Dilluns, 4.10.2010. 05:00 h

Mònica Sabata presidenta de la FOCIR, la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes

'Cal crear una marca Catalunya positiva, nova i autèntica, que s'exporti a l'exterior'

---

L'èxit de la proclamació de la independència de Catalunya i el futur de l'Estat català pot dependre en bona part de la reacció que desperti entre la comunitat internacional. És per això que una de les assignatures pendents és millorar la imatge de Catalunya i l'independentisme català per contrarestar la visió esbiaixada que difonen els corresponsals establerts a Madrid d'alguns mitjans de comunicació. En la quarta entrega de la sèrie d'entrevistes l'Endemà de la independència, Mònica Sabata, presidenta de la Federació d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR) defensa la necessitat de 'crear una marca Catalunya positiva, nova i autèntica que s'exporti a l'exterior'. En l'entrevista, Sabata aborda com haurien de ser les relacions diplomàtiques de l'Estat català amb la resta de països, amb l'Estat espanyol i amb la resta de territoris dels Països Catalans.

La Catalunya independent haurà de trenar una xarxa d'ambaixades? Quins beneficis pot tenir?
Qualsevol país del món ha de tenir representació a l’exterior. Així doncs, el dia que Catalunya sigui independent haurà d’establir una xarxa d’ambaixades per poder donar cobertura als catalans i catalanes a l’estranger i per establir relacions polítiques amb els representants dels països receptors. Les ambaixades també hauran de promoure la cultura catalana i els negocis en aquests països. Per tant, aquestes ambaixades seran claus per representar els interessos econòmics dels empresaris catalans a l’exterior i seran un dels principal instruments per a les relacions diplomàtiques. La representació cultural i econòmica al món contribuirà a donar a conèixer Catalunya.

Els països també hauran d'obrir ambaixades a Catalunya. Què comportarà?
Ara mateix Catalunya ja compta amb la presència d’un cos consular acreditat molt nombrós. El fet que Catalunya esdevingués un estat implicaria, molt probablement, la transformació d’aquests consolats en ambaixades i l’augment de la presència internacional a Catalunya. La presència de noves ambaixades a Catalunya també podria contribuir a l’establiment de noves empreses al territori català. Per això, les relacions amb el cos consular a Catalunya hauran de ser prioritàries per al Conseller o Consellera de Relacions Internacionals (perquè jo penso que aquesta conselleria hauria d’existir en un futur no gaire llunyà).

Hem de contemplar la possibilitat que alguns països trenquin relacions amb Catalunya?
Aquest fet dependria sempre de les condicions amb les quals s’aconseguís la independència i els reconeixements que obtingués. Un exemple d’això ha estat el procés que ha seguit Kosovo. Crec que serà molt important el coneixement positiu previ que pugui tenir-se de Catalunya en l’àmbit internacional.

Quin paper jugaran les actuals delegacions de la Generalitat a l'estranger?
Un cop existeixin les ambaixades, el rol de les delegacions haurà de canviar. És a dir, totes les funcions que desenvolupen les delegacions (culturals, comercials i davant les institucions multilaterals) podrien ser assumides per la xarxa d’ambaixades. Per tant, crec que les funcions de les delegacions actuals quedarien incloses en les ambaixades en cadascun dels països corresponents. Les ambaixades durien a terme la tasca de la diplomàcia tradicional. Però a més d’aquesta, crec que Catalunya haurà d’apostar pel foment d’una nova diplomàcia, la diplomàcia cultural o la diplomàcia pública. És a dir, la diplomàcia del segle XXI ja no pot estar només basada en la que es duu a terme pels estats sinó que ha d’estar basada també en les relacions que s’estableixen des de les organitzacions no governamentals, les empreses i les entitats culturals. Per això, si Catalunya vol ser un país modern, haurà de fomentar-la i tenir-la en compte. Les ambaixades catalanes hauran, per tant, de posar-se al servei d’aquesta diplomàcia pública.

Catalunya és prou coneguda internacionalment? Té bona premsa? El coneixement previ ens ajudarà o dificultarà el desplegament en diferents àmbits després de la independència?

« La imatge dels mitjans de comunicació estrangers no crec que sigui positiva cara al moment de la independència »

Catalunya no és prou coneguda a l’exterior. Encara més, en algunes ocasions el coneixement que se’n té no és precisament positiu. Això és preocupant. Per això convé fer, des d’avui mateix, una tasca ingent per promoure el coneixement a l’exterior de la Catalunya real. La imatge a l’exterior recolza en el conflicte i en el tòpic de les discussions entre Barcelona i Madrid. Aquesta és la imatge que massa vegades es ven a través dels grans diaris estrangers que tenen corresponsals a la capital espanyola i que tenen una informació esbiaixada de la realitat. Això és el que cal canviar des d’avui mateix. Una cosa diferent és la imatge que promouen les entitats catalanes que tenen reconeixement internacional i les empreses que ja treballen a l’exterior. La imatge dels mitjans de comunicació estrangers no crec que sigui positiva cara al moment de la independència. Més aviat al contrari. Per això, cal la creació d’una marca Catalunya positiva, nova, original, autèntica i veraç que sigui exportada a l’exterior.

