NEGRE, SEMPRE NEGRA

David Casadellà

Poesia

Edicions El Llop Ferotge

Girona, 2013

73 pàgines

Negre, sempre negra és el primer poemari de David Casadellà (Gualta, 1969). Arriba, doncs, tard al món de la poesia, tot i que està viculat amb el col·lectiu de poetes que es mou al voltant de la revista gironina El Llop Ferotge, a través de la qual ha participat en nits poètiques i espectacles poètico-musicals, articulats, també, en l'actiu col·lectiu Teories de la Conspiració.

El versos agrupats en aquest llibre són, principalment, expressió de sentiments i vivències personals. Són versos que "desfilen sense ordre ni concert mentre, quasi inperceptiblement, descriuen un món i la seva particular manera de viure'l". Són una mena de presentació en societat de l'autor, amb les seves dèries, fòbies, manies, experiències viscudes, il·lusions presents i esperances futures.

Basarda, Confessió, Desig, són títols prou explícits del que expressa l'autor en els poemes inicials:

Moi, ignorant

ni autodidacta

Per mor d'anys fa

haver llegit

Baudelaire, Salvat, Ferrater

em crec amb el dret d'escriure

Per mor de quatre dies

de Bolaño realisme visceral

em prenc el dret a fer-me escoltar

i de la contundència amb que expressa aquells sentiments i vivències personals:

Sense por

de l'abisme

de l'oscuritat

del precipici

del no-res

Aquest exercici de mostar-se prou impúdicament, va sempre acompanyat d'un determinat paisatge, aquell Petit Empordà delimitat pel Montgrí, les Illes Medes, el far de Sant Sebastià i l'estació de tren de Flaçà, porta, precissament, de la fugida d'aquest Empordà mític:

Dos mil quaranta-dos

Jo, mort; però tu encara hi ets

Camines entre Punta Montgó

el Pla dels Vents i L'Estartit

Un cop d'aire et porta una olor

Ho saps, jo també

som eterns

t'espero

no hi ha pressa

Negre, sempre negra, s'articula en tres parts: Indogàmia autumnal, El camí dels tres fars i 2112 i està acompanyat de il·lustracions de Davinia i Natàlia Villanueva. Com correspon a l'activitat de rapsoda del seu autor, el llibre ha estat presentat arreu, en trobades poètiques que donen l'autèntica dimenssió d'aquest poemes, que semblen escrits per a ser recitats en veu alta. Perfils d'una vida, els poemes actúen com a mirall en el que l'autor es vol reflectir, amb la voluntat de ser dits en veu alta, més que no pas llegits en la intimitat.