Ressenya: NEGRE, SEMPRE NEGRA
NEGRE, SEMPRE NEGRA
David Casadellà
Poesia
Edicions El Llop Ferotge
Girona, 2013
73 pàgines
Negre, sempre negra és el primer poemari de David Casadellà (Gualta, 1969). Arriba, doncs, tard al món de la poesia, tot i que està viculat amb el col·lectiu de poetes que es mou al voltant de la revista gironina El Llop Ferotge, a través de la qual ha participat en nits poètiques i espectacles poètico-musicals, articulats, també, en l'actiu col·lectiu Teories de la Conspiració.
El versos agrupats en aquest llibre són, principalment, expressió de sentiments i vivències personals. Són versos que "desfilen sense ordre ni concert mentre, quasi inperceptiblement, descriuen un món i la seva particular manera de viure'l". Són una mena de presentació en societat de l'autor, amb les seves dèries, fòbies, manies, experiències viscudes, il·lusions presents i esperances futures.
Basarda, Confessió, Desig, són títols prou explícits del que expressa l'autor en els poemes inicials:
Moi, ignorant
ni autodidacta
Per mor d'anys fa
haver llegit
Baudelaire, Salvat, Ferrater
em crec amb el dret d'escriure
Per mor de quatre dies
de Bolaño realisme visceral
em prenc el dret a fer-me escoltar
i de la contundència amb que expressa aquells sentiments i vivències personals:
Sense por
de l'abisme
de l'oscuritat
del precipici
del no-res
Aquest exercici de mostar-se prou impúdicament, va sempre acompanyat d'un determinat paisatge, aquell Petit Empordà delimitat pel Montgrí, les Illes Medes, el far de Sant Sebastià i l'estació de tren de Flaçà, porta, precissament, de la fugida d'aquest Empordà mític:
Dos mil quaranta-dos
Jo, mort; però tu encara hi ets
Camines entre Punta Montgó
el Pla dels Vents i L'Estartit
Un cop d'aire et porta una olor
Ho saps, jo també
som eterns
t'espero
no hi ha pressa
Negre, sempre negra, s'articula en tres parts: Indogàmia autumnal, El camí dels tres fars i 2112 i està acompanyat de il·lustracions de Davinia i Natàlia Villanueva. Com correspon a l'activitat de rapsoda del seu autor, el llibre ha estat presentat arreu, en trobades poètiques que donen l'autèntica dimenssió d'aquest poemes, que semblen escrits per a ser recitats en veu alta. Perfils d'una vida, els poemes actúen com a mirall en el que l'autor es vol reflectir, amb la voluntat de ser dits en veu alta, més que no pas llegits en la intimitat.