Bernat Soler
 
B. Cat
Barcelona, 2017
168 pàgines
16,00 €
 
Això del Barça (i del futbol en general), tots sabem com funciona. Si entra la pilota tothom content, i quan no entra el nerviosisme envaeix l’esperit del culé. Els seguidors del Barça són, tanmateix, uns éssers patidors com pocs. Ja se sap que encara que guanyem set a zero hi ha el perill que ens remuntin el partir. “Encara patirem” és una frase recurrent en el vocabulari barcelonista.
 
En tot cas el Barça s’ha convertit en una ciència o una cosa d’estudi específic. Allò que passa a la gespa i als despatxos del Camp Nou té rellevància per a milions de persones, omple pàgines i pàgines de diaris i genera hores i hores de producció televisiva i radiofònica. El futbol en bona part ha deixat de ser purament un esport i ara els fitxatges i les decisions es prenen més pensant en la dimensió econòmica que purament esportiva.
 
Moments actuals de felicitat
 
En qualsevol cas, el culé viu ara mateix hores felices. Bé podríem dir que ja porta a les esquenes alguns anys de felicitat més o menys matisada per alguna entrebancada d’aquelles que fa mal. Però el Barça juga bé (opinable, sí), està considerat com un dels millors equips del món, dels més respectables, i dels que genera més impacte econòmic, i les seves pilotades arriben a tots els racons del món. A tot plegat hi contribueix sens dubte que tingui a les seves files el millor jugador de la història d’aquesta religió universal anomenada futbol. Però no sempre va ser així...
 
Anys de foscor
 
Efectivament el més veterans o no tant, recorden la dècada dels anys 80, aquella que el periodista Bernat Soler analitza a aquest llibre Barça 80’s. La dècada de moda en clau blaugrana. Van ser uns anys que constituïren una eternitat, difícils d’explicar a les noves generacions, però que realment van existir. Foren uns anys de foscor, en què els títols no és que fossin escassos, és que es podien comptar amb els dits d’una mà i encara sobren uns quants dits, en què guanyar uns misèrrima Recopa feia feliç tot un país, i les paraules triplet o sextet eren termes de la Guerra de les Galàxies. Una època, com diu Soler “de grans decepcions”, però també de grans emocions.
 
Però Bernat Soler s’ho agafa pel costat de la “nostàlgia en positiu” i situa el Barça en aquella dècada nostàlgica, amb simpatia, humor i bones dosis també d’història i hemeroteca. Però clar, començar el relat parlant de Metz por enfonsar les ganes de nostàlgia de més d’un. I la cosa segueix amb les finals de la llavors anomenada Copa d’Europa, o el segrest de Quini, o les lligues perdudes de manera incomprensible encara avui dia.
 
El Barça de la nostra joventut
 
Però no patim en aquella època també hi ha haver coses memorables: l’”Urruti t’estimo”, el hat-trick de Pichi Alonso al Göteborg, i molts noms propis: Maradona, Quini, Núñez, Menotti, Calderé, Recopa, Copa d’Europa, Copa de la Lliga. I ...
 
Diu Bernat Soler que aquest llibre “vol reivindicar l’altre Barça, el de la nostra joventut”, i no només aconsegueix això, un exercici de memòria blaugrana, sinó també ens recorda que el futbol no va ser sempre com ara, que els clubs i els jugadors eren propers, que la gent s’hi sentia identificada per algun motiu extraordinàriament incomprensible, i sí, que el Barça és més que un club, per més que pesi a molta gent.
 
 
Ramon Moreno
@RamonMoreno1967