Societat Última actualització Dimecres, 8 d'abril de 2009 05:00 h

El Govern atorgarà 42 creus de Sant Jordi aquest 2009

Santiago Dexeus, Lluís Barraquer, Enric Frigola o la Caixa de Sabadell entre els guardonats

El Govern ha acordat aquest dimarts concedir la Creu de Sant Jordi a 27 personalitats i 15 entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la tasca de defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural. Entre els guardonats hi ha el fundador de l'empresa Mango, Isak Andic, el neuròleg Lluís Barraquer, el promotor de la Bressola i vicepresident d'Òmnium Josep Colomer i Maronas, el periodista Enric Frigola, el metge Santiago Dexeus, el fundador de la llibreria gironina Les Voltes, Feliu Matamala o l'escriptora Ana María Matute. També seràn guardonades entitats com l'Antic Grmei de Traginers d'Igualada, la Caixa d'Estalvis de Sabadell, el Casino de Vic, l'Esbart Manresà de Dansaires i la Fundació Joan Miró. L’acte de lliurament del guardó, dissenyat per l'orfebre Joaquim Capdevila, tindrà lloc el proper dia 21 d’abril al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

Les 27 personalitats que rebran la distinció en l’edició d’enguany són:

Isak Andic Ermay (Istanbul, 1955): Empresari del sector de la moda. És un dels fundadors i el president i principal accionista de Mango, grup català que compta amb una xarxa comercial a prop d’un centenar de països. En reconeixement a la capacitat de lideratge d’aquest procés d’expansió i per la seva contribució a la internacionalització de la nostra economia en el mercat global.

Isabel Arqué i Gironès (Barcelona, 1923): Pedagoga. Per la seva destacada contribució, des de la ciutat de Lleida, al món educatiu com a fundadora i directora de l’Escola Alba, avui integrada a la xarxa pública. Aquest centre, durant els darrers anys del franquisme i el període de la Transició, va ser un referent de renovació pedagògica, impuls democràtic i fidelitat al país.

Lluís Barraquer i Bordas (Barcelona, 1923):Metge neuròleg. Pel seu paper de referència en el desenvolupament de la neuropsicologia a Catalunya. Autor de nombrosos treballs de la seva especialitat, és membre d’honor de les societats de neurologia d’una quinzena de països, a més de soci de mèrit de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

Jaume Canyameres i Cortàzar (Terrassa, 1931): Economista i promotor cultural. Per la seva activitat cívica, sobretot pel que fa al món econòmic i social i la política local de Terrassa, i per contribuir a diverses iniciatives culturals i socials que palesen la seva fidelitat al país. És molt remarcable la promoció de creadors rellevants vinculats a l’exili català a Mèxic, com Agustí Bartra, Anna Murià, Josep Bartolí o Antoni Peyrí.

Adriana Casademont i Ruhí (Girona, 1958):Empresària. Per la seva trajectòria professional al capdavant de la companyia Casademont, SA, de la qual és vicepresidenta i consellera delegada. De la mà del seu impuls modernitzador, aquesta empresa familiar s’ha convertit en una potent firma transformadora de productes càrnics que exporta la seva producció a països de diversos continents.

Myrtha/Beatriz Casanova Mederos (L’Havana, Cuba, 1936): Filòloga, docent i empresària, d’origen cubà. Per la capacitat de viure intensament el nostre temps i de potenciar-hi el paper professional de la dona. Fundadora i presidenta de l’Institut Europeu per a la Gestió de la Diversitat, també ha presidit la Xarxa Europea de Dones per al Desenvolupament de la Direcció i va ser nominada, l’any 1996, al guardó Una Dona per Europa.

Maria Assumpció Català i Poch (Barcelona, 1925): Matemàtica. Per la seva tasca científica i la seva activitat acadèmica com a professora universitària d’astronomia, física i matemàtiques. L’any 1971 es va convertir en la primera dona que ocupà un càrrec d’astrònoma professional al nostre sistema universitari. Membre de diversos projectes de recerca, ha representat l’Estat espanyol a la Unió Astronòmica Internacional.

Josep Colomer i Maronas (Rubí, 1933): Empresari i promotor cultural. Per l’eficàcia de la seva dedicació a la nostra cultura des d’un gran sentit de país. Vicepresident d’Òmnium Cultural durant quatre anys, ha promogut La Bressola a la Catalunya Nord, l’Orquestra Simfònica del Vallès i el Concurs Internacional de Música Maria Canals, esmerçant-hi temps i recursos materials per tal d’assegurar-ne bons resultats.

