[Lectures d'estiu] SOTA LES LLAMBORDES, LA PLATJA
Núria Borrut
Editorial Gregal
Maçanet de la Selva, 2016
258 pàgines
19,50 €
Sota les llambordes, la platja és el llibre guanyador del IV Premi Gregal de Novel·la, que convoca la mateixa editorial. El jurat va considerar aquesta obra com un cant a la llibertat i a la possibilitat de les utopies.
Efectivament, el llibre, el títol del qual és una reconeguda consigna pintada a les parets de París durant les revoltes estudiantils, ens explica com una editorial parisenca, després de la mort de Sissi Rodoreda, fotògrafa catalana de premsa amb qui havia mantingut vincles professionals, decideix publicar un llibre de les seves fotografies per homenatjar-la. Per fer-lo, escullen les millors que va fer a París mentre participava en els Fets de Maig de 1968, quaranta anys abans.
Una de les responsables de l’edició, familiar de la reportera, aconsegueix un diari que ella va escriure anys abans de morir. Aquests textos comencen deixant constància d’aquells esdeveniments de París i acaben el 1977, poc després de l’assassinat d’Ulrike Meinhof i d’altres membres de la RAF, una cèl·lula d’extrema esquerra.
A partir d'aquest diari es reconstrueix la trajectòria de la fotògrafa, que va viure professionalment i personalment tots els grans esdeveniments dels anys 60 i 70: entre altres la Guerra del Vietnam, els cops d’estat a Xile, Argentina i Cambodja, el festival de música de Woodstock de 1969. La passió dels esdeveniments de la capital francesa, convertida en capital del món, es reflecteix en les fotografies que pren la Sissi, i la seva immersió a les barricades, a les assemblees, a peu de carrer, ens fa viure, com a lectors, la màgia i la duresa d'aquella primavera parisenca.
El llibre és un recorregut per aquella època de grans esperances i també de enormes desil·lusions, quan semblava que tot era possible, però realment, tot plegat va ser una frustració. Núria Borrut, experimentada escriptora, ens ofereix un relat intens en els sentiments i dinàmic en el relat d'una època meravellosa. En definitiva, més enllà dels fracassos col·lectius, la revolució perviu en cada persona i en el seu tarannà personal.
Ramon Moreno