directe ! a La República. N. 4126. Divendres, 16 de novembre de 2018 20:48 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

LLIBRES EN DIRECTE fletxa

publicitat


Divendres, 31 d'agost de 2018 17:00 h

Coses de la llengua

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 1 vot )
carregant carregant


Comparteix







Etiquetes
Enric Gomà analitza, a Control de plagues,la substitució dalgunes paraules per altres, en un relat irònic i alhora rigorós sobre la vitalitat de la llengua
 
Control de plagues. 92 paraules catalanes per fumigar
Enric Gomà
Pòrtic
Barcelona, 2018
240 pàgines
15,90 €
 
El catalans som molt de la llengua. Les coses del diccionari ens poden ocupar una bona estona del nostre temps. La recent modificació d’aspectes com els accents diacrítics ha generat un debat intens, més enllà dels àmbits purament acadèmics. La llengua, el català, és una cosa viva, i per això qui més qui menys hi té alguna cosa a dir.
 
L’escriptor Enric Gomà parteix de la premissa que “cada català té dins seu un home del temps, un entrenador del Barça i un lingüista”per a analitzar fins a 92 paraules que “fagociten”unes altres 92 paraules, també catalanes. Els dos grups de paraules són correctes, però les paraules substituïdes són molt més naturals i col·loquials.
 
Català modern, català de tota la vida
 
Parlem de cercar i buscar, canya i palla, còmoda i calaixera, oxidar i rovellar o peresa i mandra. Són paraules del català col·loquial i quotidià, del que fem servir habitualment en les nostres converses. Són un conjunt de paraules de han mutat en el seu ús habitual, fins al punt que en molts casos la paraula que fins ara fèiem servir ja gairebé ha desaparegut de la nostra dicció: ja no travessem, sinó que creuen; ja no anem a un envelat sinó a una carpa; ja no mengem be sinó xai, ja no fem res alhora sinó al mateix temps.... És allò del “català de tota la vida”que es va perdent per substitució del català més modern.
 
Gomà analitza cada una d’aquests paraules , que, insisteix, són correctes en tots els casos i, efectivament, com explicita el mateix autor, en la majoria de casos es refereixen “al català de Barcelona, que inclouria a grans trets el del Vallès i el Maresme”. Important matisació ja que en molts casos les paraules que a Barcelona han estat substituïdes continuen tenint plena vigència en altres territoris. Acostar, amanida, mandra, pudor o tall són d’ús habitual a, posem per cas, l’Empordà més que no pas apropar, ensalada, peresa, olor o tros, excepte, tot sigui dit, en període estiuenc, que l’ambient s’omple de nouvinguts.
 
Control de plagues és, d’una banda un llibre didàctic, ben documentat, amb referències històriques, i d’altra un llibre divertit, amb molts tocs d’humor i dibuixos de Marc Torrent. Capítols curts, plens d’exemples i reflexions, d’algú que coneix bé la llengua i que no deixen de demostrar el què ja dèiem, que el català és una cosa viva, apassionant i, malgrat tot divertida, amb la voluntat decidida “d’obrir un debat serè i enraonat sobre la naturalesa de la llengua, sense fracturar Catalunya, dividir les famílies, desunir els amics i provocar aldarulls a la via pública”.  
 
Ramon Moreno
@RamonMoreno1967


publicitat



COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

publicitat





publicitat



publicitat



publicitat



VÍDEOS fletxa

TV3

comentaris


logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.