Cristóbal Colón Palasí (Zuera, Saragossa, 1949): Psicòleg i empresari. En reconeixement a la positiva tasca que du a terme com a fundador i president de la cooperativa La Fageda, de productes làctics. Aquesta empresa de la Garrotxa, a través de la integració laboral i social, dóna suport a persones amb discapacitat psíquica o trastorns mentals per millorar la seva qualitat de vida, tant individual com en l’àmbit familiar.

Josep-Manuel Corrales Recasens (Sant Just Desvern, 1939): Perit mercantil. Per la seva activitat econòmica i d’assessoria, singularment com a fundador i president del grup Corrales d’empreses esportives i el grup MRW, dedicat a la missatgeria urgent i reconegut per la tasca d’integració sociolaboral de persones amb discapacitats psíquiques i físiques. I també per la seva dedicació al mecenatge cultural, sobretot en el camp de la música.

Joan Coscubiela i Conesa (Barcelona, 1954): Advocat laboralista i dirigent sindical. Per la seva sostinguda defensa dels drets econòmics i socials dels treballadors, singularment com a secretari general, de l’any 1995 al 2008, de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya. Ja des de les darreries del franquisme se significà en la lluita per les llibertats i l’afany de construir una societat cohesionada i un món més just.

Santiago Dexeus Trias de Bes (Barcelona, 1935): Metge. En reconeixement a la seva contribució professional rellevant, amb un nivell d’excel·lència que ha significat per a Catalunya situar-se entre els països més avançats en la recerca i la pràctica de l’obstetrícia i la ginecologia. I també per l’exemplaritat de la seva actitud cívica, que ha promogut sempre la llibertat personal i els valors democràtics.

Enric Frigola Viñas (Peratallada, Vulpellac, Baix Empordà, 1946): Periodista. En reconeixement a una dilatada dedicació al món de la ràdio, mitjà en el qual ha ocupat diversos càrrecs directius en emissores privades i institucionals, a més dels que ha tingut a la televisió pública. Al llarg d’una trajectòria inspirada per una gran catalanitat, ha defensat la música del nostre país, la indústria del sector i la seva presència als mitjans.

Maria Teresa Giménez i Morell (Barcelona, 1928): Directora de cant coral i pedagoga musical. Pel conjunt de la seva dedicació al món de la música, com a fundadora i directora de diversos cors, professora i autora de llibres de pedagogia musical. És una de les persones que, mitjançant el moviment coral català, van contribuir decisivament a vertebrar el nostre país després de la desfeta franquista.

Juana Martín Martín (Navalonguilla, Àvila, 1952): Treballadora social. En reconeixement a la seva valuosa trajectòria a Càritas Diocesana de Barcelona, organització de la qual és cap del Programa d’immigració. En aquest àmbit, ha destacat per l’impuls de nombroses iniciatives a favor dels drets de les persones, basades en l’enriquiment que suposa la diversitat cultural i la promoció dels valors humans.

Feliu Matamala i Teixidor (Amer, Selva, 1912): Projectista industrial i activista cultural. Per la seva contribució a la llengua i la cultura catalanes, singularment amb la fundació a Girona de la Llibreria Les Voltes, de la qual és president i administrador delegat. Des dels anys del franquisme ha impulsat aquesta i moltes altres iniciatives, que han contribuït a la catalanització de la vida gironina i a la consolidació de les llibertats.

Ana María Matute Ausejo (Barcelona, 1925): Escriptora. Per la reconeguda qualitat de la seva obra narrativa, rara combinació de denúncia social i missatge poètic que és ambientada sovint en l’univers de la infància i l’adolescència. El seu món literari, líric i sensorial, emocional i delicat, n’ha fet una de les primeres autores en llengua castellana. Traduïda a diversos idiomes, es troba en possessió de prestigiosos guardons.

José María Murià Rouret (Mèxic DF, 1942):Historiador mexicà, fill d’exiliats catalans. Pel conjunt de la seva activitat cultural i acadèmica, una de les fites de la qual és la presidència, dels anys 1991 al 2005, de la prestigiosa institució d’estudis superiors El Colegio de Jalisco. I també per la tasca d’intercanvi entre dues cultures, la mexicana i la catalana, que han establert, a partir de la nostra Guerra Civil, lligams ben sòlids.

Manuel Pousa Engroñat (Granada, 1945): Sacerdot i activista, conegut com a pare Manel. En reconeixement a la seva lloable dedicació, durant més de tres dècades, als sectors més exclosos de la societat. La seva pròpia fundació, posada en marxa l’any 2004, dóna suport a entitats, col·lectius o persones que realitzen accions per millorar les condicions de vida de la gent marginada, singularment en l’àmbit penitenciari.

