Dimecres, 17.3.2010. 05:00 h

Muriel Casals economista i nova presidenta d'Òmnium

'El repte dels propers anys serà si ens hem de declarar més obertament independentistes o no'

---

El dissabte 21 de març l'economista Muriel Casals serà escollida presidenta d'Òmnium Cultural, ja que la candidatura que lidera, Òmnium 2.1, ha estat l'única presentada a les eleccions. A directe!cat hem parlat amb Muriel Casals per conèixer quins seran els principals reptes de la seva presidència, així com el paper que jugarà Òmnium en un moment on el país es troba a la cruïlla entre defensar l'Estatut i lluitar per la independència. La propera presidenta d'Òmnium ha avançat que treballarà per 'lligar la professionalitat de l'equip d'Òmnium amb l'energia voluntària dels socis de l'entitat', i ha reconegut que una gran part dels socis de la institució són independentistes. 'Quan jo era jove ser independentista era la utopia, ara la utopia és l’encaix amb Espanya', assegura Casals.

Com definiria Òmnium Cultural?
És fàcil, perquè Òmnium té un triple lema, ‘llengua, cultura i país’, per tant som una institució que té com a missió defensar el bon ús de la llengua catalana, és a dir, aconseguir que a Catalunya sigui ben vist parlar bé. Pel que fa a la Cultura, en la fundació d’Òmnium el 1961 hi ha una frase que m’agrada moltíssim de repetir, ‘som una institució que ha de defensar la cultura en general i la catalana en particular’. Tal com dic que no parlem prou bé, moltes vegades no coneixem prou bé la nostra història i la nostra cultura. Pel que fa a país... El país ho engloba tot. Nosaltres hem tendit a pensar que quan diem país ens referim a la part més polititzada de la nostra activitat, però jo crec que si treballem molt per la llengua i la cultura ja estem treballant pel país.

Sou un contrapoder polític o un grup de pressió?
En aquests moments fem de tot. Actualment tenim una feina complexa que en alguns moments és de col·laboració amb Generalitat i Ajuntaments, i ajudem les institucions allà on no arriben, en altres moments podem fer feines de suplència, allò que l’administració pública no pot fer o no fa, i en d’altres casos tenim una funció crítica. Acompanyar, suplir i eventualment criticar amb la intenció de pressionar el Govern.

Fixant-nos en el lema de l’entitat, en l’àmbit de la llengua sembla que Òmnium ha perdut el lideratge en la defensa del català. Ara la majoria de denúncies lingüístiques les vehiculen la CAL i la Plataforma per la Llengua.
Sí, però fixa’t que al formular la pregunta has fet servir la paraula ‘perdre’. I no és perdre, és positiu que hi hagi altres institucions que facin aquestes feines. El que no hem de fer és duplicar tasques, hem d’estar en contacte amb ells i cooperar entre entitats. A mi no em fa res que algú em digui que tenim menys protagonisme.

Si però sovint la pèrdua de protagonisme és per negligència o per desídia, perquè s’ha deixat d’actuar amb la mateixa determinació i han hagut de néixer altres entitats per suplir una necessitat.
Si algú troba que és per negligència ens ha de picar els dits. En aquest sentit Òmnium és una institució molt oberta a les crítiques de socis i no socis.

En l’àmbit de la cultura, el moment de màxima visibilitat d’Òmnium és la nit de Santa Llúcia. Creu que Òmnium ha d’organitzar premis literaris? Molts pobles i entitats ja tenen els seus premis literaris...
Molts d’ells lligats a Òmnium, per cert. És un tema gros, aquest. Jo potser estaria d’acord amb tu que no és segur que en aquests moments és el que li toqui a Òmnium, però no m’atreviria gens a dir que ara hem de deixar de fer això, ja que és una de les coses emblemàtiques que Òmnium ha fet des de l’inici, quan les institucions no ho fomentaven i calia suplir-ho. A més la nit de Santa Llúcia té uns premis de molt prestigi dels quals no podem prescindir.

