Dionís Guiteras Vicepresident de la Diputació de Barcelona i alcalde de Moià
"Qui vol l’eliminació de les diputacions no ha entès que fa un ens supramunicipal"
Gerard Sesé - @gerardsese .- Dionís Guiteras s'ha fet un nom a la política catalana gràcies a la seva tasca, plena d'èxits, al món local. Va agafar el govern municipal de Moià endeutat fins a les dents i va redreçar-ne la gestió econòmica, presidint el consell comarcal del Moianès va aconseguir convertir-la en comarca i ara és vicepresident de la Diputació de Barcelona. El republicà ens explica les interioritats de les diputacions i per què són un ens tan allunyat de la ciutadania, sense fugir, quan cal, de l'autocrítica.
56
carregant
Tens fama d’emprenedor, de bon empresari i de ser un home d’idees innovadores en la gestió pública. Has aconseguit estabilitzar les finances de Moià, i el vicepresident del govern ha apostat públicament per seguir el model del Moianès en la nova República Catalana, quines són les claus d’aquest model?
Primer de tot, un s’ha de plantejar-s’ho i qüestionar-s’ho tot. A mi em posa molt nerviós que em diguin ‘això sempre s’ha fet així’. El món evoluciona i la manera de prestar els serveis també, si no encara estaríem amb un model del segle XIII. El primer que ha de fer un gestor d’esquerres és qüestionar-se si allò que s’està fent té el resultat desitjat per l’usuari o el ciutadà. En economia si inverteixes un euro i en treus dos és un bon negoci?
En teoria sí...
Qui sap! Potser en podries treure 5. En l’àmbit públic no és matemàtic perquè no cerquem un negoci econòmic però hem de ser creatius per buscar referents que ens puguin ajudar a valorar si el resultat és positiu o negatiu.
Tractar la gestió pública com una empresa privada?
No va per aquí. És cert que hem de gestionar uns recursos però aquests s’han de transformar en satisfacció per al ciutadà. A una empresa és una qüestió de balanç d’actius i passius. Al servei públic els actius i passius no només són econòmics sinó de satisfacció i de si s’ha complert l’expectativa o no... coses que van molt més enllà del recurs econòmic.
A Moià es va fer així?
Sí, vam analitzar si aquells recursos que es destinaven a una partida pressupostària concreta acabaven tenint el retorn que la ciutadania necessitava. Això vol dir optimitzar i fer-ho tot més eficient, ser més diligent en les respostes...
No deixa de ser... sentit comú... no?
Sempre és sentit comú...
Això vol dir que, per exemple, a Moià hi va haver molt malbaratament...
Se’ls va anar la castanya, directament... això no només passa a responsables polítics, eh! També hi ha moltes empreses privades que tanquen pel seu endeutament i la mala gestió dels recursos. Crec que l’única manera de sortir-se’n és tornar a la realitat, tocar de peus a terra, de no tenir vergonya de reconèixer on som i en comptes de seguir plorant doncs reflexionar i ser absolutament crític, però en un sentit proactiu.
Esquerra s’ha autodefinit com un partit municipalista. Tu n’ets un bon exemple: com l’experiència local t’ha permès treballar en institucions supramunicipals. Que vol dir que ERC és un partit municipalista?
Vol dir estar molt a prop de la gent. Tens constantment els imputs necessaris per poder prendre decisions correctes o, si més no, intentar-ho. Estar constantment a prop de la gent, que et para pel carrer, que et presentin problemes personals o veïnals dirigits al teu àmbit d’actuació, que és el municipi... Tot això fa que hagis de ser molt àgil. Les problemàtiques tenen noms i cognoms, són veïns, amics, els coneixes...
Que saben on vius... i et vindran a buscar...
Exacte, s’ha de ser clar i realista, fins i tot s’ha de dir que no quan toca i si dius que sí, t’hi has de deixar la pell...
Els polítics no saben dir que no...
És una malaltia generalitzada a la societat i als polítics especialment. Dir que no fa vergonya o fa por. I s’ha de dir més. A Moià me n’he fet un fart de dir que no.
Diuen que al cetre d’Europa no els costa dir ‘no’ i a la cultura llatina ens costa més.
Segurament sigui cert.
I has notat que, un cop has passat a institucions que transcendeixen els límits municipals, com al consell comarcal o la vicepresidència de la Diputació que ara ostentes, el contacte amb la gent es perd?
