Internacional Última actualització Dimecres, 5 de gener de 2011 05:00 h

Flamencs i valons debaten un text que permeti desbloquejar la crisi de 200 dies sense govern

La proposta planteja un nou model de finançament que inclou cedir l'IPRF a les regions

Més de 200 dies després de les eleccions generals del 13 de juny, Bèlgica segueix sense govern. Fins ara ha estat impossible que els independentistes conservadors, que van guanyar a Flandes, i els socialistes, vencedors a Valònia, arribessin a un acord per formar executiu. Aquest dimarts, però, uns i altres estudien la fórmula proposada pel conciliador Vande Lanotte, que ha de servir com a base per a reprendre les negociacions sobre un nou model d'estat i facilitar crear govern. La cessió de l'IRPF a les regions i l'escissió de la perifèria de Brussel·les són algunes de les propostes amb què Lanotte espera desencallar el bloqueig institucional que viu el país des d'abans de l'estiu.

Més de 200 dies sense govern és el rècord que ha batut Bèlgica fa pocs dies, superant la crisi de 2007, quan va estar més mig any sense executiu a causa de la manca d'acord entre el nord flamenc i el sud való. El país té ara una nova oportunitat amb la proposta del conciliador Lanotte, que aquest dimarts analitzen flamencs i valons.

El text de Vande Lanotte proposa buidar de contingut l'estat i cedir-li més poder a les regions. Així, la proposta inclou transferir competències en matèria d'Ocupació i mercat de treball, Sanitat i Justícia, entre d'altres.

Vande Lanotte proposa un nou model de finançament que preveu convertir l'IRPF belga en un impost de les regions. El nou esquema també inclou que la regió de Brussel·les tingui una compensació que ajudi a assumir les despeses afegides que generen els funcionaris internacionals que treballen a la capital però no hi paguen els impostos.

El text inclou, a més, retallades pressupostàries que van des de reduir a la meitat les remuneracions als presidents de les assemblees parlamentàries, fins a rebaixar les dotacions a la monarquia.

Escissió de la perifèria de Brussel·les
Un dels conflictes irresolts entre flamencs i valons és el de les poblacions de la perifèria de Brussel·les, la circumscripció electoral i judicial coneguda com BHV (Brussel·les- Halle- Vilvoorde), que, tot i que només afecta unes 100.000 persones, va ser la gota que va fer vessar el got i va provocar que l'últim govern saltés pels aires. I és que, a algunes de les poblacions properes a Brussel·les, tot i formar part territorialment de Flandes on l'única llengua oficial és el flamenc, els seus ciutadans compten amb el privilegi de poder-se dirigir a l'administració en francès i de votar llistes francòfones -una excepció només reservada a Brussel·les, l'única oficialment bilingüe, ja que a Valònia només hi ha llistes electorals francòfones i a Flandes, llistes neerlandòfones.

La proposta presentada per Vande Lanotte va en la línia del que reclamava Flandes: escindir la circumscripció electoral, deixant Brussel·les capital d'una banda, i els municipis de la perifèria de l'altra. El text proposa, però, que la minoria francòfona que viu en les sis poblacions amb privilegis especials puguin continuar votant per Brussel·les si ho volen i seguir tenint la documentació oficial en francès durant tres anys. Els alcaldes d'aquestes poblacions, però, seran flamencs.

S'espera que flamencs i valons donin aquest dimecres una resposta sobre la proposta de Vande Lanotte i puguin reprendre les negociacions per crear govern.

---

Notícies relacionades