Angelika Schrobsdorff

Traducció d'Albert Vitó i Godina

Edicions La Campana

Barcelona, 2016

606 pàgines

23,95 €

El pas d'escriure la vida de la pròpia mare és un repte difícil. L'atzarosa vida de l'Else, narrada per la seva filla, l'escriptora Angelika Schrobsdorff, ha estat un dels darrers esdeveniments literaris a nivell europeu: "Una novel·la enormement important", "Un llibre que commou!"... I no n'ha ha per menys. La vida de la protagonista esdevé no només intensa, sinó que també emociona i ens provoca alhora sentiments de tendresa i rebuig. I és que, efectivament, Tu no ets una mare com les altres, és tot ell, una caixa de sentiments i emoció a parts iguals.

Els bojos anys vint

L'Else va viure els millors anys de la seva vida al Berlín dels anys vint. Eren els “bojos anys vint”: la despreocupació econòmica de les classes benestants anava lligada a un alegria vital i un gaudi intens. L'Else es va dedicar a viure de manera apassionada cada una de les pàgines que la vida li oferia, fidel a les dues promeses que es va fer de jove, viure amb la màxima intensitat i tenir un fill amb cada home que estimés. I en va tenir tres de fills.

L'Else era una dona nascuda en una família de la burgesia jueva de Berlín. Rebel i inconformista, era més burgesa i alemanya que jueva i va trencar amb les normes estrictes que dictaven les convencions socials i familiars. Es va casar amb un artista i va viure els ambients festius i culturals de la nit berlinesa. Al llibre hi ha molta festa, però també molta cultura. L'alemanya era (és) una societat preocupada pels diferents camps artístics. La vida de joventut de l'Else es desenvolupa en aquests ambients, de manera trepidant, i amb la successió de peripècies vitals i barreres superades que la porten a ser estimada i estimar tant com pot. Marxa de casa per a viure la seva pròpia vida, es casa amb tres homes, tindrà tres fills de cadascun d'ells i en algun moment arribaran a viure tots plegats a la mateixa casa.

El nazime i la guerra

Perà aquesta burgesia acomodada, culturalment cultivada, viu en la seva pròpia bombolla, totalment aliena al moment històric i social que es viu a Alemanya en aquells moments. A penes presten atenció a l’ arribada dels nazis al poder i ho veuen en tot cas com un element anecdòtic, de conjuntura política. No ens són partícips, però ho veuen com una malaltia que passarà. El jueus, com l’Else, es consideren primer de tot alemanys, i tot i que condemnen vivament els pogroms nazis, tampoc no fan realment res per a evitar ho.

Quan la repressió i persecució es generalitza ja és massa tard. La guerra també és imminent i la solució per a l'Else es un matrimoni de conveniència amb un búlgar que la portara a Sofia (previ divorci del seu marit d'aleshores, un membre de les alta casta dominant), deixant enrere la seva còmoda vida d’opulència, felicitat i despreocupament, per a passar a viure els rigors de l'exili i la segona guerra mundial. Després vindrà la postguerra i l’arribada del comunisme, i l’Else es troba novament en perill, per alemanya i per jueva. Retorna al seu país arrasat on morirà, malalta, el 5 de juny de 1949, plenament conscient, també, de les seves contradiccions.

La mirada de la filla

L’Angelika, deixa enrere la seva dura infantesa i joventut, una guerra i un exili dramàtics, un germà mort a la resistència i una part de la família assassinada als camps d’extermini nazis, i s'allunya de la mare. L’Else es mantindrà com una presència forta i constant a la seva vida, i el relat que ens deixa es, com diu el traductor del llibre al català, Albert Vitó com una "confessió a cau d’orella".

L'Angelika fa una mirada a la vida de la seva mare, que també és la seva en els anys que la van compartir, de manera admirativa no exempta de critica. De fet la narració es fa amb dues veus diferents, la dona adulta que ho mira en perspectiva i maduresa i la de la nena i més tard adolescent que ho viu en primera persona i que reconstrueix el camí de la seva mare, la seva família, i ella mateixa.

Proximitat i distància, alhora, la nena i la dona madura, permeten a l'Angelika oferir una mirada íntima i objectiva que la porta permet expressar els seus sentiments mes crítics. En un moment donat va odiar la seva mare i se’n va distanciar per a intentar fugir d’aquell món resignat en que s'havien instal·lat i aquell passat que no tornaria.

Tu no ets una mare com les altres es un relat intens i apassionat, la narració íntima d'una historia personal, la de l’Else, però també és el relat d'una història col·lectiva, la de la burgesia culta que va permetre de braços plegats l’arribada de Hitler al poder. I, també, és una prova fefaent que la realitat pot superar àmpliament la ficció.

Ramon Moreno

@RamonMoreno1967