Política Última actualització Dissabte, 11 d'abril de 2009 18:02 h

ERC denunciarà Espanya a Estrasburg

Per la negativa a tramitar preguntes i iniciatives parlamentàries sobre el rei espanyol

ERC elevarà fins al Tribunal Europeu dels Drets Humans la negativa de la Mesa del Congrés dels Diputats a tramitar preguntes i iniciatives parlamentàries sobre el rei d'Espanya, i la posterior renúncia del Constitucional espanyol a admetre la demanda contra aquesta decisió. El diputat Joan Tardà afirma que ja té enllestida la querella (pdf) que portarà a Estrasburg la pròxima setmana.

A la querella, Tardà denuncia la vulneració del dret a un procés equitatiu -previst a l'article 6 del Conveni Europeu per a la protecció dels Drets Humans- tot recordant que el Constitucional sí que ha admès a tràmit peticions semblants –tot i que no sobre el Rei- de diputats d'altres grups.

Estrasburg és l'últim graó d'un procés que es va iniciar el 13 d'abril del 2007, quan Tardà va presentar al Registre del Congrés una proposició no de Llei sobre la transparència de les finances de la Casa Reial espanyola. L'acompanyava d'una bateria de preguntes sobre les partides dels pressupostos generals de l'Estat destinades al monarca i la seva família, els sous dels seus membres i les seves activitats.

El 17 d'abril i el 8 de maig del 2007 la Mesa del Congrés va adoptar la decisió de no admetre a tràmit les preguntes i la proposició no de llei perquè 'd'acord al què disposa l'article 56.3 de la Constitució, la persona del Rei és inviolable i no està subjecte a responsabilitat'. Després d'intentar recórrer aquesta decisió de la Mesa, el juny del 2008 Tardà va elevar la qüestió al Tribunal Constitucional adduint que s'havia vulnerat el seu dret a accedir en igualtat de condicions a les funcions públiques que són pròpies d'un càrrec electe.

Pocs mesos després, al desembre del 2008, el Tribunal Constitucional va decidir no admetre a tràmit el recurs d'empara argumentant que no s'havia justificat la transcendència constitucional de la demanda. No obstant, el magistrat del Tribunal Constitucional Pablo Pérez Tremps va presentar un vot discrepant tot assegurant que no hi havia cap argument processal que n'impedís l'admissió.

ERC fonamenta la demanda en la vulneració del dret a un procés equitatiu, perquè en ocasions anteriors el Tribunal Constitucional ha considerat que els actes que atemptin contra les funcions dels diputats –com l'acció de control del govern- tenen rellevància constitucional, i per tant que les demandes sobre aquesta qüestió s'han d'admetre a tràmit.

Segons els republicans, la negativa dels magistrats a acceptar la demanda 'xoca frontalment' amb la jurisprudència del propi Constitucional, i discrimina Tardà respecte a altres diputats que es van emparar en els mateixos preceptes constitucionals per presentar demandes que van ser acceptades.

'En no admetre a tràmit i negar-se a resoldre sobre el fons de l'assumpte', apunten els republicans, el Constitucional 'contradiu la seva jurisprudència i doctrina', i 'tracta de forma diferent i desigual el diputat Joan Tardà' respecte a 'altres diputats als què 'no només se'ls va admetre a tràmit el recurs d'empara, sinó que fins i tot van obtenir l'empara per part del propi Tribunal Constitucional' ha apuntat.

---

Notícies relacionades