Dijous, 8.4.2010. 05:00 h

Pere Aragonès i Dolors Batalla Diputats d'ERC i CiU, respectivament

Aragonès: 'Dirigents de CiU admeten que haurien donat suport a la llei de consultes si no faltessin vuit mesos per a les eleccions'

---

Enmig de les consultes sobre la independència de Catalunya organitzades des de la societat civil, el Parlament de Catalunya ha aprovat recentment la Llei de Consultes Populars per via de Referèndum que, paradoxalment, ha enfrontat a ERC i CiU. En l'entrevista a directe!cat, la diputada de CiU, Dolors Batalla, sosté que la llei aprovada no és un avenç important per al país i explica el 'no' de la federació nacionalista perquè ERC vol 'donar gat per llebre i fer creure que aquesta llei serveix pel que no serveix' de cara a 'maquillar' el balanç del tripartit de cara a les eleccions. En el mateix sentit, el diputat d'ERC, Pere Aragonès, retreu a CiU haver rebutjat la llei per 'tacticisme electoral' i explica que, en privat, alguns dirigents de CiU li han admès que haurien donat suport a la llei si no faltessin vuit mesos per a les eleccions.

Considera que la llei de consultes aprovada pel Parlament de Catalunya és un avenç important pel país? Per què?
Pere Aragonès: És un pas endavant decisiu. En els darrers anys el dret a decidir ha entrat en l’agenda política, i des d’Esquerra l’hem introduït a l’agenda legislativa. Si Catalunya ha d’avançar cap a l’exercici del dret a decidir, aquesta llei és el primer pas.

Dolors Batalla: No, per tal que això fos així aquesta llei, a més de regular els referèndums que requereixen l’autorització de l’Estat, també hauria de regular les consultes ciutadanes no referendàries que no requereixen l’autorització de l’Estat i desplegar així el màxim les noves competències que ens atorga l’Estatut.

Què ens permetrà fer que fins ara no es pogués?
Aragonès: Sense aquesta llei Catalunya no podria celebrar referèndums d’àmbit del Principat, més enllà del d’una reforma de l’Estatut, que ja està reconegut a la Constitució. Malgrat les limitacions de l’Estatut retallat per Mas i Zapatero –i que hem hagut d’incorporar a la llei per evitar que fos declarada inconstitucional- , és un pas endavant per a proposar un referèndum sobre la sobirania de Catalunya.

Batalla: Com que els referèndums municipals ja es podien fer ens permetrà, si l’Estat ho autoritza, realitzar referèndums d’àmbit nacional sobre qüestions que siguin de la competència de la Generalitat.

Per què no s’ha tirat endavant fins ara, CiU podria haver-la impulsat mentre era al Govern?

« Aragonès: No podem demanar a l'autonomisme que pensi propostes pròpies de l'independentisme »

Aragonès: Sincerament, crec que ni hi van pensar. En 23 anys CiU no va aprovar aquesta llei, ni va tirar endavant una reforma de l’Estatut que inclogués aquesta competència, ni tampoc va demanar la transferència de la competència sobre referèndums mitjançant una llei orgànica, com es va fer amb els Mossos d’Esquadra i en d’altres àmbits. Senzillament, no podem demanar a l’autonomisme que pensi propostes pròpies de l’independentisme.

Batalla: Mentre CIU era al govern no es podia impulsar una llei per regular una matèria sobre la qual la Generalitat no tenia competència. Com ja he dit, els referèndums municipals ja estaven regulats i la competència per regular i convocar els d’àmbit nacional ens l’atorga per primera vegada el nou Estatut.

Com s’explica que les dues formacions polítiques que tenen l’eix nacional en el centre del seu ideari polític votin de forma oposada a la llei de consultes?
Aragonès: Com m’han dit en privat alguns dirigents de CiU, si no faltessin vuit mesos per a les eleccions haguessin donat suport a la llei. CiU ha prioritzat la tàctica de la campanya electoral a una decisió de país.

« Batalla: No volem ser responsables de crear i alimentar unes expectatives ciutadanes que poden acabar en una gran frustració »

Batalla: S’explica pel fet de que ERC ens vol donar gat per llebre i fer creure a molts ciutadans que aquesta llei serveix pel que no serveix. Ara molts pensen que si l’Estat ho autoritzés es podria celebrar un referèndum d’autodeterminació a Catalunya mentre que això la Constitució no ho permet. Si algun dia es vol fer això s’ha de fer un nou pacte constitucional que substitueixi el de la transició. Nosaltres no volem ser responsables de crear i alimentar unes expectatives ciutadanes que els mateixos que han impulsat la llei saben que poden acabar en una gran frustració.

