Cultura Última actualització Dissabte, 23 d'abril de 2011 05:00 h

Els llibres premiats, garantia d'un bon calaix per Sant Jordi

Els llibreters aposten pels premis literaris com a reclam comercial

Les veus consolidades d'Eduardo Mendoza, Ramon Solsona, Rosa M. Font, Alicia Giménez Bartlett, Miquel de Palol i Isabel Clara-Simó, entre d'altres, comparteixen amb noms fins ara desconeguts en el món literari com Alba Dedéu, Cristian Segura, Bea Cabezas i Gerard Guix que al llarg d'aquest últim any han vist premiades alguna de les seves obres. Les obres reconegudes amb els premis literaris, abundants i sovint quantiosos, de les lletres catalanes esdevenen un reclam comercial per Sant Jordi. Ho són, també, els grans noms de la literatura que han vist recompensada la seva dedicació vital a la literatura. És el cas d'Ana María Matute, Màrius Sampere i Maria Barbal, entre d'altres.

La Guerra Civil espanyola segueix sent l'escenari preferit pels membres dels jurats, ja que aquest any, el segon premi més ben dotat del món (només per darrere del Premi Nobel de Literatura), el Premi Planeta, i el més ben dotat de les lletres catalanes, el Premi Ramon Llull, han recaigut en novel·les ambientades en aquesta època.

La història de l'anglès Anthony Whitelands, arribat a Madrid els dies previs a l'alçament del 1936 per comprovar l'autenticitat d'un quadre desconegut, protagonista de 'Riña de gatos. Madrid, 1936' (Planeta) li va valer a Eduardo Mendoza (Barcelona, 1943) el Premi Planeta. Carmen Amoraga (Picanya, 1969) en va quedar finalista amb 'El tiempo mientras tanto' (Planeta), una exploració de les relacions entre una mare i la seva filla.

Per la seva banda, el debut novel·lístic en català de Núria Amat (Barcelona, 1950) amb 'Amor i guerra' (Planeta) i el seu capbussament en la joventut de l'assassí de Trotski, Ramon Mercader, la van fer mereixedora del Premi Ramon Llull, dotat amb 90.000 euros.

La Nit de Santa Llúcia
En la passada Festa de les Lletres Catalanes - Nit de Santa Llúcia, la vetllada literària organitzada per Òmnium Cultural, el Premi Sant Jordi de novel·la va recaure en 'L'home de la maleta' (Proa), del filòleg i escriptor Ramon Solsona (Barcelona, 1950). Destinat a ser un dels llibres més venuts de l'any si ha de seguir les passes de 'Se sabrà tot', de Xavier Bosch, és la història d'un antic músic d'orquestres de festa major que, empès per la soledat després de la jubilació, fa la maleta per viure un mes a casa de cada una de les seves tres filles.

Per la seva part, el triangle format pel pianista de funerals Salvador Dalmau, una dona captivadora i la música de Beethoven, protagonista de 'Després de Laura' (Proa), van fer que Jordi Cabré (Barcelona, 1974) quedés finalista del premi.

En la mateixa nit, la jove Alba Dedéu (Granollers, 1984) es va alçar amb el Premi Mercè Rodoreda de narrativa amb el recull de relats 'Gats al parc' (Proa); Rosa M. Font (Sant Pere Pescador, 1957), amb el Premi Carles Riba de poesia per 'Un lloc a l'ombra' (Proa), i Sebastià Roig (Figueres, 1965) i Salvador Macip (Blanes, 1970), amb el Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per 'Ullals' (La Galera).

La vetllada literària del dia dels Reis
En la ja tradicional vetllada literària del dia dels Reis, un nom fins ara desconegut en el món literari es va proclamar guanyador del Premi Josep Pla. Era el periodista del diari 'Ara' Cristian Segura (Barcelona, 1978) amb la seva primera novel·la, 'El cau del conill' (Destino), un retrat de l'esfondrament d'una família de l'alta burgesia barcelonina narrat des del punt de vista del que ha nascut dins aquesta alta societat catalana.

