Joan Lluís Pérez Francesch

Damià del Clot i Trias

Editorial Comanegra

Barcelona, 2016

228 pàgines

17,50 €

El partits polítics espanyols viuen instal·lant en un sistema autònom d'autocomplaença que els fa immunes a la seva pròpia història i a viure en una mena de bombolla aïllada de la resta del món. En pocs sistemes polítics, els dirigents d'un partit dit d'esquerres manifestarien obertament que la seva voluntat és que mani un partit de dretes i que es neguin de manera radical a intentar formar un govern amb d'altres partits d'esquerres. En fi. Spain is different.

De fet, elecció rere elecció hem pogut constatar com els diferents casos de corrupció que han afectat partits de tot color en l'arc parlamentari, no han afectat gens els resultats electorals. Tanmateix se'ns vol fer creure tot sovint que aquests casos de corrupció són temes puntuals, que no són els partits, ni el sistema per descomptat, els que són corruptes, sinó persones concretes, com pot passar a qualsevol altre ofici.

Per a desmuntar aquest argument, Damià del Clot i Joan Lluís Pérez, ens apropen aquest volum, Democràcia o cleptocràcia, en què analitzen acuradament, i situant-los en la seva perspectiva històrica, els nombrosos casos de corrupció que han afectat els partits polítics espanyols a l'època democràtica i amb els seves arrels en els sistema corrupte del franquisme.

La primera constatació de tot plegat és que l'argument del 'fet puntual' és radicalment fals. Dels casos Filesa a la Gürtel, de la beautiful people als amiguitos del alma, la corrupció està instal·lada al sistema polític espanyols i als principals partits, sense que ningú, ningú, s'hi enfronti de manera radical. I aquesta, com apunten els autors, és una herència directa del sistema franquista, que pren forma a la llotja del Bernabéu, que esdevé, alhora, lloc físic i concepte polític i econòmic.

Altres constatacions d'aquesta corrupció que tant mal fa a la democràcia, és que els partits la utilitzen de manera barroera i partidista per a accelerar l'alternança al poder; o com el centralisme madrileny, la radialitat, ha afavorit aquesta corrupció sistèmica.

És aquest un llibre que dins el seu dramatisme és divertit de llegir. Per les seves pàgines hi suren personatges com el Bigotes, els cafelitos del germà de l'Alfonso Guerra, amiguets, coneguts i saludats... Personatges que, en la seva singularitat, esdevenen genuïnament espanyols. També hi suren molts diners, que els corruptes no s'hi posen per poc. I la constatació empírica que d'una manera o altra, darrera els corruptes sempre hi ha algun o altre partit polític que en treu un benefici que els permet seguir en actiu.

Del Clot i Pérez ens ofereixen un estudi acurat de la corrupció a Espanya, analitzada al detall, amb sentit periodístic i legal alhora dels temes que plantegen. Escrit de manera àgil i didàctica, ens ofereix una perspectiva històrica i política de tot plegat i, també, ens apunta els errors en els que no hem de caure en el futur esperançador que estem construint.

Ramon Moreno