Quin paper poden tenir les entitats catalanes amb presència internacional a l'hora de contribuir a l'acceptació de l'Estat català? Quines poden jugar un paper més important en aquest aspecte.
Les entitats catalanes internacionalment reconegudes ja tenen ara un rol fonamental. En l’actualitat, mentre que el nostre govern no té competències plenes en la projecció internacional (perquè aquestes estan reservades al Ministeri d’Afers Exteriors), més de 215 entitats catalanes ja actuen arreu del món com a ambaixadores. Aquestes entitats tenen la capacitat d’influir en l’agenda política de les seves branques internacionals, estableixen relacions i creen xarxa, donen a conèixer Catalunya a l’exterior i, a vegades, formen part dels òrgans de govern internacionals. Així doncs, la seva contribució ja és avui clau en la internacionalització de la realitat catalana. De cara al futur cal elaborar un discurs més elaborat i una actuació més coordinada amb el govern. Només així, s’aconseguirà més potencial a l’exterior. Totes les entitats que tenen reconeixement internacional poden contribuir-hi, però m’atreviria a dir que aquelles que ja estan federades sota el paraigua de la FOCIR (Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes) tindran més capacitat d’organització i actuació conjunta. El treball que les prop de 60 entitats federades estan duent a terme els permet un millor coneixement de les estratègies de la diplomàcia pública i els ofereix una major capacitat de creació de xarxa.

Com seran les relacions amb l'Estat espanyol després d'independitzar-nos?
Les relacions amb l’Estat espanyol, com les relacions amb qualsevol altre país del món, hauran de ser cordials, de col·laboració, de bon veïnatge i solidàries. Cal que siguin de la mateixa naturalesa que amb qualsevol altre estat de la Unió Europea, l’espai més proper a Catalunya. Ara bé, en el cas e les relacions amb Espanya, Catalunya haurà de posar-hi una especial atenció, en primer lloc perquè hi ha molts catalans que són d’origen espanyol i, també, perquè hi ha molts catalans que segurament continuaran vivint i treballant a Espanya. En definitiva, la història compartida en el passat obliga a ser especialment amatent en les relacions amb Espanya.

Qui podria ser l'Ambaixador/a de Catalunya a Madrid?

« És desitjable que la futura Catalunya pugui tenir unes bones relacions de veïnatge amb els països més propers, incloent-hi Espanya »

No ho sé ni ho puc saber, però haurà de ser una persona que hagi estat formada per fer carrera diplomàtica. Aquest tipus de formació és ja un repte de futur. De totes maneres, jo no donaria més importància a aquesta ambaixada per damunt de qualsevol altra, més enllà de les qüestions que comentava abans. Si en el futur, Catalunya té representació a tots els països del món (o gairebé a tots) voldrà dir que també la tindrà a Espanya, el seu país veí. Jo crec que és desitjable que la futura Catalunya pugui tenir unes bones relacions de veïnatge amb els països més propers, incloent-hi Espanya.

Espanya tindrà ambaixador a Catalunya?
Jo crec que l’hauria de tenir. En condicions normals, l’hauria de tenir.

Les relacions amb l'Estat espanyol seran més conflictives que amb la resta d'estats o millors pels vincles històrics i culturals, de proximitat que hi ha?
Jo crec que si considerem que Catalunya i Espanya són dos països democràtics, idealment no hi hauria d’haver conflictes. El veïnatge i la proximitat hauria de fomentar unes relacions sense conflictes. Ara bé, aquesta suposició implica una evolució important tant dins de Catalunya com dins d’Espanya. A Catalunya perquè obligarà a poder considerar Espanya al mateix nivell que altres països del món amb qui no hauríem de tenir cap conflicte. A Espanya perquè l’obligarà a acceptar democràticament que Catalunya ja no és una comunitat autònoma. A part d’aquestes qüestions, i tal com ja he esmentat abans, convindrà tenir en compte el passat comú que Catalunya i Espanya han tingut.

Hi hauria un creixement de partits pancatalans a les Illes i al País Valencià?
Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià tenen realitats i ritmes diferents. Per tant, una potencial independència de Catalunya pot contribuir positivament perquè hi haurà un territori català amb competències plenes, però la mateixa situació també pot ser molt contraproduent per a les Illes i el País Valencià. Tot dependrà de l’actitud que es prengui des de Catalunya. És a dir, la independència de Catalunya no implicarà, almenys automàticament, que la realitat social valenciana i de les Illes canviï. La independència de Catalunya pot contribuir a millorar la situació de les Illes i de València si Catalunya sap fer-ho ben fet i no actua amb aire de metròpolis i sabent respectar la diferència i la diversitat dels territoris amb qui comparteix llengua i cultura. El mateix succeirà amb els partits polítics. A les Illes i al País Valencià hi ha partits espanyols i partits propis del territori, de la mateixa manera que succeeix a Catalunya. Jo crec que aquest fet és positiu perquè permet recollir millor la realitat social i política de cadascun dels territoris. Fins al moment, l’existència de partits pancatalans no ha estat ni important ni positiva. Per tant, crec que si algun partit s’ho plantegés hauria de repensar molt com ho fa.

Canviaran les relacions diplomàtiques amb la Catalunya del Nord, el País Valencià, les Illes? S'intensificaran o disminuiran?
Les relacions canviaran, sens dubte. Crec que si Catalunya té competències plenes i Catalunya sap fer les coses ben fetes serà més senzill establir relacions amb la resta de territoris.