Gerard Sesé @gerardsese .- Àlvar Peris, professor de Comunicació Audiovisual en la Universitat de València i col•laborador habitual de revistes com Caràcters i Lletres Valencianes publicarà la seva tesi doctoral al febrer. Pretén explicar com els mitjans estatals cosntrueixen 'nació espanyola' a través dels seus continguts. La seva trajectòria investigadora inclou estades a Duke University, als Estats Units, i a la University of Nottingham, al Regne Unit. El seu treball se centra en la construcció de les identitats mediàtiques, amb especial atenció al discurs televisiu i a Internet. Parlem amb ell sobre la seva tesi ila importància dels mitjans de comunicació en la influència de la societat.

Gerard Sesé / @gerardsese .- La campanya del 20D no s’atura per a ningú, ni tan sols per Carles Campuzano, número dos a Barcelona per darrere de Francesc Homs, que ens cita al bar de l’Auditori perquè ve d’un enterro. És un gat vell de la política espanyola. Però no precisament perquè ell sigui molt gran (5q anys) sinó perquè se’n va anar a Madrid amb només 32 anys. Amb ja comptava amb una legislatura al parlament català i, abans i tot, ja va estar fent política local a Vilanova i la Geltrú. És llicenciat en dret i molt actiu a les xarxes socials i a internet. De fet El desembre de 2013 va ser escollit Diputat 2.0 en els premis que cada any atorga l’Asociación de Periodistas Parlamentarios de Madrid, i el seu blog va ser finalista a l’edició del mateix any dels Premis Blogs Catalunya.

Gerard Sesé / @gerardsese .- Santiago Vidal s’ha entregat a la política com qui abraça una fe: amb conviccions profundes i anhels d’explicar-les amb claredat i passió. D’altra banda, de seguida que parles amb ell t’adones que és una bona persona. Desprèn, allò que al carrer podria anomenar-se, ‘bon rollisme’. I té molt mèrit aquesta predisposició tan positiva després del calvari que va passar l’any passat un cop va quedar inhabilitat de la seva feina com a jutge durant 3 anys per la seva vinculació al món sobiranista. La vida li ha canviat com un mitjó i ara es troba de cap de llista per al Senat per ERC, partit que afirma dur al cor. Parlem amb ell de l’esborrany de la Constitució Catalana que presentaran ben aviat i sobre l’actualitat política del país.

Gerard Sesé / @gerardsese - Miquel Àngel Escobar demostra ser un home sense complexos i que parla tal com pensa. Acaba de fer el salt definitiu a la política fitxant com a independent per a Democràcia i Llibertat per a encapçalar la llista al Senat per les properes eleccions espanyoles del 20D. Ho fa després de 16 anys al sindicat UGT. També és professor de comunicació a la UAB i, amb molt d’orgull, pare de dos fills, el més important per a ell. Fill d’andalusos, ha estat membre de Súmate on, definitivament, assentà les seves conviccions sobiranistes després de deixar, ara fa tres anys, el PSC. Una decisió dolorosa, ens explica, ja que va arribar a ser regidor a Esplugues. Parlem amb ell sobre el Procés, les eleccions del 20D, les negociacions de JpSí i la CUP i, fins i tot, de l’amor.

Gerard Sesé @gerardsese .- En Josep-Lluís ens cita al seu despatx de Barcelona. Cada racó té algun element, una foto, un quadre... que el descriu i l’identifica. Hi veig un parell d’estatuetes del Capità Haddock, la portada històrica de l’AVUI que parla de la treva d’ETA, una foto amb el Dalai Lama, una amb la família, una figureta d’uns castellers de Tarragona, la seva ciutat, un bonic pòster amb una criatura de raça negra jugant i somrient amb una estelada per capa i, sobre la taula, detecto un article, entre d’altres, sobre l’homofòbia a la feina. De cop, m’adono que aquella Catalunya integradora, progressista i d’esquerres que tan ha bramat als quatre vents en Josep-Lluís durant la seva vida política... me la trobo concentrada en el seu despatx.

Gerard Sesé - @gerardsese - Quedem a la seu del’ANC després de la roda de premsa d’aquest dimarts. En Jordi Sánchez no para: tot just a l’acabar, diferents periodistes volen parlar amb ell. Li sona el telèfon un parell de vegades i atén a una televisió. A mitja entrevista hem de parar un moment ja que ha de respondre whatsapps amb urgència i, a més, rep una trucada d’una ràdio recordant que a les dues de la tarda entrarà en directe. ‘Quin estrès!’ li dic amb cara d’incredulitat i un mig somriure. Fa que sí amb el cap mentre confirma per telèfon que a les dues estarà a punt. Tot i així, en comptes de veure’l esgotat, se’l veu amb més energia que mai, content i il·lusionat amb la tasca que li ofereix el càrrec que ostenta: ser el president de l’ANC, la principal entitat sobiranista del país. Comencem!