Josep Maria Pujol i Gorné (Mollerussa, Pla d’Urgell, 1941): Arquitecte tècnic i empresari, en reconeixement al conjunt de la seva activitat. Presideix el grup Prefabricats Pujol, que aplega més d’una trentena d’empreses vinculades al sector de la construcció, i té una influència destacada en el progrés social i econòmic de les comarques de Ponent. En aquest àmbit, ha impulsat valuoses iniciatives des del compromís amb Catalunya i la seva gent.

Teresa Roca i Formosa (Gavà, Baix Llobregat 1925): Promotora cultural i social. Per l’impuls que ha donat a la Fundació Jaume Bofill i la dedicació que hi ha tingut des dels seus inicis, en propulsar-la en estreta col·laboració amb qui fou el seu espòs, el jurista Josep Maria Vilaseca i Marcet. Actualment, com a presidenta fundadora de l’entitat, prossegueix la tasca de contribuir al coneixement de la nostra societat i de procurar-ne el progrés.

Joan Sabater Tobella (Barcelona, 1934): Farmacèutic. Per la seva prestigiosa trajectòria, que ha combinat la docència i la recerca amb el treball en el laboratori. Professor de bioquímica a la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre numerari de les reials acadèmies de Farmàcia i de Medicina de Catalunya, també ha dirigit un centre d’investigació sobre malalties hereditàries.

Neus Sanmartí i Puig (Barcelona, 1943): Doctora en ciències químiques i professora emèrita de didàctica de les ciències. Com a referent d’aquesta especialitat al nostre país en els àmbits de l’educació infantil, primària i secundària, a més de la formació del professorat. Autora de diversos treballs, de l’any 2002 al 2008 va dirigir l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Manuel de Solà-Morales i Rubió (Vitòria, 1939): Arquitecte i urbanista. Per la seva activitat acadèmica com a professor i catedràtic d’urbanisme i director, del 1993 al 1997, de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. I també per la qualitat dels seus projectes en espais públics a la capital catalana i diverses ciutats europees. En les seves propostes s’hi ressalta sempre la riquesa latent dels àmbits urbans.

Josep Tarragó i Colominas (Reus, Baix Camp, 1945): Veterinari. Per la seva trajectòria, durant vint-i-tres anys, al capdavant de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries de la Generalitat i la seva destacada aportació en aquest camp. El seu treball ha contribuït amb eficàcia a la modernització del sector primari català i ha aconseguit fer de l’IRTA un referent internacional.

Eliana Thibaut Comalada (Vernet, Catalunya Nord, 1928): Cuinera i divulgadora de la història de la nostra cuina, en particular la medieval, però també de la seva adaptació als gustos moderns. Pel paper bàsic que ha tingut en la recuperació de la gastronomia catalana a la Catalunya Nord mitjançant els seus llibres i moltes altres activitats. I també per la promoció constant de la nostra identitat i el suport a artistes, sobretot de la Nova Cançó.

Suk Man Yu (Suwon, Corea del Sud, 1946): Directiu, d’origen coreà. Per la seva destacada tasca d’intercanvi entre les realitats catalana i coreana, amb manifestacions com les mostres sobre Gaudí a la ciutat de Pusan o de productes catalans a Corea del Sud, a més de l’ensenyament de la nostra llengua a universitats del país asiàtic. És igualment valuós el seu suport a la publicació del Diccionari català-coreà.

Les 15 entitats guardonades amb la Creu de Sant Jordi són:

Antic Gremi de Traginers d’Igualada: Entitat que des de l’any 1822, i de manera ininterrompuda, ha organitzat a la capital de l’Anoia la festa dels Tres Tombs, una de les més arrelades a Catalunya. Per haver contribuït molt activament a preservar aquesta tradició, que a Igualada i la seva comarca compta amb gran adhesió ciutadana i que com a festa popular va ser declarada, el 1981, d’interès turístic.

Caixa d’Estalvis de Sabadell: Com a contribució al cent-cinquantè aniversari d’una entitat d’estalvi que és, històricament, la més antiga de Catalunya. A més d’una destacada activitat econòmica, participa activament, mitjançant la seva Obra Social, en projectes ciutadans a través de la promoció d’un seguit d’activitats assistencials, socials i culturals.

Casino de Vic: Entitat fundada fa més de 160 anys i que constitueix el segon casino més antic de Catalunya. Per la importància del seu paper en l’evolució històrica recent de la capital d’Osona i del conjunt de la comarca i la contribució a la seva cohesió social. Amb el temps, ha tendit progressivament al model d’ateneu cultural adreçat als sectors ciutadans més amplis.

Cos consular a Barcelona:En reconeixement a la representació col·lectiva dels estats acreditats diplomàticament a la capital de Catalunya. Amb prop d’un centenar de consolats, és la tercera més important del món. Els seus membres han contribuït amb eficàcia a la projecció de Barcelona i als intercanvis internacionals de l’economia, la cultura, la ciència i la societat catalanes.

Esbart Manresà de Dansaires: Secció de l’Agrupació Cultural del Bages que enguany commemora el centenari de la seva fundació. És el segon esbart més antic del país i té una trajectòria ben remarcable en la preservació, recerca, formació i projecció de les danses que integren el patrimoni tradicional. També ha contribuït, amb iniciatives de signe divers, a la cohesió social de la ciutat de Manresa i la seva comarca.

Fils et Filles de Républicains Espagnols et Enfants de l’Exode: Per la seva contribució singular a la memòria històrica mitjançant la transmissió del testimoni dels representants de les generacions que van haver d’emprendre, l’any 1939, el camí de l’exili. Entre altres iniciatives, l’associació organitza cada any una marxa simbòlica de reconeixement i homenatge a l’èxode de prop de mig milió de persones.

Fundació Ajuda i Esperança: En reconeixement a la importància dels valors humans que són inherents a la seva tasca, dedicada sobretot a la programació i manteniment del Telèfon de l’Esperança de Barcelona. L’actuació d’aquest servei es basa en la provada eficàcia que comporta que les persones puguin expressar els seus sentiments, reduir així el nivell d’ansietat i trobar, si s’escau, vies de solució a conflictes.

Fundació Alfonso Comín: Com a contribució al vint-i-cinquè aniversari d’una entitat que manté viu el llegat de qui va ser un reconegut polític i pensador cristià i marxista. A més de reeditar la seva obra i de dur a terme diverses activitats, convoca un premi internacional que ret homenatge a persones i organitzacions que són models en valors com la solidaritat, la justícia, la pau i els drets humans i dels pobles.

Fundació Carl Faust: Entitat que, d’acord amb el valuós llegat del seu fundador, ha mantingut durant sis dècades a Blanes el Jardí Botànic Marimurtra, un dels més notables de la Mediterrània. En reconeixement a aquesta tasca, que comporta, entre altres activitats, el desenvolupament d’un programa ambiciós de recerca científica i de conservació de flora endèmica o amenaçada, molt convenient a Catalunya.

Fundació Catalana Síndrome de Down: Com a contribució al vint-i-cinquè aniversari d’aquesta entitat, que té una trajectòria rellevant en la millora de la qualitat de vida de les persones que pateixen aquesta malaltia i altres discapacitats intel·lectuals. La tasca de l’organització fa possible la integració d’aquestes persones a la societat i l’assoliment del màxim grau de dignitat, respecte, autonomia i benestar.

Fundació Joan Miró:Pel reconegut prestigi de la seva tasca d’estudi i difusió de l’obra del gran pintor català i universal –de qui l’any 2008 es va commemorar el vint-i-cinquè aniversari de la seva mort- i de promoció de l’art contemporani. Als seus espais han anat alternant-se les exposicions mironianes amb les d’altres referents artístics del nostre temps, a més de la producció de creadors més joves.

Gremi de Flequers de Barcelona: Corporació professional que és una de les més antigues de Catalunya, amb uns orígens que es remunten al segle XIV en unir-se dos gremis precedents. Per la dignificació de l’ofici que representa i la tasca de modernització del món de la flequeria, de formació de nous flequers artesans i d’introducció de tecnologies avançades en el procés productiu.

Museu Geològic del Seminari de Barcelona: En reconeixement a la valuosa tasca científica, en el si de l’Església catalana, d’aquesta institució, fundada l’any 1874 i pionera de l’estudi de la geologia al nostre país. Té més de 55.000 fòssils inventariats i els darrers temps s’ha especialitzat en l’àmbit de la paleontologia, sobretot en l’estudi dels invertebrats i els peixos fòssils.

Premi Iluro de Monografia Històrica: Com a contribució al cinquantenari d’aquest prestigiós guardó, instituït per Caixa d’Estalvis Laietana. La seva convocatòria representa un estímul important per als estudis d’investigació històrica sobre Mataró i la comarca del Maresme. La col·lecció de títols publicats en el seu marc conforma un corpus valuós com a eina de consulta i font de continguts.

Unió Esportiva Sant Andreu: Club de futbol que és una de les nostres entitats esportives històriques. En reconeixement a la seva destacada aportació al futbol i l’esport catalans i també per haver contribuït des de la ciutat de Barcelona, ja durant els darrers anys del franquisme, a la defensa de la catalanitat i l’adveniment de la democràcia.

---

Notícies relacionades