« Quan jo era jove ser independentista era la utopia, ara la utopia és l’encaix amb Espanya »

Per últim, el país. Ens trobem entre l’Estatut i la independència, i sembla que el sostre d’Òmnium sigui l'Estatut. A més a l’hora de donar suport a les consultes o les multitudinàries manifestacions de la PDD Òmnium també ha perdut el lideratge en posicionar-se tard i amb tebior.
Mira, som 21.000 socis amb sensibilitats diferents i Òmnium ha de guardar l’equilibri entre aquestes sensibilitats. Jo crec que aquesta és una de les dificultats, perquè fins ara el país es podia estimar tant reivindicant la independència com insistint en trobar la manera d’encaixar amb l’Estat espanyol, però aquest segon raonament cada vegada funciona menys. Quan jo era jove ser independentista era la utopia, ara la utopia és l’encaix amb Espanya, que em sembla una il·lusió tot i que jo he de respectar aquells que ho defensen. Fins ara Òmnium ha hagut de mantenir l’equilibri. El repte dels propers anys serà si ens hem de declarar més obertament independentistes o no, i si en tot cas ho hem de fer sense ofendre els socis que no s’hi senten.

Teniu la percepció d’anar a remolc?
No tenim aquesta percepció, i en tot cas Òmnium no ha d’anar a remolc. La història avança perquè hi ha unes minories que estiren. Òmnium no seguirà el gran corrent del país, sinó que Òmnium estirarà, però cal trobar la manera d’estirar sense expulsar aquells que voldrien anar més a poc a poc.

Entre l’Estatut i la independència, Òmnium es decanta per l’Estatut?
No, nosaltres no defensem aquest Estatut, de fet per la majoria de socis d’Òmnium aquest text no és el que hauríem volgut, però defensem la voluntat del poble de Catalunya que va referendar l’Estatut, i qualsevol modificació del text es veurà com una agressió. No entrarem en el joc del ‘no n’hi ha per tant, han tocat coses secundàries’.

Quina és la postura respecte les consultes independentistes?
Allí on l’Òmnium local s’hi implica hi som. La nostra il·lusió era que el procés es fes d’una manera unitària, i ens ha alarmat la mala relació entre els diferents grups. Quan una part del debat era entre ‘hi poden participar polítics electes o no’, Òmnium va defensar el sí. Si hi ha polítics o regidors, benvinguts. Nosaltres estem al costat de Decidim.cat.

Sempre al costat dels polítics?
Nosaltres acceptarem que els polítics liderin iniciatives o que es posin al davant de les manifestacions, perquè l’important és que la manifestació sigui grossa. No ens apuntarem mai a fer d’àngel exterminador contra els polítics.

Sectors independentistes acusen Òmnium de no posicionar-se amb contundència perquè depén de subvencions de la Generalitat.
Jo això no ho vull creure. Penso molt sincerament que si et donen la subvenció creuen que el que fas està ben fet i no t’estan demanant fidelitat. En aquest sentit Òmnium s’ha comportat amb llibertat malgrat rebre més de la meitat del pressupost de subvenció pública.

Hi ha quotes de partit dins la junta d’Òmnium?
Quotes no n’hi ha, però el cert és que els partits polítics es miren Òmnium com un possible altaveu de la seva influència, i hi ha pressions en aquest sentit. La nostra grandesa és saber superar això, tenir una etiqueta política no és una tara. Una vegada a la junta prima el patriotisme d’Òmnium a la pertinença a un partit.

« Molts catalans, sobretot els més grans, som independentistes però no ho sabem »

Com és el país que vol Òmnium? Independent?
Jo crec que sí, el que passa és que molts catalans, sobretot els més grans, som independentistes però no ho sabem. Si ens pregunten què volem, com volem que sigui el nostre país, quines volem que siguin les atribucions del Govern de la Generalitat, això només té un nom i és tenir un Estat propi, però en canvi si la pregunta la fas ‘vostè vol tenir un Estat propi?’ es veu amb por i molta gent diria no. Ara parlo en nom meu, i com a presidenta d’Òmnium potser hauria de ser més prudent, però jo crec que aquest és el sentiment d’una gran part dels membres de l’entitat. Tot això és molt menys dramàtic, no hi ha exèrcit, no hi ha moneda, però encara estem impregnats de les imatges del segle XIX, del segle XX.

Quins seran els grans objectius de la presidència Casals?
L’entitat s’ha rejovenit molt i s’ha guanyat en professionalització. El nostre repte d’ara és, ara que tenim un equip professional, ampliar l’aportació voluntària dels socis. Si lliguem l’energia voluntària del soci amb la professionalitat dels treballadors d’Òmnium es poden fer moltes coses. Sempre parlem de rejovenir, però som en una societat amb una gran quantitat de gent gran activa que també hem de mobilitzar. Ens salvarem com a país si aconseguim aquest tu a tu amb els nous ciutadans, i amb els vells, ja que encara hi ha catalans que pensen que per dir una cosa important s’ha de dir en castellà.



Albert Forns