Club Editor publica una edició augmentada amb nou capítols inèdits del clàssic de l’escriptor de Santanyí
 
El mar
Blai Bonet
Club Editor
Barcelona, 2017
290 pàgines
19,95 €
 
L’obra de Blai Bonet viu uns nous temps d’atenció. La seva Poesia completa (Edicions de 1984) és una obra de referència entre les noves generacions de poetes; els seus dietaris (El Gall Editor) sortosament recuperats, alhora que la seva novel·la més coneguda, El mar (premi Joanot Martorell i adaptada al cinema per Agustí Villaronga) mereix una posada al dia en una edició a càrrec del professor Xavier Pla, que inclou nou capítols del manuscrit inèdit que la censura franquista va escapçar.
 
Diu el professor Xavier Pla que la novel·lística de Blai Bonet es va constituir com una de les obres “més potents i impactants de la literatura catalana de postguerra”. I, de ben segur, El mar ocupa un espai preeminent en aquesta literatura i està referenciada com l’obra més destacada de la vessant narrativa de Bonet.
 
Vida i mort, plenitud i decadència
 
El mar ens situa en l’ambient de postguerra, en un sanatori per a joves (que remet a aquell sanatori de Caubert que va acollir el mateix Bonet...). Els protagonistes narren, de manera coral, les angoixes que viuen, atrapades en aquells cossos juvenils adolescents plens de vida, plens d’energia, de plenitud malgrat la malaltia, enfrontats a la seva dramàtica realitat i un futur incert. Vida i mort, plenitud i decadència, bellesa i decrepitud..; és la lluita entre la vida i la mort, entre l’esperança i la decepció...
 
Tot i que la Guerra Civil acabada de passar no és protagonista, hi és plenament present en forma de records fugissers, que remeten a fets puntuals, com les penúries, les divisions socials entre guanyadors i vençuts i, aquelles parets dels cementiris on uns afusellaven i altres morien de matinada.
 
Reflexió existencial sobre la condició humana
 
El mar no pot ser aliena al moment en què va ser escrita (els anys 50 inquiets literàriament) ni a l’entorn en què se situa l’autor: l’illa, l’ambient, la llum, el mar Mediterrani... També hi és present l’element religiós, que el mateix autor va viure. És en aquest sentit, una obra basada en les pròpies experiències de l’autor, tot i no sigui ben bé un obra autobiogràfica. Com diu Xavier Pla al text d’acompanyament “és bàsicament una reflexió existencial sobre la condició humana a partir de les vivències radicals i subjectives d’un grup d’adolescents...”. Tanmateix, la literatura “agosarada” la situa plenament en les avantguardes literàries dels anys cinquanta del segle XX, i ens porta a la comparació amb d’altres autors com Sartre (com va fer Josep Maria de Sagarra) i també als admirats (per Blai Bonet) Camus i Pasolini. De fet, els principals defensors de l’obra van ser Camilo José Cela, com a escriptor reconegut i amic, i Joan Sales, com a amic i editor que va retocar l’obra, a banda de la censura, clar.
 
En tot cas El mar, roman com una obra referencial de la literatura catalana, una d’aquelles obres que prestigien una cultura i l’acosten a la universalitat. Una llibre imprescindible com pocs.
 
Ramon Moreno
@RamonMoreno1967