Aquest octubre coneixerem de prop els primers passos de dues experiències educatives antifranquistes rellevants a Catalunya i que encara avui en dia gaudeixen de continuïtat: l'Escola de Mestres Rosa Sensat, centre de formació voluntarista d'un professorat que lluitava per abandonar la grisor educativa que imposava el règim de Franco, i l'Escola Isabel de Villena, un dels centres que duia a la pràctica aquests nous enfocaments pedagògics. Sense sortir de la voluntat de transformació social, l'article de Santiago Cardona sobre els orígens de la fotografia documental als Estats Units ens presenta els pioners de l'ús de la imatge com a eina de canvi. Llegir-ne més

Alexandre Cirici i Pellicer (1914-1983) és una peça imprescindible del nostre camp cultural, impulsor de la renovació de la crítica i la historiografia artística catalana. Fou cofundador d'EINA, l'any 1967, des d'on va promoure algunes de les sinèrgies crucials de la segona meitat de segle. Aquest llibre vol servir per recordar la transcendència de la seva tasca, presentant documentació inèdita de gran valor per a tots aquells interessats en la nostra història cultural. Llegir-ne més

El llaüt és alguna cosa més que una postal de Mallorca o una imatge identitària: és una obra artesanal que enclou centenars d’anys de tradició; és una comunió perfecta entre la natura que ens dóna la matèria primera i les mans assenyades del mestre d’aixa, que segle rere segle l’ha manipulada fins a donar-li unes formes pròpies posades al servei de l’home per a pescar, per a comerciar, per a combatre o simplement per a gaudir de la mar.

Lluny de voler escriure un tractat, els autors s’han embarcat en un recorregut imprevisible que toca aspectes diversos del llaüt, com els orígens, les veles, la motorització, l’evolució morfològica o la pèrdua d’unitats, i també els naufragis, l’organització de les tripulacions, el contraban i aspectes que relacionen el llaüt amb l’art, la literatura o la religió. Llegir-ne més

El desconcert general amb què comença Occident el nou curs polític centra els articles d'Opinió del número d'aquest setembre. L'entrevista en profunditat a Antoni Castells ens apropa a una de les figures clau del període dels tripartits a Catalunya (2003-2010) i ens permet reflexionar, a través del seu testimoni vital, sobre la vertiginosa evolució política al nostre país durant el darrer mig segle. Al Focus, contraposem l'organització de les exposicions internacionals d'art a Barcelona de 1891 a 1911 amb les constants culturals de l'ateneisme català. Llegir-ne més

Tema de l’adéu és un punt culminant de la producció poètica de Milo De Angelis. Va rebre el premi Viareggio al millor poemari publicat el 2005 a Itàlia i ha estat ràpidament traduït a l’anglès i al francès.

El motiu inicial del llibre és la mort prematura de la seva dona, la reconeguda poeta Giovanna Sicari. Tal com escriu l’escriptor milanès en el text que ha redactat expressament per a aquesta edició, «El tema de l’adéu em segueix pertot arreu. I arreu he estimat cada cosa amb l’adéu». Llegir-ne més

L'actualitat de l'Europa oriental i les complicades transicions als països de l'antic bloc soviètic centren l'atenció de l'entrevista amb el periodista polonès Adam Michnik, director de la Gazeta Wyborcza. Unes preocupacions que enllacen, en bona manera, amb les de l'escriptora bielorussa Svetlana Aleksiévitx, premi Nobel de Literatura el 2015, de qui s'inclou una conversa sobre la seva obra arran d'una visita seva a Barcelona.

La temàtica artística ocupa una altra part d'aquest número, primer amb l'article que l'historiador de l'art Aitor Quiney dedica a la figura d'Ismael Smith, un artista decadentista català no prou conegut ni reconegut, i que aquesta tardor serà objecte d'una exposició al MNAC; i, segonament, amb la reconstrucció que el musicòleg Antoni Pizà fa de la visita de la companyia de dansa de Merce Cunningham a Sitges el juliol de 1966, ara fa cinquanta anys, una actuació que va fer possible el mecenatge de Joan Miró i que va deixar una notable empremta. Llegir-ne més

En aquest número, L'Avenç es fa ressò de dues iniciatives diferents, però agermanades en la creença de la força alliberadora de la cultura. D'una banda, Julià Guillamon reconstrueix els passos que es van fer a la postguerra, des de l'exili de Perpinyà, per tornar a engegar l'editorial Proa, fundada a Badalona a finals dels anys vint. De l'altra, Gustau Muñoz evoca la història de Nueva Cultura, una revista mítica publicada a València entre 1935 i 1937 per un grup d'artistes i intel·lectuals entorn de Josep Renau. Llegir-ne més

Cómo dejamos de pagar por la música analitza per primer cop un dels fenòmens clau de la cultura contemporània: l'ensorrament de la indústria musical tal i com la la coneixíem, i la irrupció de la cultura digital, la pirateria i les arxius d'àudio MP3 com a vehicle del nou consum de a música.

Després d'anys d'investigació, Stephen Witt, construeix un relat fascinant que explora els moments clau de la història que expliquen com ha canviat el món en relació amb el consum de la música enregistrada. Llegir-ne més

Viatjar descansa remet de bell antuvi al conegut poemari Lavorare estanca  de Cesare Pavese, tot i que no s’hi pugui assenyalar un influx directe del primer respecte del segon, els dos  semblen esdevenir complementaris, divergents quan al punt de vista i la veu poètica però parells en la poeticitat que les fecunda. Es tracta d‘un mateixa recerca radical del sentit de la vida i d’un mateix tempteig radical d’expressió de la pròpia singularitat,  però la focalització es desplaça del “treball” pavesià -una opressió que constreny i fins i tot anorrea el desig humà de lliure acompliment-  cap a la vindicació del “viatge” entès,  d’acord amb les citacions que fan de pòrtic a Viatjar d escansa, com un “viure poèticament”, en el sentit vinyolià de “no sojornar definitivament enlloc i fer de caminant” , i en el revers, expressat pel Magris, del viatge com a retorn, com a experiència que “ensenya a ocupar més lliurement, més poèticament, la pròpia casa”. Llegir-ne més

El 42.404 és el número amb què havien marcat el pres Gabriel Molins i Puigdollers al penal de Sant Llorenç de Maroni, a la Guaiana Francesa, on arriba condemnat a treballs forçats després d’un tortuós recorregut per les presons de França per haver estat condemnat com a espia d’Alemanya durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918). L’aventura de la seva estada en un penal on no és més que un número, immers en un clima asfixiant i malsà, la seva fugida èpica travessant la selva, la supervivència accidentada a la Guaiana Holandesa primer i a Nova Orleans després, constitueixen el cos d’aquesta narració de vegades corprenedora i sempre sorprenent. Llegir-ne més

A Vida de casa, la Ruth i la Lucille creixen òrfenes en un poblet insòlit d’Idaho anomenat Fingerbone, situat a la riba d’un llac immens i inquietant que ha segat la vida del seu avi per accident i de la seva mare per suïcidi. Abandonades per la mare i després per l’àvia i per les bestietes que la van succeir, les nenes queden a càrrec de la tieta Sylvie, una dona enigmàtica i excèntrica que sempre ha rodat món i que es cuida de la casa com una «sirena dins la cabina d’un vaixell». Llegir-ne més

El número de maig de L'AVENÇ se centra en la problemàtica social i política actual. D'una banda, James Meek mostra com en el discurs polític s'ha capgirat el mite de Robin Hood, i els rics que miren de pagar menys impostos volen passar ara per les víctimes d'un robatori a mans dels sectors que reben subsidis públics. De l'altra, Josep M. Muñoz apunta, en la perspectiva històrica, una sèrie de reflexions sobre la relació Catalunya-Espanya, que mira d'emmarcar en la qüestió de la falta de representació política per part de les institucions espanyoles. Llegir-ne més

Qui ha lluitat més per la independència de Catalunya? Uns respondran que si en Mas, uns altres que si en Junqueras, uns altres de més enllà diran que la CUP... Segons siguin les seves preferències polítiques, vaja. I, en part, tots tenen raó. Però els veritables herois indepes, aquells que de debò creen independentistes a cabassos, no són els separatistes de tota la vida o els conversos, sinó tots aquells que amb menyspreus, insults i atacs continuats no deixen d’esperonar més i més persones perquè se sumin a la massa ingent dels que volen abandonar Espanya en direcció a la República Catalana. Llegir-ne més

El número d'abril de la revista cultural L'Avenç fa atenció als nous moviments sociopolítics urbans sorgits en els anys de la crisi. L'entrevista amb el politòleg Joan Subirats i l'article d'Oriol Nel·lo incideixen tots dos en aquesta qüestió, i apunten algunes de les característiques pròpies d'aquestes formacions que han fet el pas de la indignació a l'organització. Per la seva banda, l'historiador Borja de Riquer ens avança els continguts del seu pròxim llibre que revela, per primer cop i de forma documentada, l'enriquiment del polític i financer Francesc Cambó amb els seus negocis a l'Argentina, pels quals va arribar a ser imputat per corrupció. Llegir-ne més

En la memòria gustativa de la nostra infantesa hi ha el record dels deliciosos canelons gratinats dels dies de festa, de les incomparables croquetes de carn d’olla que preparava l’àvia i de les postres de flam o mel i mató. Però ara que hem triat dur una alimentació vegetariana (sense carn ni peix) o vegana (sense cap ingredient d’origen animal), ¿haurem de deixar enrere per sempre més aquests plats fabulosos?

La bona notícia és que la cuina vegana no és ni insípida ni monòtona, i que, amb algunes idees i petites modificacions en els ingredients, ens pot transportar igualment a les aromes i als sabors que enyorem. Llegir-ne més