Al contrari. El fet d’haver tingut aquest contacte previ et fa ser molt més crític i autoexigent. A la diputació anem al territori i palpem i copsem les necessitats de la gent a través dels seus interlocutors: a través dels alcaldes i regidors.
A la construcció del nou estat tindrem una divisió territorial que es basarà en el municipi. En ciència política es diu que com més descentralitzat és un sistema polític més eficient és de cara als ciutadans... Ara, a Catalunya, s’estan creant nous municipis i tendim a dividir més els pobles, també en EMDs... això és bo?
Pel que fa a Catalunya, si mires el mapa territorial, es pot comprovar que més del 50% de la població està a un espai molt petit del territori. D’altra banda, hi ha grans extensions on no hi viu ningú o molt poca gent. Catalunya és asimètrica i els responsables polítics hem d’aplicar les polítiques d’una manera, també, asimètrica. L’àrea metropolitana de Barcelona és una gran concentració de gent que, segurament, no li calen subdivisions territorials com el consell comarcal, però territoris fora de l’àrea metropolitana es fa imprescindible que hi hagi molts municipis. Allà on no hi ha un municipi, un òrgan de govern, acaba desapareixent el poble. Ha passat al Pirineu i Prepirineu. Aquells municipis que perdien la capacitat de decisió al territori han acabat desapareixent. Hi ha centenars d’hectàrees de terreny, quilòmetres de camins i poques persones que ho han de gestionar. Catalunya és així i no podem basar-nos en un discurs monolític.
I aquells que diuen que la duplicació d’entitats públiques és sinònim a malbaratament?
Qui diu això no té ni la més remota idea. Que jo sàpiga no hi ha un nen que cobri dues beques menjador, o ningú que s’operi dues vegades, que estigui a tres llistes d’atur... això és un mite de la gent que no sap què significa prestar serveis. També és cert que nosaltres no hem sigut capaços d’explicar-ho: què és realment el que fan les diverses institucions que juguen el rol de prestar serveis als ciutadans.
Justament, Ciudadanos ha aconseguit traslladar a l’opinió pública la necessitat de suprimir les diputacions. Són necessàries les diputacions?
Hi ha gent que fa discursos molt populistes i no en tenen massa idea perquè no han gestionat mai res i, per tant, hem de condecents amb ells.
(riem)
Parlant seriosament: no ens ha de fer vergonya que hi hagi més municipis si és necessari però hem de ser capaços d’explicar que el municipi petit o la comarca petita pot prestar serveis d’una manera eficient a micro escala. Segons augmenta l’escala es necessita buscar sinergies al seu voltant.
Les comarques?
No hi ha cap servei que es presti des de la Generalitat de Catalunya que actuï per comarques. Es busquen àrees d’eficiència per prestar el servei i no tenen res a veure amb les comarques. No hi ha d’haver ratlles administratives que et limitin l’eficiència del servei. Per exemple, una gestió d’escombraries si és més eficient fer-la amb pobles de la comarca del costat, per què no es pot fer? No té sentit que al segle XXI les ratlles d’un mapa del segle XX limitin les solucions.
I les diputacions de quin segle són?
Abans de contestar-te, primer cal dir que qui vol l’eliminació de les diputacions no ha entès que fa un ens supramunicipal. En un municipi petit hi ha serveis que per si sols no es poden prestar com, per exemple, els serveis d’arquitecte o d’enginyer, o la gestoria per a les nòmines, advocats... té lògica que un ens superior presti aquest tipus de serveis. Si C’s o socialistes decideixen suprimir les diputacions no crec que hagin pensat que caldrà un nou ens superior que ofereixi aquests serveis. Estan fent demagògia.
Llavors ens hem de replantejar la distribució territorial catalana, els límits actuals comarcals no ajuden a ser eficients i suposo que les vegueries ho arreglen, oi?
Sí.
Aclarim una cosa, doncs: el discurs va en la línia de defensar la diputació, però alhora la volem canviar... no és contradictori?
Bona pregunta. Als catalans ens perd l’estètica.
Sí...
I estem parlant de noms que ens porten a records bons o dolents. I responent-te ara a la pregunta anterior, si penses en les diputacions pots pensar en les institucions de Felip V o podem parlar de la mancomunitat de Prat de la Riba.
Canvia molt...
I era el mateix ens, però dirigit d’una manera o d’una altra. Crec que val la pena que tinguem clar si cal o no cal una estructura supramunicipal, d’es d’ERC creiem que sí. Cal adaptar-les i modificar-les? Sense dubte. Les hem d’adaptar al territori. Per això proposem que en comptes de 4 hi hagin 8.
