directe ! a La República. N. 4126. Dimecres, 24 d'abril de 2019 00:38 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ENTREVISTA fletxa

publicitat


Dimecres, 16.6.2010. 05:00 h

Martí Estruch delegat de la Generalitat a Alemanya

'Que Catalunya tingui unes relacions internacionals sòlides és una inversió que es recupera amb escreix'


Martí Estruch (Lovaina -Flandes-, 1968), llicenciat en Filologia Anglogermànica i en Periodisme, és des de l'abril del 2008 el delegat del Govern de la Generalitat a Alemanya. En aquesta entrevista amb directe!cat, reflexiona sobre la tasca desenvolupada per la seva delegació durant aquests dos anys, en què ha aconseguit una certa homologació en el si del cos consular berlinès, els reptes que té Catalunya a l'exterior i amb quins aliats compta. 'Cadascú té molt clar quins interessos defensa i no hi ha cap capítol dedicat a la solidaritat internacional. Cadascú aporta un tant per cent als fons de desenvolupament i, per la resta, els Estats sobirans defensen els seus interessos. Si aquests coincideixen amb els teus, t'agafen de la mà. I, si no, no', afirma.
Comentaris 28  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 16 vots )
carregant carregant

Martí Estruch, Berlín, delegació, Generalitat, Alemanya
Comparteix
   


Etiquetes
Catalunya no té tradició diplomàtica pròpia. Com hi fa front quan accepta el càrrec de delegat?
En el moment de crear-se les delegacions, com que en aquest país no hi ha escola diplomàtica, el Vicepresident del Govern va buscar professionals en general independents que pel nostre currículum coneixíem el país on exerciríem la nostra tasca, parlàvem l'idioma, teníem una certa experiència en relacions internacionals..., però cap de nosaltres érem diplomàtics de carrera. Catalunya té diplomàtics, sí, però la majoria treballant en ambaixades espanyoles, també algun treballant per d'altres països, algun a la Unió Europea... És un dels reptes de futur, el de crear dins la Generalitat un cos de funcionaris especialitzat en relacions internacionals. Ara mateix, cada departament té les seves relacions exteriors; per tant, crec que a cada departament li pot ser útil tenir un, dos, tres funcionaris especialitzats en relacions internacionals.

Els diplomàtics catalans que formen part del cos diplomàtic espanyol, remen a favor o en contra dels interessos de Catalunya?
En primer lloc són professionals al servei de la institució per a la qual treballen, i en segon lloc són diplomàtics. És a dir, un ambaixador català treballant en una ambaixada espanyola, òbviament defensarà, i així ha de ser, els interessos d'Espanya i, també òbviament, obertament tampoc no anirà en contra dels interessos de Catalunya.

Fins que aquests no siguin coincidents.
Efectivament. La creació de les delegacions, a l'Estat espanyol li pot fer més o menys gràcia, però des del moment en què és una potestat que atorga l'Estatut, el que no pot fer és oposar-s'hi obertament. En la meva primera conversa amb l'actual ambaixador espanyol a Berlín -potser poc diplomàtica, tot s'ha de dir-, va quedar molt clar que mentre cadascú respectés les normes del joc, no hi hauria cap problema. I aquest és el cas: cadascú fa la seva feina i mantenim una relació diplomàticament cordial.

Us sentiu reconegut en el conjunt del cos consular de Berlín o sou percebuts com una figura al marge?
La recepció ha estat molt positiva. La construcció de la nostra xarxa, no només de contactes sinó també d'aliats i institucions amb què col·laborar, ha estat molt ràpida i positiva. Però en el cas concret de la diplomàcia, és un procés més lent. Hi ha ambaixadors que clarament veuen que juguem en una altra divisió -tot i que com que són diplomàtics, si els envies una carta felicitant-los per la seva diada nacional, tenen el detall de respondre't i és molt probable que et convidin a la seva propera festa nacional. Malgrat que t'adones que no et miren d'igual a igual, sí que et reconeixen com a ens subestatal. També hi tenen molt a veure les susceptibilitats, les simpaties o el caràcter dels ambaixadors, no tant de l'Estat que representen. Hi ha ambaixadors amb qui hi tinc una relació més que cordial i que t'obren les seves instal·lacions per poder-hi fer una exposició d'art català, per exemple, i d'altres que no. També s'ha de dir que, en el mateix univers diplomàtic, també hi ha distincions: no és el mateix ser França, Gran Bretanya o els EUA, que ser un altre país.