L'altre premi de la vetllada, el Nadal, va recaure en una de les veus literàries més consolidades de la novel·la policíaca espanyola, la d'Alicia Giménez Bartlett (Almansa, 1951). L'autora, però, va sorprendre jurat i públic amb una novel·la, 'Donde nadie te encuentre' (Destino), basada en la història de la maqui Teresa Pla Massagué coneguda com 'La Pastora',.

La veu de l'experiència
Altres veus consolidades del panorama literari català han vist premiades algunes de les seves obres al llarg d'aquest últim temps. És el cas de Miquel de Palol (Barcelona, 1953) que va rebre el Premi Crítica Serra d'Or per 'El testament d'Alcestis' (Empúries), una història que barreja la intenció metafísica de l'autor amb el realisme quotidià. També va aconseguir un premi a obra publicada Vicenç Pagès (Figueres, 1963) que es va emportar el Premi Crexells amb 'Els jugadors de whist' (Empúries).

La història d'una nissaga de quatre generacions de mares i filles d''Amor meva' (Edicions 62) li ha valgut a la coneguda Isabel Clara-Simó (Alcoi, 1943) el Premi Joanot Martorell. Les 'Terres promeses' (Edicions 62), aquesta barreja de la Revolució Cubana i els fonaments del capitalisme en una mateixa obra, va fer que el periodista Joan Barril (Barcelona, 1952) guanyés el Premi Sant Joan Unnim.

Veus novelles amb futur
Són també moltes les veus novelles de la literatura catalana que durant aquest any han vist reconegudes les seves obres, en alguns casos, les primeres de la seva carrera literària. Després d'alguns reculls de contes, Jordi Puntí (Manlleu, 1967) va veure recompensada la seva feina de set anys amb el Premi Llibreter per 'Maletes perdudes' (Empúries), l'aplaudida història dels Cristòfols.

També les seves òperes prima els ha valgut algun reconeixement a Helder Farrés (Barcelona', 1974), guanyador del Premi Just M. Casero per 'Novotsky' (Amsterdam Llibres), i a Coia Valls (Reus, 1960), guardonada amb el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica per 'La princesa de Jade' (Columna).

La història d'un noi català a la Nova York de principis del XX narrada a 'La ciutat vertical' (Columna), de Bea Cabezas (Barcelona, 1976) va seduir el jurat del Premi Carlemany igual que ho va fer el viatge de recerca del protagonista (alter ego de l'autor) de 'Tot el que hauries de saber abans d'estimar-me', de Gerard Guix, que es va alçar amb el Premi Pin i Soler.

També una parella de veus joves es va proclamar guanyadora del Premi Prudenci Bertrana. Es tracta del tàndem format per Nàdia Gulam (Kabul, 1985) i Agnès Rotger (Badalona, 1973) que van explicar a 'El secret del meu turbant' (Columna) la història real de la Nàdia, que durant deu anys es va fer passar per un noi per tal de poder treballar en el seu Afganistan natal.

Tota una vida dedicada a la literatura
Haver dedicat tota la vida a la literatura és raó suficient per rebre un premi a la trajectòria. El premi literari més ben dotat del món amb prop d'un milió i mig de dòlars, el Premi Nobel, ha recaigut aquest any en l'escriptor peruà Mario Vargas Llosa (Arequipa, 1936).

A l'arxipremiada Ana María Matute (Barcelona, 1925) se li resistia el Premi Cervantes, que finalment ha aconseguit aquest hivern passat, el mateix que li ha passat al crític literari i assagista Josep M. Castellet (Barcelona, 1926), que ha estat guardonat amb el Premio Nacional de las Letras. El reconeixement a la poesia també ha arribat gràcies al Premi Jaume Fuster 2010 per a Màrius Sampere (Barcelona, 1928) i el Premi Nacional de Cultura en Literatura per a Marta Pessarrodona (Terrassa, 1941).

També la novel·la negra s'ha vist reconeguda aquest any amb el premi Pepe Carvalho per a Andreu Martín (Barcelona, 1949). Per la seva banda, la prolífica escriptora Maria Barbal (Tremp, 1949) que es va posar el públic a la butxaca amb la seva primera obra, 'Pedra de tartera', ha estat reconeguda pel Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre. L'últim en fer-se públic ha estat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, atorgat per Òmnium Cultural, que ha reconegut la trajectòria de l'historiador, assagista i escriptor Albert Manent (Maresme, 1930).