Paula Hawkins

Traducció d'Imma Falcó

La Campana

Barcelona, 2015

464 pàgines

19,50 €

Paula Hawkins s'ha convertit en un dels grans fenòmens del panorama literari internacional. A partir del brutal impacte de la publicació de la seva primera novel·la, amb 2 milions d'exemplars venuts en poc més de tres mesos al Regne Unit i els Estats Units, i número 1 a les llistes de vendes dels dos països, el llibre s'ha anat publicant a d'altres llengües (42 fins aquests moments) i altres països. La noia del tren, en efecte, és el darrer èxit planetari que ens arriba del Regne Unit, i que a casa nostra ha publicat, amb encert, La Campana.

No és habitual tanta uninimitat en una primera novel·la, pràcticament un fet habitual en la literatura francesa, que acostuma, periòdicament, a descobrir un autor novell d'impacte, a l'empara generalment d'algun dels seus prestigiosos premis literaris.

En aquets cas, la periodista Paul Hawkins, nascuda a Zimbabwe i establerta a Londres, ha aconseguit la fita de seduïr lectors de tot el món i fer-ho ara també amb els lectors catalans. La noia del tren és una d'aquelles novel·les que enganxen el lector i l'arroseguen i endinsen en la trama aparentment esquizofrènica de la seva protagonista, una immadura i manipulable Rachel, que inverteix el temps del trajecte habitual en tren en observar el que es veu a través de les finestres de les cases i a crear-ne a partir d'aquella vista fugaç uns personsatges i una història fictícies (realment fictícies?). Evidentment el voyeurisme és actualment un esport universal i la Rachel mira pels nostres ulls. Mica en mica anem composant un mosaic de la vida i les peripècies de la protagonista i hi anem afegint les peces corresponents als personatges que l'envolten. Tot plegat a partir dels diferents punts de vista personals i temporals de la narració.

Quan esdevé el crim, no ens sorpren la dinàmica de les acusacions. La Rachel hi intervé en una lluita alhora per desobrir la veritat i exculpar-se que sembla, tanmateix, poc realista, atès que les proves contra ella semblen sòlides. Amb una creixent intensista psicològic, fins al final (com no, soprenent) no descobrim que res és el que sembla, ni tant sols el que intuïm.

La noia del tren és, efectivament, un thriller, narrat amb un crescendo narratiu molt cinematogràfic. Sí, com correspon, els dret per al cinema de la novel·la ja han estat comprats per DreamWorks, que de ben segur en farà una obra de suspens a l'estil de Hitchcock. Però més enllà de la dimensió policíaca del llibre, Paul Hawkins ha construit un relat íntim de la protagonista, amable ella i propera a qualsevol de nosaltres. La Rachel és un personatge que entendreix en la seva inseguretat, fins a convertir-se, lluitant contra les evidències i la realitat, en l'heroïna indiscutible. A banda, hi tenim la dissecció de les relacions socials actuals, la vida urbana, els rols a la parella, la sexualitat...

Un llibre per a passar una bona tarda d'estiu!!

Ramon Moreno