Algun d'aquests ambaixadors més potents veu Catalunya amb simpatia?
Tinc el costum de felicitar tots els països per la seva festa nacional amb una carta. L'ambaixada dels EUA, a banda d'agrair-ho, es va posar en contacte amb nosaltres perquè el responsable de la secció política em volia convidar per saber de primera mà què fèiem els catalans a Alemanya i perquè estava molt interessat en saber quin tipus de delegació érem, quin estatus jurídic i quines competències teníem... Segur que ells utilitzen aquesta informació per als seus informes internacionals, però per a nosaltres, tenir un contacte d'alt nivell dins l'ambaixada americana també ens va molt bé, perquè obre moltes portes.

« l'existència dels delegats permet actuar amb molta més rapidesa, teixir una xarxa de contactes i fer seguiment de projectes »

Alemanya és el segon soci comercial de Catalunya després de França. Una part de la seva feina és 'vendre' Catalunya entre els alemanys. Quin relat té Catalunya?
La funció de 'vendre' Catalunya entre l'empresariat fa molts anys que la fa el COPCA, que ara es diu ACC1Ó. El que fa la delegació és reforçar l'actuació d'ACC1Ó i apujar-ne el nivell polític. És a dir, el delegat es pot adreçar a un ministre, un president d'una Cambra de Comerç... A més, ACC1Ó sovint actua en funció de les demandes que li arriben de les empreses, però almenys fins ara ha estat poc proactiu. En canvi, la delegació sí que realitza aquesta tasca: estem atents a possibles mercats emergents, sectors estratègics... Fem de pont, posem en contacte els interlocutors alemanys amb homòlegs catalans que hi puguin estar interessats. Per exemple, a Alemanya fa molts anys que treballen en el sector de les energies renovables, sector que a Catalunya també té molta força. Hem elaborat un informe que explica quin és panorama hi ha, amb adreces i contactes, i ho hem posat a disposició de Medi Ambient perquè el faci arribar a l'empresariat català del ram. I hem tingut alguns casos d'èxit, per exemple el d'una empresa de plaques solars que va veure que hi havia una situació d'escassetat d'oferta a Alemanya i que ara ven els seus productes al mercat alemany.

La principal tasca dels delegats és de caire econòmic?
En aquests moments de crisi sí que ens hem dedicat molt a aquest aspecte, però la funció principal de les delegacions és la de situar Catalunya al mapa, amb veu pròpia, tenint una sèrie d'especialistes sobre el terreny, cosa que permet actuar amb molta més rapidesa, teixir una xarxa de contactes estable, poder fer el seguiment de projectes... No és l'inici de les relacions internacionals del país, però sí que l'existència de l'oficina oficial amb una senyera al carrer és mèrit d'aquest Govern. A tota l'activitat internacional del president Jordi Pujol, que va ser molta i molt positiva, l'única crítica que se li pot fer és que no va deixar estructures. En el moment en què ell es retira de l'escenari, deixa un bon record, però no pas cap estructura. I justament això es nota a Alemanya, on em passa molt sovint trobar-me polítics que em pregunten pel president Pujol.

« no ens fa cap favor anomenar 'ambaixades' a les delegacions; ho seran el dia que esdevinguem Estat »

Facilitaria encara més la seva tasca si les 'delegacions' s'anomenessin 'ambaixades'?
S'ha parlat molt de si les delegacions són ambaixades i crec que anomenar-les així no ens fa cap favor, perquè no ho són. Només ho seran el dia que Catalunya esdevingui un Estat. Ara bé, sí que és cert que en molts casos, les delegacions actuen de manera molt semblant a com ho fa una ambaixada.

La celebració de la Diada és una data clau per a teixir la xarxa de contactes de les delegacions?
La nostra funció és assegurar la presència institucional de Catalunya, en el meu cas a Alemanya. La celebració de la Diada Nacional és un dels casos. Les diferències entre la celebració de l'Onze de Setembre català a Berlín i el Catorze de Juliol francès a Berlín o el Quatre de Juliol nord-americà a Berlín, per exemple, són mínimes. Organitzem un acte institucional, sobri, elegant, en què convidem tots els ambaixadors i la classe política, i fem un acte que un espectador extern no diferenciaria del d'una ambaixada. És un acte de normalitat, tot i tenint en compte que qui convoca no és un Estat. D'altra banda, s'ha de dir que Catalunya aprofita el camí obert per nacions com Quebec o Flandes, que fa molts anys que són al món i que ens han ajudat en aquest procés d'obertura. Són aliats naturals.

Sant Jordi també serveix per a explicar el fet català als alemanys?
Sant Jordi és una oportunitat excel·lent per fer un acte més popular que no pas el de la Diada i arribar a un nombre molt més gran de gent. Aquest any vam fer actes actes a Hamburg, Stuttgart, als casals catalans, als lectorats de català... Sant Jordi té un gran potencial internacional del qual no sé si en som plenament conscients. Presenta uns valors a través d'una simbologia molt positiva i molt bonica. La gent que no coneix el costum català de Sant Jordi, quan el descobreix en queda meravellat i qui ha passat un Sant Jordi a Barcelona, de ben segur que no l'oblida.

Sant Jordi pot ser el Sant Patrici català?
Sí, tot i que no podem aspirar a convertir el carrer principal de totes les ciutats del món en una Rambla. La Unesco el va declarar el dia internacional de la Literatura; és a dir, que hi ha un reconeixement mundial d'aquest dia i Catalunya pot aportar una manera de celebrar-lo. Segurament no podem aspirar que tothom munti paradetes al carrer i que es regali roses, però sí que podem aspirar que les llibreries regalin una rosa a qui compri un llibre aquell dia i els expliquin que és una tradició catalana. A Berlín així ho hem fet i l'experiència ha estat molt positiva.

Afirma que Flandes i Quebec han ajudat les delegacions de la Generalitat. Però a Catalunya li interessa anar de la seva mà o bé anar de la mà de Dinamarca, Finlàndia, Àustria...?
Depèn de cada cas. Flandes i Quebec són nacions sense Estat que s'han trobat amb les mateixes dificultats que nosaltres. És en aquest sentit que col·laborem i que aprofitem l'experiència que acumulen des de fa anys. Però això no vol dir que Quebec i Flandes siguin ni els nostres aliats més interessants ni els nostres models de país a seguir. Diria que el que fem és copiar models diversos: pot ser que en l'àmbit de la recerca ens fixem en el que ha fet Finlàndia o Irlanda, per temes de disseny ens fixem en els holandesos...

« cada ambaixada té molt clar quins interessos defensa i no té cap capítol dedicat a la solidaritat internacional »

De la mateixa manera que el representant de Flandes i Quebec pot tenir una certa empatia amb vostè, també en té l'ambaixador irlandès, eslovè...?
Tornem a un tema d'afinitats personals, independentment de la mida del país. No per situar Catalunya per un tema demogràfic o de potencial econòmic al costat d'altres Estats similars vol dir que aquests Estats ens tinguin més simpatia. Cadascú té molt clar quins interessos defensa i no hi ha cap capítol dedicat a la solidaritat internacional. Cadascú aporta un tant per cent als fons de desenvolupament i, per la resta, els Estats sobirans defensen els seus interessos. Si aquests coincideixen amb els teus, t'agafen de la mà. I, si no, no.

