Política Última actualització Dijous, 27 de gener de 2011 05:00 h

Ferran veu en les paraules de Pujol una cortina de fum per amagar 'les incapacitats de gestió de Mas'

El socialista veu una estratègia de CiU per 'centrifugar sobre Madrid els mals del segle' i espolsar-se les responsabilitats

El diputat del PSC al Parlament de Catalunya, Joan Ferran, ha acusat aquest dimecres Jordi Pujol de voler amagar 'les incapacitats de gestió del govern' amb les seves paraules en pro de la independència. En un article al seu bloc, Ferran creu que les paraules de l'expresident de la Generalitat són una cortina de fum per tapar la por d'Artur Mas a l'hora d'afrontar la 'realitat que ha d'administrar'. Pel socialista, aquestes declaracions formen part de la estratègia de Convergència i Unió de 'centrifugar sobre Madrid els mals de segle', alhora que ha recomanat a l'executiu a vèncer la crisi i generar llocs de treball. En el text, Ferran acusa també al govern de CiU de 'posar-li molta cara' en desentendre's de la vaga de maquinistes de Rodalies argumentant que el conflicte té les arrels en uns traspassos mal fets.

Joan Ferran considera que CiU té la maquinaria de comunicació molt ben greixada i totes les declaracions que fan els líders de la federació obeeixen a una estratègia perfectament pensada. Així, la disjuntiva que Jordi Pujol plantejava aquest dimarts entre independència o rendició, són considerades per Ferran com un intent d'amagar les 'incapacitats de gestió' del nou govern de la Generalitat. Les paraules de Pujol, creu Ferran, són 'una maniobra de reflexió' que segueixen el camí iniciat per Felip Puig durant la campanya electoral quan va afirmar que Catalunya es trobava en la cruïlla d''independència' o 'decadència'.

El 'viatge a Ítaca' de Pujol, apunta, està perfectament 'coordinat' amb la retòrica del govern de Mas, de qui diu que està 'aterroritzat' davant la realitat que ha de fer front. Ferran acusa també al govern de CiU d'haver entrat en una espiral de 'centrifugació de responsabilitats i excuses' i posa com a exemple les repetides declaracions dels membres del govern apuntant a la caixa buida per espolsar-se les responsabilitats.