Que serien les vegueries!
Exacte! Tal i com ho tenim ara no és eficient. Les 4 províncies no reflecteixen la complexitat del Principat.
ERC vol fer una feina de transformació a la Diputació a 8 vegueries... això es pot fer ara mateix?
És imprescindible tenir un Estat. En el model autonòmic només podem intentar que sigui més eficient i més transparent. Que es pugui adaptar a les necessitats dels municipis i dels consells comarcals que és a qui prestem serveis. El beneficiari final és el ciutadà però els interlocutors són els alcaldes i regidors.
Pot ser, per això, hi ha la sensació ciutadana que la Diputació no és propera... que és com una institució fantasma...
Sense dubte... i a més a més els ajuntaments i consells comarcals, a part de les diputacions no hem explicat prou el que fem.
Les diputacions seran clau per al procés?
Sí, més transparència, més eficiència i, sobretot, escoltar molt a alcaldes, regidors i consells comarcals. Això ens permetrà estar preparats per quan fem el pas a la nova República. Estarem a punt, doncs, per poder gestionar tot allò que el marc autonòmic actual no ens deixa.
El ple del 31 de març el ple de la Diputació aprovarà el pla de mandat per a aquesta legislatura. Quines són les aportacions d’ERC a aquest pla?
Et parlaré de les grans estratègies perquè encara s’ha d’aprovar. Però et puc avançar algunes coses interessants!
Perfecte!
Una de les obsessions que tenim des d’ERC i que hem aportat al pla de mandat i que convergència s’hi ha avingut és que, amb la situació que té el país de crisi econòmica i que estem afrontant un repte molt important de la creació d’un nou estat, les institucions no hi poden estar d’esquena com han estat fins ara. Ha de ser una eina al servei dels municipis (sense els municipis no hi haurà República) però també al servei del govern i del parlament del país. Sense la interacció d’aquests agents serà molt difícil que el procés tiri endavant. Fins ara, les institucions no han estat capaces de treballar conjuntament, si més no, de la manera que ara es necessita. Aquest pla de mandat expressarà que la Diputació de Barcelona no és un bolet sinó un instrument més al servei del país.
Podem dir, doncs, que les diputacions es troben en un punt estratègic clau: en mig del govern i del municipi.
Podem ser el greix que fa que els coixinets de l’engranatge funcionin bé. És imprescindible. Parlem de diferents institucions que fins ara s’han mirat amb recels i que podem fer que vagin de bracet. Les diputacions seran el nexe d’unió entre territoris i municipis i govern del país. Més coses concretes del pla de mandat: hi haurà polítiques de gestió forestals transversals, departament de governació, d’empresa, d’agricultura... i sobretot, tenir clar que el pla de mandat no és un titular, sinó que tindrà accions, compromisos i avaluacions.
És una responsabilitat...
Sí, perquè mai s’havia fet fins ara i és un pas ferm cap a una nova manera de la gestió pública.
Com creus que ha de ser l’organització territorial de la República catalana?
Aquí s’obra un debat en el qual hi estem treballant i el resultat serà el fruit de l’aportació de diferents col·lectius. Esquerra aposta per a la simplificació. Fins ara les competències vénen donades de dalt cap a baix i això és un error i s’ha de fer al revés perquè crea ineficiències. Des de dalt, intentar arribar a l’asimetria del territori és impossible però des de baix és més simple. Les competències han de ser del municipi i a partir d’aquí s’han de buscar a les eficiències d’escala.
En resum, com queda el país?
Primera planta: el municipi. La segona planta ha de ser similar als consells comarcals però amb un model de gestió diferent i reorganitzar els espais territorials que comprendran; la tercera planta, la vegueria que no només coordinarà els ens de plantes inferiors sinó que ha d’estar en concordança amb el govern del país. Ha de ser el braç executor de les polítiques estatals als territoris. En la planta superior: l’estat. Per tant eliminem delegacions del govern i eliminem ineficiències.
Hi té molt a veure la divisió territorial amb el repartiment d’escons de la futura llei catalana? Catalunya seria una circumscripció única o cada vegueria tindria el seu número a repartir?
És un altre debat que li queda camí per córrer. Dependrà molt de com s’acabi construint tot l’arbre institucional de la República. El que és de consens és la simplificació administrativa.
