Internacional Última actualització Divendres, 15 de juny de 2007 18:01 h

Merkel no vol Constitució Europea sinó tornar als tractats

Es busquen solucions a la greu crisi d'identitat i rumb de la Unió Europea

Europa no passa per un bon moment. El debat segueix entre aquelles forces que aposten per una Europa on els interessos estatals (supranacional) passin per sobre d'una unió real i els que aposten per crear institucions intergovernamentals a Europa. Ara el corrent que s'imposa és el primer. Així ho posa de manifest al proposta d'Angela Merkel que vol substituir la Constitució Europea per la fórmula antiga dels tractats europeus entre els Estats membres.

Durant els últims anys s'està donant un fenomen que es podria titllar de paradoxal: el desintegrament d'Europa des de la pròpia Europa. Actualment hi ha una forta crisis institucional. No se sap cap on tirar. Si fer una Europa a través dels Estats o fer una Europa a través del terme "ciutadania europea", és a dir, de tots.

La Constitució Europa, deixant a una banda el seu contingut, absolutament aberrant en molts temes com drets i llibertats, defensa i la participació de les nacions sense Estat, era un magnífic intent d'unir Europa en una sola veu. S'intenta així tenir uns valors propis i comuns, garantir una pau i estabilitat mai vista des de l'edat mitjana a Europa. Significava un pas intergovernamental cap a una unió real i no d'interessos estatals.

El procés però, està encallat des del no de França i Holanda als referèndums de la Constitució Europa. La presidència de torn de la Unió està ara en mans alemanyes, concretament a les mans de la democrata cristiana Angela Merkel. La cancellera proposa abandonar el procés constitucional de la UE i optar per un tractat convencional de reforma.

Aquesta fórmula permetria facilitar el procediment per modificar els tractats, ja que el procediment constitucional és més llarg i complex. És a dir, que amb la proposta de la presidència alemanya n'hi hauria prou amb una simple conferència entre Estats per procedir a les reformes.

El problema és que no hi ha acord en el contingut de les reformes, ja que alguns estats volen mantenir els acords assolits en el tractat constitucional i d'altres volen aprofitar la seva paralització per modificar-los, argumentant el rebuig popular que ha tingut en els referèndums de França i Holanda.

El document enviat avui per la presidència alemanya als 27 identifica els cinc punts que s'han de renegociar:

1.- Els símbols de la UE (bandera i himne), que ja hi ha consens perquè no s'incloguin en el nou tractat.

2.- La Carta de Drets Fonamentals, que els britànics volen retirar del nou tractat però que altres estats membres defensen ardorosament.

3.- La política europea de seguretat comuna, especialment la creació de la figura del ministres europeu d'Afers Estrangers.

4.- El repartiment de competències entre la UE i els Estats membres, i

5.- El paper dels parlaments nacionals, que Holanda vol reforçar.