Aquestes delegacions seran les que l'endemà de la independència hauran d'explicar a Washington, Londres i Berlín què ha passat a Catalunya?
Si aquest dia arriba, sospito que les consultes dels ambaixadors hauran arribat força temps abans, no només l'endemà. Les delegacions són un punt on les institucions alemanyes s'adrecen quan volen obtenir informació de Catalunya, no només política, sinó també per mil altres temes, des de qui vol saber a quines universitats hi pot estudiar una carrera a qui busca un contacte amb un mitjà de comunicació català, quins tràmits s'han de seguir per a comprar un habitatge... A més de serveis pseudoconsulars, també en fem d'informatius.

Si alguna d'aquestes consultes vol informació sobre com pot trobar socis comercials a les Illes o quin és l'estat urbanístic de la costa valenciana, els responeu?
ACC1Ó ha començat a col·laborar amb les Illes Balears; per tant, la primera demanda la redirigiríem cap aquí. Si la demanda fos de caire cultural, l'adreçaríem a l'Institut Ramon Llull. Però si se'ns adreça algú demanant algun altre aspecte de les Illes o del País Valencià, com a delegació no l'atenem, perquè no forma part de les nostres competències.

« si hi ets i ets conegut, és molt més probable que es pensi en el teu país com a lloc d'inversió »

Després de la creació de les delegacions i de la Viceconselleria d'Exteriors, el proper Govern ha de tenir un departament d'Exteriors?
El fet de crear una Viceconselleria ja va ser una aposta d'aquest Govern pels afers exteriors. Si el proper creu que les relacions internacionals de Catalunya han de ser una de les apostes de país, em semblaria una decisió encertada crear un departament. Però al final aquestes decisions acaben depenent d'equilibris molt diversos. Les universitats i els investigadors es van queixar quan el DURSI va deixar d'existir com a tal; això vol dir que aquest govern aposta menys per la recerca? No és una equivalència automàtica. Tot i això, si el proper Govern decideix tenir un departament d'Exteriors, em semblarà molt bé. L'aposta per tenir relacions internacionals sòlides i amb clar rang institucional és una inversió que es recupera amb escreix. Els costos, malgrat el que prediquen alguns, són molt menors que els beneficis directes i indirectes que en treu el país. Si hi ets i ets conegut, és molt més probable que qualsevol institució pugui arribar a pensar en el teu país com a lloc d'inversió, que qualsevol mitjà pugui consultar-te i informi sobre Catalunya amb precisió..., alhora que el país té una sèrie de gent al món que detecta oportunitats de negoci, d'inversió, d'aliances, de projectes de cooperació.




publicitat



COMENTARIS fletxa taronja

item
#28
23 de juny de 2010, 11.03 h

Quants anys hem estat a Alemanya sense que ningú ens representés com a catalans, ja era hora de tenir una Delegació oficial que posés les coses clares. A l'ultima activitat cultural catalana que els meus amics i jo vam organitzar, quan els alemanys ens van preguntar si invitàvem el consolat espanyol, ja vam poder contestar amb tota normalitat que el nostre representant era el delegat de Catalunya, que ja estava invitat i que ja havia confirmat la seva assistència amb molta simpatia. Així ... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#27 Oriol Jordan
22 de juny de 2010, 21.41 h

#26 Serà que la CUP es presenta habitualment a les eleccions, o sigui que no sé a qui has votat "com sempre". anem bé si comencem així.
A mi no m'agrada l'autoritarisme d'en Laporta, no crec que sigui la persona indicada per liderar una unió independentista, doncs hi veig una intenció massa personalista. I públicament encara no ha dit que es presenti, només ha dit que és l'hora de fer un nou partit polític, la qual cosa em sembla perdre el temps perquè es divideix el vot, però ho res... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#26
bill fletxa PPCC
22 de juny de 2010, 17.31 h

Laporta ja ha confirmat que es presenta, gamarus. I sino votaria a la CUP com sempre, o potser al partit antitaurí encara que ja estiguin prohibits els toros, sempre serà millor per la defensa dels animals. El que no faré es votar CiU o ERC, que m'han decepcionat moltissim