Una de les últimes polèmiques que afronten diferents municipis i que necessiten un ens supramunicipal per fer-hi front és la prostitució i la seva regulació. A Barcelona es vol regular però es necessita una coordinació... o que cada municipi faci el que vulgui?
Des d’Esquerra es planteja que no pot ser que passem tota la pressió als ajuntaments, que no tenen les capacitats ni les eines per afrontar una problemàtica tan gran com aquesta. Deixant a banda els temes de proxenetisme i tracta de persones, que són delictes vigents i que l'administració de Justícia té el deure de perseguir i legislació per fer-ho, ens trobem davant d’una problemàtica prou complexa i els municipis no ho poden gestionar. Per tant, aquest és un debat de país i calen eines d’estat per solucionar-ho. No és fugir d’estudi sinó ser realista i conscients.
I que es pot fer mentrestant?
Una regulació per a aquelles persones que de manera voluntària opten pel treball sexual, que els permeti exercir els seus drets i deures en matèria laboral, sanitària i fiscal.
Quin és el camí? Sancionar al client o intentar atrapar les xarxes de proxenetes?
L’ajuntament de Barcelona ha fet un model de regulació però cal un debat serè i que impliqui totes les parts. També s’ha de ser conscient de les limitacions que tenim en un marc autonòmic i veure, amb les eines actuals, què s’hi pot fer.
Per anar acabant, deixa’m preguntar-te per tu. Sobretot perquè pots ser un referent de com la dedicació i la constància dedicada a la política local pot donar peu a gestionar àmbits polítics que transcendeixen el món municipal. Tens una màxima que diu: ‘no ho diguis, fes-ho’. Aquest és l’esperit?
T’explico d’on ve aquesta frase?
I tant!
Castellterçol és on vaig néixer i vam voler fer-hi un camp de golf rústic i ecològic. Funciona des dels anys 90. El golf és un esport on competeixes contra tu mateix. Jugues contra tu i no contra els altres i a la vida crec que hauria de ser així també. I en política igual. Al forat 3 del camp hi arribes sempre després de fer el forat 1 i 2 amb molta energia i amb ganes de ser el millor. I en aquest forat, sempre, la frase típica és ‘ara la clavaré a la bandera’ i d’allà sorgí la frase: ‘no ho diguis, fes-ho’. En el golf, com en tot, s’ha de tenir sort però s’ha d’entrenar molt. Sense entrenar molt és menys probable clavar-la. Per mi això és molt important: no es tracta de competir contra l’oposició sinó de saber què pots aportar tu i fer-ho.
He llegit que estàs cursant la carrera de ciències polítiques...
Ara estic a les pràctiques aquí a la Diputació...
(riem)
Jo sóc politòleg i em pica la curiositat saber si t’ha servit per dedicar-te a la política ja que a mi no...
Haig de dir-te que vaig començar però no l’he acabat per manca de temps. Però t’haig de garantir que m’ha servit molt. M’hi vaig posar de gran, cap als 34 anys. Pensa que amb 22 anys ja vaig muntar la meva empresa i em vaig despenjar dels estudis. L’experiència et forma, és clar, però també arribes a un punt que també necessites imputs d’altres cantons. Conèixer des de filòsofs, politòlegs, pensadors... això t’enriqueix.
Per acabar, ens consta que ets un apassionat del món bio de l’agricultura ecològica, i gran aficionat dels bolets, tant que fins i tot has equiparat la felicitat a dos cistells d’ous de reig. Quin és el seu somni?
Omplir un cistell d’ous de reig és especial i important perquè no passa sempre. És un fet excepcional. Els cistells els vaig trobar a un lloc que em va regalar el meu pare quan jo tenia uns 22 anys.
Un gran regal! Perquè els llocs on hi ha bolets són secrets molt ben guardats!
I feia molts anys que per qüestions climatològiques no se’n feien. I vam anar-hi i en vam trobar. Què vull dir amb això? Que amb la política és important fer coses que no es fan cada dia. I també hi ha d’haver quelcom darrere: una qüestió emocional. Quan fas una obra o una estratègia política, hi ha d’haver alguna cosa darrera. Si ajuntes aquestes dues coses segur que te’n vas a dormir tranquil i amb la bona sensació que has fet alguna cosa excepcional.
Imprimir
Enviar
CATALUNYA TRIOMFANT TORNARÀ A SER RICA I PLENA MENTRE ESPANYA S'ENFONSARÀ EN LA CORRUPCIÓ I LA INCOMPETÈNCIA.
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat