Referent del periodisme d’investigació, Vinader va portar fins al límit el seu compromís periodístic, i va revelar qüestions molt incòmodes per a l’Estat i l’extrema dreta. Xavier Vinader va demostrar la connexió entre la policia i els grups d’extrema dreta que atemptaven contra l’esquerra, en especial contra militants del moviment independentista al País Basc. Va revelar les interioritats de la guerra bruta i va denunciar que l'Estat també matava. Llegir-ne més

Ciència optimista (publicat per Rosa dels Vents en català i Grijalbo en castellà) és un llibre divulgatiu, divertit i apte per a totes les edats. Les cèl·lules mare, la intel·ligència artificial, l'enginyeria genètica, els vehicles autoconduïts, la realitat virtual, els robots, l'exploració espacial... en un segle en què el creixement tecnològic ens sorprèn contínuament, Josep M. Mainat, capítol a capítol, tecnologia a tecnologia, ens posa al dia del que la Ciència està fent ara mateix per a nosaltres, però, sobretot, de com revolucionarà la nostra vida en un futur no molt llunyà. Llegir-ne més

En aquest número de L'Avenç la historiadora Eva Serra explica com la commemoració de l'Onze de Setembre no celebra un derrota, sinó que reivindica un model social i polític caracteritzat, abans del 1714, per la seva potencialitat democràtica. L'entrevista del mes és amb l'historiador i polític Joaquim Nadal, que ha retornat a la Universitat després de més de trenta anys, un període en què ha estat alcalde de Girona, diputat al Parlament i conseller de la Generalitat. Llegir-ne més

A la mare de l'Albert li hauria agradat tenir un fill d'ulls blaus, endreçat i obedient, però li va sortir un nen més aviat salvatge que sempre es fica en embolics. Però, en el fons, l'Albert és un bon xicot. Ple de vida i d'idees, sempre està a punt per emprendre noves aventures.

En Tippe Tophat és un llibre farcit de relats de tota mena. Al llarg de les seves pàgines hi trobareu una àvia descomunal, un nen que s'acaba cansant gairebé sense adonar-se'n, una vailets que van a l'escola per tirar entrepans de maionesa a la pissarra, un ferrer que no hi és tot i explica històries increïbles i un personatge que es rebel·la contra l'escriptor que l'ha creat.

En Frode viu a la mateixa casa que el senyor Storm (que detesta els mejar i encara detesta més els nens) i que les senyores Irene TV i Ravn. A les golfes s'hi ha instal·lat un personatge misteriós a qui en Frode i els altres marrecs miraran de desenmascarar.

Depeche Mode és un dels grups de música electrònica més important de tots els temps. Amb més de 30 anys de carrera a les seves esquenes la banda anglesa ha sobreviscut gràcies a la seva contant evolució. Ells van convertir la música de club en música d'estadi i aquest èxit es tradueix en més de 115 milions de discos venuts a tot el món.

La relació de Depeche Mode amb l'estat espanyol es troba, de fa temps, en un moment dolç. Llegir-ne més

Nits de matapobres és la història de com canvien les vides d’en Roger i la Bàrbara, dos joves de més de trenta que viuen en una ciutat petita, sacsejada per l’aparició del sidral, nova droga de disseny, i de la seva versió adulterada, la matapobres. Els darrers dies d’aquesta relació que fa aigües transcorren en cafeteries de disseny, discoteques dels afores, sexe ràpid i restaurants xinesos que cuinen amb massa glutamat monosòdic.

Nits de matapobres és el retrat d’un grup de joves que viuen pendents de les tendències i que lluiten per ser els més moderns de la seva minúscula ciutat, i de com la droga interfereix en les seves vides. Llegir-ne més

Segons l’espanyolisme lingüístic, els intents d’aconseguir que les llengües diferents del castellà ocupin un lloc preferent en les comunitats autònomes "bilingües" no sols constitueix un greu atemptat contra la unitat de la "nació espanyola", sinó que contribueixen decisivament a la divisió, a la ignorància i a l’empobriment de la població. A més, aquests intents, tot i que en aparença van adreçats a normalitzar i dignificar el que anomenen "llengües autonòmiques", en realitat tenen un propòsit ocult: destruir la llengua espanyola i la nació espanyola i contribuir a la confrontació entre les persones i les institucions. Llegir-ne més

Carles Casagemas i Pablo Picasso arriben a París la tardor de 1900. Entre altres personatges del Montmartre rural, coneixen Germaine Gargallo, model de pintors que va captivar Casagemas, pintor i poeta de la Barcelona de finals del segle XIX afectat de la maladie du siècle. Quatre mesos més tard, Carles Casagemas se suïcida amb una arma de foc invocant el seu amor per Germaine. Poc temps després, Pablo Picasso comença a pintar en blau i inicia amb Germaine una relació fins avui desatesa. Llegir-ne més

Les autores, una mediadora intercultural d'origen marroquí i una metgessa dedicada a la pediatria de la immigració expliquen 12 casos d'encontres de dues cultures diferents, el relat de casos concrets, de les seves vides, els pensaments, somnis i conflictes. Alguns dels relats ens transporten a la infància i la joventut d'aquests homes i dones a l'entorn rural del Marroc, abans de passar l'estret. Són, doncs, històries personals, narrades al fil de les veus dels protagonistes. Llegir-ne més

Un llibre tendre i delicat per parlar del dol amb nens que han viscut per primera vegada la pèrdua d'un familiar o un amic.

Tota la família s'ha reunit al voltant de l'avi, que és al llit, molt malalt des de fa dies... De sobte i sense que ningú més se n'adoni, l'avi es lleva i, adreçant-se al seu nét Mattia, li demana si li ve de gust anar a fer un volt i viure grans aventures. Llegir-ne més

L’Eduarda Coedo Alba, a qui diuen Edua perquè li agrada més, viu al poble d’O Cebreiro, que és al cim d’una muntanya molt alta prop de Pedrafita, als Ancares gallecs. El poble és al camí de Sant Jaume i per allà hi passen molts pelegrins. Pel seu aniversari, i en mig d'una gran impaciència, el seu avi li regala un quadern que canviarà la seva manera de veure les coses. En un vell bagul de les golfes on està amagat el regal, l'Edua hi troba tot de coses merevelloses que no havia vist abans: rellotges de butxaca, encenedors, bastons, llibres, cartes velles. Llegir-ne més

Paul Celan (Paul Antschel) va néixer el 1920 a Czernowitz, la capital de la Bucovina, Romania (avui Ucraïna) en una família jueva d’expressió alemanya que va patir la persecució nazi amb la participació del feixisme romanès i de l’ucraïnès. El pare, Leo Antschel, fidel al sionisme, va voler que el seu únic fill rebés una educació jueva i que aprengués hebreu. La mare, Friederike Schrager, oberta a l’assimilació, el va iniciar en la poesia alemanya. Tots dos van ser deportats a un camp de Transnístria; ell va morir de tifus al cap de poc temps i ella d’un tret a la nuca. Llegir-ne més

Víctor és un jove xilè dibuixant de còmics que va perdre els pares en un accident de cotxe quan era un infant. Des d’aleshores ha viscut amb el seu avi, un vell republicà exiliat. L’última voluntat d’aquest i un missatge ocult en un disc d’Ovidi Montllor el portaran al cor del País Valencià, on coneixerà Martina, una antiga militant revolucionària xilena, i la seua filla Violeta. Amb elles resseguirà el fil d’un secret familiar que el canviarà per sempre.

A Com un record d’infantesa, el cantautor Feliu Ventura debuta en la narrativa amb una reveladora novel·la il·lustrada per Daniel Olmo. Llegir-ne més