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#25
joanet fletxa BCN
22 de juny de 2010, 11.01 h

Bill, si el teu adorat messies Laporta no es presenta, a qui votaràs, als unionistes de CiU? O ajudaràs a dividir el vot indepe votant a un Carretero que no sortirà ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#24
bill fletxa PPCC
22 de juny de 2010, 07.01 h

Ficar-se amb Laporta i no voler un nou partit independentista es no estimar el teu pais, ERC tornara a fer tripartit, o CiU governara amb majoria. vosaltres mateixos si no voleu un nou partit que forci a un possible govern de CiU o Tripartit


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#23
jordibcn fletxa barcelona
22 de juny de 2010, 00.38 h

#22 Doncs els contactes que els començi a moure a la UEFA i a la FIFA, i no el vaig veure gens actiu en el tema hoquei, i en basquet l´únic moviment va ser carregar-se el basquet femeni, i no el més odiat no ho és pas .


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#22
bill fletxa PPCC
21 de juny de 2010, 17.06 h

Tu ja pots riure't de Laporta i seguir votant ERC, com molts altres que seguiran votant CiU, pero la gent amb seny d'aquest pais passem el nostre vot al Jan que ha sigut fantàstic els anys que ens ha donat al Barça i que de llarg ha sigut el català més odiat per Espanya, i ara saben que es una forta amenaça per aconseguir seleccions catalanes amb els contactes del món del futbol que te


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#21
CIU=PP. fletxa SÓN EL MATEIX GOS AMB DIFERENT COLLAR.
20 de juny de 2010, 14.01 h

LAPORTISTA QUE VOL DIR? QUE VENS PORTES A DOMICILI?...PERQUÈ ARA PER ARA EL PROJECTE LAPORTA NO EXISTEIX. PER VOLER EQUIPARAR CIU AMB ERC S´HA DE SER UN RESSENTIT TERGIVERSADOR O UNA MICA GILIPORTA. HA HA HA HA HA HA HA HA HA HA.


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#20
Josep fletxa Barcelona
19 de juny de 2010, 20.31 h

#19 El concert econòmic blindat arribarà com a mal menor perquè España no es pot permetre un procés de segregació que la portaria a la ruïna. Els contactes de Duran amb el PP i el PSOE i els grans empresaris va en aqueta direcció. I em consta que alguns ja donen per fet que hauran de cedir. Ara només cal que Laporta i RCAT tinguin prou suport per empènyer per les seelccions catalames que els bascos ja estan intentant seriosament aconseguir. En refereixo a les de veritat: futbol basket... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#19
Miquel d'Amsterdam fletxa Barcelona - Amsterdam
19 de juny de 2010, 11.14 h

Marta, qui es pot creure, després de 5 anys intentant sense èxit fer un nou estatut (i ja veurem els anys que triguen en donar la sentència) que CIU pot aconseguir un concert econòmic?
Això és completament impossible.
La independència és molt més fàcil d'aconseguir que el concert econòmic.
A Madrid no hi hem d'anar a demanar res. No volen donar res.
Encara no està clar?
Ni federalismes ni concerts econòmics.
Amb Espanya Catalunya i els seus burgesos ens estem anant a la merda.... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

EDITORIAL fletxa

Del Directe a La República

Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi ... Llegir-ne més



BLOGS enquestes

El Dietari del Procés El Dietari del Procés
San Jorge de la Constitución
Josep Maria Loste Josep Maria Loste
Absolutament insostenible
Pedro I. Altamirano Pedro I. Altamirano
Fusilemos al Puigdemont
Joan Lladonet Joan Lladonet
Per què no votaré “Ciudadanos”?
Vicenç Plans Vicenç Plans
El nepotisme dins del club financer és la fi d’Espanya (17/4/2019)
Màrius Viella Màrius Viella
Quan mentir no es castigat








#xocdetrens fletxa








#CATALUNYAusurpada fletxa






logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.