Sr. Aragonès, per què creu que CiU ha votat 'no'?
Aragonès: CiU ha votat 'no' a la Llei de Consultes per tacticisme electoral. Dins de la seva estratègia electoral no es poden permetre reconèixer que Esquerra ha arrossegat el PSC i ICV a aprovar una llei per al dret a decidir que Jordi Pujol no es va atrevir a proposar mai. Aquesta llei és comparable a la llei de la consulta basca del lehendakari Ibarretxe o a la llei per al referèndum que està tramitant Àlex Salmond a Escòcia.

Sra. Batalla, quines creu que són les motivacions d'ERC per votar 'sí' a aquesta llei?
Batalla: Tenir discurs polític de cara a les properes eleccions. ERC és conscient que molts catalans consideren que el balanç de l’obra de govern en relació a l’avenç nacional és pobre, sobretot aquells més nacionalistes que havien votat ERC i que esperaven que aquest partit exercís la força que li dona el fet de ser una formació decisiva en el tripartit. Això no ha estat així i ara ERC intenta, mitjançant l’aprovació de lleis que per a molts nacionalistes són simbòliques, poder tapar i maquillar aquest balanç.

Què ha canviat a la llei perquè CiU hi hagi deixat de donar suport? Al gener de 2008 es comprometien amb el Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES) a tramitar-la en cas que no ho acabés fent el Govern i un cop el tripartit l'ha dut al Parlament ha estat CiU qui hi ha votat en contra.
Aragonès: CiU no es pensava que Esquerra seria capaç de fer que el Govern de la Generalitat acordés impulsar la llei, arribant al màxim que permetia l’Estatut vigent. Mentre Esquerra treballava a dins del govern perquè això fos així, CiU ho reclamava al Parlament (ho va demanar als Debats de Política General del 2007 i el 2008). Un cop Esquerra aconsegueix que el govern aprovi el projecte de llei, CiU se’n desmarca perquè l'única motivació del seu posicionament, abans i després, ha estat intentar desgastar electoralment Esquerra.

Batalla: Constatar que més que fer una llei ambiciosa que desplegui al màxim les noves competències de l’Estatut el que hi ha al darrera és una maniobra tàctica i estratègica d’ERC. 

Alfons López Tena i la Coordinadora per la Consulta sobre la Independència sostenen que a través de la llei de consultes es podria fer un referèndum nacional sobre la independència de Catalunya, ho comparteix?

« Aragonès: La llei ofereix prou marge per preguntar sobre la independència »

Aragonès: La llei ofereix prou marge per preguntar sobre la independència. Tenint en compte que l’Estatut marca com a límit per fer referèndums convocats des de Catalunya el marc de competències de la Generalitat, la clau està fer la pregunta adequada, i això és perfectament viable.

Batalla: Si quan diu un referèndum nacional sobre la independència vol dir fer un referèndum només a Catalunya on es pregunta als catalans si volem que Catalunya sigui un Estat independent no hi estic d’acord. Això, amb aquesta llei i tal com està constituït l’Estat espanyol no és possible jurídicament. En canvi, si vol dir fer un referèndum a Catalunya on es pregunta si volem iniciar un procés negociador amb l’Estat per aconseguir la independència aleshores si hi estic d’acord tot i que caldria l’autorització de l’Estat. Aquesta diferència no és menor ni és un joc de paraules. Els catalans han de saber que, si es vol respectar la legalitat vigent, l'única manera d’aconseguir la independència de Catalunya és mitjançant un procés negociador amb l’Estat. Un gran pacte entre Catalunya i Espanya que substitueixi el pacte constitucional del 1979 i que, evidentment, hauria de culminar amb el referèndum per la independència. 

Al mateix temps que apuntava una escletxa legal per poder convocar el referèndum d’independència, López Tena també criticava que Catalunya s’ha autoimposat algunes limitacions que no vénen imposades per la legislació espanyola, per què?
Aragonès: A la llei s’ha optat per regular la democràcia directa, és a dir el referèndum, com un complement de la democràcia representativa, el Parlament. Cap grup va proposar que els referèndums no necessitessin l’aprovació del Parlament.

