havia la coincidència en què era necessària una reflexió sobre tot plegat, que és la que vam fer durant la jornada.

« Ens fa falta un pol europeu que contraresti el missatge separatista d'extrema dreta »

Deu ser el primer europarlamentari que ha votat a favor de l’ampliació interior d'Europa, ni que sigui simbòlicament. Els seus companys de grup i de Parlament ho entenen?
Els companys de l'Aliança Lliure Europea (ALE), per descomptat que ho entenen. Els Verds, també, perquè entenen el missatge regionalista en clau europea. Però a Brussel·les s'han de vigilar també quins anticossos genera el nostre discurs i els nostres gestos. És a dir, el discurs federalista europeu ve monopolitzat pel federalisme austríac dels hereus de Jörg Haider, pel federalisme llombard d'Umberto Bossi, hi ha qui pensa que la desintegració de Iugoslàvia no va ser més que un procés d'independència a favor de les dretes locals... Ens fa falta un pol que contraresti el missatge separatista d’extrema dreta, excloent. Hem d'empatitzar per entendre els qui tenen recels cap a aquest discurs.

Topa amb aquests recels quan reflexiona sobre aquests temes amb els europarlamentaris socialistes?
Depèn de quin sigui el país d'origen del diputat. El Labour britànic enfronta el debat molt diferentment que PSOE, que encara no ha reconegut la independència de Kosova, tot i les peticions internacionals perquè ho faci. Si els nostres aliats han de ser aquests, tenim un problema...

« [el PSOE] no és dels millors abanderats per a la nostra causa »

Fins avui, el PSOE ha estat l'aliat natural d'ICV tant a Catalunya com a l'Estat espanyol.
Doncs no comptem amb els millors abanderats per la nostra causa. Hem d'obrir les portes a la reflexió perquè ICV evolucioni. Per què cal anar a Madrid per acabar a Brussel·les? Siguem valents. Tant difícil és una cosa o altra. On pot estar el punt de ruptura? No m'oposaria a un model d’estat federal que es federés a escala europea, però el PSOE sembla que no opina el mateix.

Ha compartit aquestes reflexions amb els europarlamentaris socialistes catalans?
No.

Diu que, després d'anys de creure en l'Espanya federal, ara veu que el camí vàlid és l'europeu. Catalunya ja no té res a fer-hi, a Madrid?
Hem de ser nostres propis ambaixadors. Ens hem obsessionat molt en què Madrid és el centre de decisió política i hem de pensar que comença a ser Brussel·les. I no només per anar-hi a reivindicar, sinó també per anar-hi a liderar. Dèiem que Catalunya era la locomotora de l’Estat espanyol. Per què no comencem a dir que Catalunya també pot ser locomotora d'Europa en certs aspectes?

Els promotors de la jornada van valorar que, malgrat tot, el resultat va acabar sent positiu per al conjunt d'ICV. Ho comparteix?
Sí. És positiu que es reconegui que dins la formació tenim tesis diferents, s'havia de normalitzar aquesta diversitat. Reivindicàvem poder sortir de l’armari sense complexos i ho hem fet. La sensació global és que tocava. Podíem haver anat més enllà, sí, però n'estic satisfet. De fet, Iniciativa s'ha reconegut a si mateixa com la formació més similar a la composició ideològica del país: hi ha gent que ja se sent còmoda amb el marc actual, gent que voldria més federalisme i d'altres que volem una veu pròpia a Brussel·les. És una riquesa que no té cap altre partit.


Bernat Ferrer