Gerard Sesé @gerardsese .- Em costa contactar amb ell ja que, com a bon superheroi, manté la seva identitat oculta. M’explica que no és per por sinó perquè així ‘té més gràcia’. Apareix vestit de SuperCat al bar d’un carrer cèntric i de vianants de Cerdanyola del Vallès, prop de l’Ajuntament. Durant els 20 metres que ha fet des de que l’he vist fins que s’ha assegut a la terrassa on sóc l’han parat unes 5 o 6 persones per fer-s’hi fotos. Durant l’entrevista, força gent passavolant ens han etzibat un ‘Visca Catalunya!’. Finalment seu i demana un suc de taronja. ‘Estic de servei’ diu somrient mentre fa el primer glop. Comencem...

Gerard Sesé @gerardsese .- Joan Tardà no està cansat de fer i parlar de política. Perdoneu, però algú ho havia de dir. M’ho demostra quan quedo amb ell, ja que, un cop acabada l’entrevista, segueix amb ganes d’explicar-me coses i reiterar-se en d’altres ja exposades. I mireu que va començar a militar al PSUC al 1974 i des de llavors no ha parat. Després de fer política municipal a la seva ciutat, Cornellà, se’n va a Madrid com a diputat per la província de Barcelona a les eleccions espanyoles de 2004, 2008 i 2011. Actualment és Portaveu del grup d'ERC-RI-CATSÍ al Congrés dels Diputats. És conegut per la seva contundència en el to i per la defensa del català a Madrid. 

Francesc Viadel (Algemesí, 1968) és periodista, escriptor, doctor en Sociologia per la Universitat de València i professor de periodisme a la Universitat Ramon Llull, concretament a la Facultat de Relacions Internacionals i Comunicació Blanquerna de Barcelona. Professionalment, va iniciar-se al diari Levante i -al llarg de la seva carrera- ha escrit en diverses publicacions com ara l’Avui, El Temps, Serra d'Or, Saó, Caràcters, L'Espill, o La Veu del País Valencià, on és columnista de secció. Autor dels assajos, No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme (PUV, 2009) i Valencianisme, l’aportació positiva (PUV, 2012), acaba de publicar en la Universitat de València La gran depuració. Catalanistes, marxistes, nazis, jueus i traïdors, amb pròleg del periodista Adolf Beltran. L’obra, centrada en l’anàlisi de l’anticatalanisme espanyol, va ser guardonada amb el Premi Joan Coromines 2014 d'Investigació Històrica i Filològica que atorga la Societat Coral El Micalet de la ciutat de València.

Gerard Sesé @gerardsese .- Joan Rigol es defineix a ell mateix com ‘un gat vell de la política’. Són molts anys de dedicació en diverses institucions: com a conseller a la Generalitat, com a President del Parlament, com a senador espanyol... És membre actiu de diferents Patronats de caràcter sociocultural com el del Liceu o com quan fou el president del Patronat de la Sagrada Família. Recentment ha estat notícia per haver-se donat de baixa del seu partit de tota la vida, Unió Democràtica de Catalunya. M’atén a casa seva per parlar de política i de l’actual situació d’UDC. El pòsit d’experiència que desprenen les seves paraules demostren perquè és un home ben valorat i apreciat dins la política catalana.

Gerard Sesé @gerardsese .- Guardo el seu telèfon de quan em feia classes a la UAB. A la primera trucada em respon i sense cap problema quedem a l’estació de Provença. Des de la boca de la sortida dels FGC fins al bar on hem decidit fer l’entrevista, ens creuem amb una senyora gran que el saluda amb efusió. ‘Una gran activista, de les primeres, dels moviments pacifistes dels 60’. M’explica. L’Arcadi porta molts anys de lluita al damunt i això el fa estar molt tranquil. Ara s’ha embrancat en una aventura política que li ve una mica gran, ell mateix ho reconeix. És un economista català, encara segueix exercint a la UAB, i un reconegut activista per la justícia social i la pau.

Gerard Sesé @gerardsese .- Quedem a casa seva, a tocar de la plaça que duu el nom del seu pare: Alfons Carles Comín i Ros. Toni Comín fa poc que és independentista i així ho assumeix. La seva hiperactivitat política fa que dormi poc. Ell és la cara visible del sector del PSC descontent amb el tarannà unionista del partit. M’explica que a pesar de tenir la carrera de filosofia i ciències polítiques, la seva veritable vocació és la música. Actualment és professor de ciències socials a ESADE (Universitat Ramon Llull), membre de la Fundació Alfonso Comín i del Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia. És creador d’opinió pública a diferents mitjans de comunicació on col·labora.. Va ser parlamentari per Ciutadans pel Canvi entre el 2006 i el 2010 i militant del PSC entre el 2011 i el 2014. El 5 de març d’aquell any va anunciar la seva baixa del partit. L'11 de desembre de 2013 ja havia impulsat l'associació Socialisme, Catalunya i Llibertat que actualment s’ha apropat a ERC. Analitzem la situació política i reflexionem sobre el futur.

Guifré Jordan (@enGuifre). La indignació per la desaparició de tot el sistema de caixes d’estalvi catalanes ha portat a l’empresari Joan Olivé i l’extreballador de Caixa Sabadell –que primer es va integrar a Unnim i després al BBVA- Jaume Vall a intentar engegar una nova entitat de crèdit que s’escapi dels bancs. Olivé és el president del projecte i Vall n'és el vicepresident. Tot i això, la idea de ‘Caixa Catalana’ és a les beceroles i les dificultats són titàniques. Una de les més grosses, l’Estat espanyol.