Batalla: Perquè la llei abans d’anar al Consell de Garanties Estatutàries fixava que l’autorització l’havia de fer el Govern Espanyol, és a dir l’Executiu en lloc de l’Estat. Aquesta no és una diferència menor atès que mentre que a Les Corts Generals i al Senat la representació de les forces polítiques catalanes és importat i tenim veu i vot, al Govern de l’Estat no és així. Suposo que el PSC es volia estalviar que els seus diputats al Congrés algun dia s’hagin de posicionar i votar a favor o en contra d’una proposta de referèndum que vingui de Catalunya, si no no s’entén que prefereixin que altres decideixin per ells. 

CiU demanava que s’inclogués la figura de la consulta ciutadana i es regulés a la llei el model de les consultes sobre la independència que s’estan produint autoorganitzades per la societat. Per què no s’han inclòs en aquesta llei?
Aragonès: En algun lloc del món hi ha la figura de la 'consulta ciutadana' en els termes que proposa CiU? No, només he trobat aquest terme en l’enquesta electrònica que farà l’Ajuntament de Barcelona sobre el tramvia de la Diagonal. Sincerament, hem d’aspirar a fer consultes més enllà d’això. Per altra banda, jurídicament és inviable la proposta de CiU, perquè el Tribunal Constitucional ja ha dit que això és un referèndum. I no crec que CiU estigui disposada a enfrontar-se al TC per una llei, sobretot quan Jordi Pujol ja ha dit que acatarà la sentència del TC sobre l’Estatut. Si per un Estatut no s’enfronten, ho faran per una llei? Per altra banda, les consultes per la independència no s’han de regular, perquè trauríem a la societat civil el protagonisme perquè el tinguessin les institucions. El que demana la gent a les consultes no és que un municipi pugui votar sobre la independència de Catalunya, sinó que es pugui fer un referèndum nacional, que és pel que serveix la llei de consultes.

Per què per a CiU ha estat una condició sine qua non per poder votar sí a llei?

« Batalla: Tal com ha quedat la llei l'Estat fa una funció de tutela, com si no fóssim majors d'edat, i aquest no és el nostre concepte d’autogovern »

Batalla: Perquè no podem aprovar una llei que renuncia voluntàriament a desplegar al màxim les noves competències que ens atorga l’Estatut. Nosaltres volíem que es regulessin aquesta modalitat de consultes no només pel tema de la independència sinó per molts altres temes. No volem, per exemple, que els ajuntaments hagin de demanar permís a Madrid per decidir sobre els seus carrers, places, les seves infraestructures, etc... i el mateix passa amb la Generalitat. Tal com ha quedat la llei l’Estat sempre fa una funció de tutela com si no fóssim majors d’edat i aquest no és el nostre concepte d’autogovern.

Si efectivament s’aconsegueix plantejar un referèndum d’independència legalment impecable, creu que l’Estat espanyol denegaria l’autorització per motius polítics?
Aragonès: És probable que així ho faci. Sabem que el procés d’independència no serà fàcil, i que Espanya hi posarà totes les traves possibles. Una negativa de l’Estat espanyol per motius polítics i no jurídics ens carregaria de forces per reclamar empara a les organitzacions internacionals, com l’ONU, la UE o el Consell d’Europa.

Batalla: Tal com ja he dit, per celebrar un referèndum on es pregunta als catalans si volem que Catalunya sigui un Estat independent, per això l’Estat no necessita motius polítics per denegar-lo perquè jurídicament no és possible. En canvi, plantejar un referèndum on es pregunta si volem començar un procés negociador amb l’Estat, en aquest cas sí que ara, amb l’actual Estatut, l’Estat només s’hi pot negar per motius polítics.

L’autorització estatal és ineludible?
Aragonès: Així ho diu la Constitució i així ho va incloure Artur Mas a la retallada de l’Estatut. L’Estatut aprovat al Parlament incloïa el traspàs d’aquesta potestat al Parlament de Catalunya, però CiU hi va renunciar, com en tantes altres coses. Per superar-ho, necessitem més diputats independentistes al Parlament que els 21 actuals, perquè al final de tot, allò que ens dóna força no són les lleis, sinó les majories polítiques i socials. I ara toca construir la majoria política i social per la independència.

Batalla: Si no es canvia la Constitució Espanyola és ineludible.