L'acte de lliurament del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes reuneix el món polític i cultural i adopta un marcat caràcter reivindicatiu
 
(ACN)- El narrador, articulista i traductor Quim Monzó ha confessat que es pregunta "encara ara si algun dia no gaire llunyà" les persones "siguin escriptors o no", "hauran de tornar a fer servir algun bibliobús" per "escapar de la injustícia, de l'opressió, de la tirania", en referència a la fugida dels escriptors Mercè Rodoreda, Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols que van "sortir a l'exili" en un bibliobús que es dedicava a subministrar llibres al front de guerra l'any 1939. "És un retrat clar del què hem viscut i el que vivim encara", ha lamentat l'escriptor en l'acte de lliurament del 50è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. La vetllada ha estat plena de reivindicacions i de records al president de l'entitat, Jordi Cuixart, empresonat a Soto del Real, i ha estat el primer gran acte que ha congregat alguns dels consellers del Govern, el president de la Generalitat, Quim Torra, i del Parlament Roger Torrent.
 
Els assistents han rebut i han acomiadat l’escriptor dempeus i amb una ovació, seguida de crits de ‘llibertat presos polítics'. L'escenari del Palau de la Música ha mostrat una pancarta per reclamar l’alliberament dels polítics independentistes empresonats en una cerimònia que ha començat amb la lectura d’una carta de Cuixart i el seient del qual ha ocupat un llaç groc. El president de l'entitat ha dit en veu en off de l'actor Lluís Marco que "els escriptors i els artistes són armes de destrucció massiva de la ignorància" i ha demanat que “que mai més ningú sigui empresonat enlloc per allò que pensa, diu o escriu”.
 
En el mateix sentit, en el discurs d'introducció del guardonat, el vicepresident d'Òmnium Cultural Marcel Mauri ha afirmat que "davant d’un Estat que té com a únic projecte per Catalunya la fractura social i civil" la seva entitat no cedirà "al xantatge venjatiu" del govern espanyol i que no renunciarà a la "república", "des d'aquí o des d'una cel·la fosca de Soto del Real".
 
Tot seguit, Monzó ha adreçat unes paraules a la sala, que comptava, entre altres autoritats amb la tot just nomenada consellera de Cultura, Laura Borràs. Conegut per la seva narrativa breu i les seves columnes a la premsa diària, l'escriptor ha dit, a més, que "escriure el confortava" en la seva adolescència i que "no somiava en ser escriptor" perquè, per a ell, "ser escriptor és posar per damunt de la passió per escriure, la dèria de ser algú".
 
En un discurs que ha durat poc més de deu minuts, Monzó ha parlat de la seva infància i ha assegurat que no adoptaria el posat de "marginat" en la descripció dels seus primers anys de vida. L'articulista ha recordat que "l'oferta de lectura" a casa seva era "mínima" i ha posat com a exemple de llibre que omplia les estanteries de casa seva "un manual d'instal·lacions elèctriques".
 
Així, Monzó ha recordat que obtenia de llibres, precisament, d'un bibliobús i a les parades dominicals del mercat de Sant Antoni. "Quan tenia 14 anys no sabia que els bibliobusos va ser una iniciativa de la Mancomunitat i tampoc sabia que es van consolidar amb la Generalitat Republicana", ha explicat Monzó.
 
Davant d'un auditori ple a vessar, l'escriptor ha fet gala de la ironia i l'enginy que el caracteritzen i ha assegurat que si naixés ara probablement seria no seria escriptor sinó que seria Youtuber, "tot i que sovint facin pena". "Els Youtubers fan teatre gravat amb un mòbil i per tant, literatura", ha afegit.